Hi ha fets quotidians que mereixen ser celebrats, perquè, tot i quotidians, tenen un punt heroic. El cinquantè aniversari de La Bressola és un d’aquests fets. Perquè heroic és que aquell projecte que va nàixer l’any 1976 a Sant Galdric, a Perpinyà, com una escola d’ensenyament en català per a set infants, haja esdevingut una xarxa de centres educatius consolidada amb més d’un miler d’alumnes repartits per tota la Catalunya del Nord. Una xarxa sí, però també, i sobretot, un vector fonamental en el manteniment de la vitalitat lingüística del català. Un antídot, també, contra el procés de substitució lingüística al nord dels Pirineus.
Hi ha, doncs, raons per a la celebració. La Generalitat de Catalunya, de fet, s’hi ha posat en cos i ànima. Dimarts passat, al Palau Robert de Barcelona es va fer la presentació oficial de l’Any Bressola, una de les múltiples commemoracions que tindran el màxim aixopluc institucional aquest 2026. «La Bressola va néixer en un context difícil, amb pocs recursos i sense suport institucional. Si avui celebrem cinquanta anys és gràcies a la perseverança d’aquelles primeres famílies i docents que van decidir que el català havia de tenir futur a la Catalunya del Nord», va recordar Guillem Nivet, actual president de La Bressola, durant l’acte.
«Si avui celebrem cinquanta anys és gràcies a la perseverança d’aquelles primeres famílies i docents»
L’aniversari vol ser un homenatge a tota la feina feta al llarg de cinc dècades, però també aspira a ser un impuls per consolidar i projectar aquesta iniciativa educativa que ha esdevingut, també, un referent en termes pedagògics. Les dificultats econòmiques dels últims anys —parcialment resoltes i en vies de reconducció a llarg termini—, en tot cas, donen fe de l’exercici de funambulisme que La Bressola desenvolupa des de fa mig segle.
«En aquell context duríssim per al català un grapat de pares, mares i docents van tenir la gosadia de creure en el futur de la llengua i van fer un acte revolucionari d’enfrontament al jacobinisme: crear una escola en català per tal que els nins més petits poguessin reapropiar-se de la llengua dels seus avis», va rememorar el conseller Francesc Xavier Vila, dimarts.
Un any de bufar espelmes
Durant l’any 2026, les activitats i actes institucionals de l’Any Bressola tindran presència en gran part del territori de parla catalana. Entre els esdeveniments previstos, destaca la celebració de l’aniversari el 16 de setembre al Palau Reial de Perpinyà i la creació del disc del 50è aniversari, amb cançons nord-catalanes reinterpretades per músics d’arreu dels Països Catalans, que es presentarà en forma de concert el 25 de setembre de 2026 al Teatre Municipal de Girona. Aquesta peça musical compta amb la col·laboració de la primera revista de rock en català, Enderrock, i del segell discogràfic català Discmedi.
El programa inclou també xerrades i seminaris en diversos municipis dels Països Catalans en aliança amb organitzacions locals. A més, es preveu portar la xerrada «Eines i estratègies immersives a La Bressola» a les universitats de Perpinyà, Barcelona, Vic, Lleida, València, Castelló, Manresa, Tarragona, Elx o Alacant, i la celebració d’un congrés internacional d’immersió lingüística al novembre.
També se celebraran altres activitats com la Festa Bressolaire organitzada per antics alumnes, la VI Mostra de Glosa, la competició de rima i cançó improvisada dels mainatges de La Bressola, la Bressolada, la festa de les escoles i col·legis La Bressola, i l’exposició itinerant «Cinquanta anys de La Bressola», una mostra on volen explicar la història de La Bressola i el model pedagògic que els ha fet pioners en innovació, cooperació i immersió lingüística.
El repte del batxillerat
El seguit d’actes, en tot cas, volen ser un impuls per projectar La Bressola cap al futur. Entre mans tenen un projecte importantíssim: la posada en marxa d’un liceu per als anys del batxillerat, un projecte de gran envergadura que ha topat amb no pocs entrebancs.
En l’actualitat la xarxa de La Bressola disposa de set escoles d’infantil i de primària i dos col·legis (l’equivalent als nostres instituts de secundària), en els quals estudien més d’un miler d’alumnes. No tenen, però, cap centre on estudiar el batxillerat i, per tant, donar continuïtat a l’experiència educativa. Per a posar-hi remei, l’entitat va comprar l’any 2023 l’antic monestir del Vernet en el municipi de Perpinyà, amb l’objectiu de donar cabuda tot l’alumnat que arriba a aquesta etapa educativa.
Un projecte engrescador perquè, recorda Nivet, «permetria que per primera vegada l’alumnat tingués una escolarització d’immersió lingüística des de l’etapa infantil fins a la universitària». Una iniciativa, també, a llarg termini, a la vista dels entrebancs administratius que hi està posant l’Ajuntament de Perpinyà, governat des de 2020 per l’extrema dreta.
Cap a la sostenibilitat econòmica
La posada en marxa d’aquest projecte genera esperança entre el col·lectiu de La Bressola. També el fet d’haver pogut superar els entrebancs econòmics que els últims vint-i-quatre mesos havien situat en la corda fluixa la seua viabilitat. No s’ha de perdre de vista que fa tot just un any, en una roda de premsa, els responsables de La Bressola van avisar que el projecte encarava «una ruptura de liquiditat» a partir del mes de maig.
Superats els problemes econòmics, La Bressola té previst posar en marxa, a llarg termini, un liceu a Perpinya
La Bressola és una escola concertada i, una mica més de la meitat dels seus recursos són aportats per l’Estat francès. L’altra meitat es distribueix, a parts iguals, entre les aportacions de les famílies, les aportacions de les administracions regionals franceses pels serveis prestats i les subvencions procedents d’institucions catalanes.
Els darrers anys, però, les aportacions de les administracions franceses no cobrien la part que realment els corresponia. El Departament (equivalent aproximat de les nostres diputacions) hi aportava 50.000 euros des de l’any 2014. La Regió d’Occitània (equivalent al govern autonòmic) aportava 150.000 euros l’any 2011 per proveir el servei a 500 alumnes. El 2023 injectava 117.000 per a 1.100 alumnes. «Era una situació insostenible» explica Nivet.
Tot plegat amenaçava greument la viabilitat econòmica del projecte. El crit d’auxili llançat a principis de 2025, però, va tindre resposta per part de les institucions catalanes i d’Òmnium, circumstància que ha aportat tranquil·litat a curt termini. Igualment cabdal ha estat el suport aixoplugat a través de l'associació Amics de La Bressola.
En tot cas, i de forma paral·lela, l’equip de La Bressola està introduint canvis per garantir-ne la viabilitat a llarg termini; entre altres, incrementar l’aportació de l’Estat per cobrir les despeses salarials i assegurar-se que els ajuntaments aporten la quota que els corresponia i que aquests darrers anys no estaven cobrint.
Al capdavall, garanteixen, a la Catalunya del Nord, un servei essencial. I en català. «Abans era La Bressola qui havia de cridar els ajuntaments. Ara, són els ajuntaments els qui ens criden a nosaltres perquè obrim escoles», relata Nivet.