De les glòries i les conquestes de Jaume I es coneixen abundants detalls. Gràcies a l'escriptura del Llibre dels Feits, una mena d'autobiografia del monarca, tothom pot gaudir d'un viatge biogràfic per les batalles, les lluites de poder i els pensaments que van marcar la vida del primer dels valencians. Tot i això, encara hi ha dubtes sobre on va morir el rei, si fou a València o va abandonar el món terrenal a Alzira (Ribera Alta).
Siga com siga, Jaume I va morir un 27 de juliol de 1276, una data de la qual fa 750 anys aquest dilluns. La Generalitat Valenciana ha programat diverses activitats per commemorar l'efemèride i recordar la figura del monarca, com ara amb la celebració d'una ofrena floral al reial monestir de Santa Maria del Puig, un espai emblemàtic i rellevant en la conquesta del Regne de València i del seu cap i casal.
La percepció sobre el rei, però, ha experimentat tombs al llarg de la història. Com narra Vicent Josep Escartí, catedràtic de Literatura Medieval i Moderna de la Universitat de València, a l'obra El record de Jaume I (segles XII-XIX), publicat per l'Editorial Afers, «la memòria de Jaume I constitueix un fenomen de llarga durada que desafia les interpretacions simplificadores del passat». «No ens trobem davant un record fossilitzat, sinó davant d'una construcció cultural que s'ha transformat, rearticulant i ressignificant amb el pas del temps».
«Cal destacar la importància del Llibre dels Feits com a instrument de construcció de la memòria règia. Sense aquest text, segurament res hauria estat el mateix. Perquè la crònica dissenyada i ben probablement dictada pel rei no sols recull una sèrie d'esdeveniments, sinó que estableix un marc interpretatiu que orienta la recepció posterior de la seua figura», indica. A l'etapa medieval, de fet, l'escriptura d'altres cròniques servirà per «sacralitzar» al monarca.
Aquell procés, segons remarca l'acadèmic, «no implicarà necessàriament una canonització formal, però sí una elevació simbòlica que situà el rei en un espai privilegiat entre la història i el mite». La celebració de l'efemèride de la conquesta i la integració de la seua figura en la commemoració «reforçarà la seua centralitat simbòlica, convertint-lo en un referent compartit». La presència de Jaume I a sermons i discursos religiosos, especialment als segles XVI i XVII, farà que «la memòria jaumina supere els límits de la cultura erudita i arrele en amplis sectors de la societat».
El record del monarca, però, no serà homogeni al conjunt dels territoris que integraven la Corona d'Aragó. «En aquells espais on el monarca va exercir una funció fundacional, la seua figura esdevé central en la definició de la identitat. Tant a l'antic Regne de València com al de Mallorca, la seua acció política i jurídica determinarà la configuració de noves estructures institucionals. Aquesta vinculació directa entre el rei i la fundació del territori reforça la seua presència en la memòria col·lectiva», exposa.
La memòria de Jaume I quedarà erosionada després de la Guerra de Successió, de l'assimilació a Castella dels antics territoris de la Corona d'Aragó. «Serà a partir del segle XVIII que, amb els canvis polítics i institucionals de l'època borbònica, s'introdueixen noves dinàmiques de la memòria jaumina. La desaparició de les institucionals forals i la transformació de l'estructura política modifiquen el marc en què aquesta s'havia desenvolupat, i això comporta un retrocés», desgrana. Ara bé, creix l'interès erudit sobre el monarca.
Al segle XIX, però, «hi ha revitalització de la seua figura»: «es proposen i es duen a terme les primeres edicions modernes de la seua crònica, se'l reconfigura com a pare de la pàtria i passa ser utilitzat de manera 'política' pels nous moviments culturals que s'agrupen en el que es coneix com la Renaixença». Amb el franquisme, hi ha una readaptació del seu record: «Jaume I passa a ser una figura aprofitable per a les noves autoritats i, convenientment, adaptat podria esdevenir una prefiguració de l'Espanya catòlica i uniforme a la qual aspirava el règim».
«De les darreres dècades del segle XX i de les primeres del XXI, el record de Jaume I ha arribat al punt més àlgid en la història, i els pobles que descendim de la seua obra, dels seus gestos, dels seus feits, l'hem adoptat com a un clar signe identitari», explica. Jaume I erigit en el primer dels valencians, en el fundador d'un poble que avui recordarà la mort del seu monarca.