Els retards, les cancel·lacions i viatjar com a seitons en llauna s'han convertit en el paisatge habitual del servei de Rodalies a Catalunya. El nombre d'incidències no ha deixat d'escalar —va passar-se de 229 en 2012 a 559 en 2022—, els minuts d'endarreriment han apujat i els trens suprimits han crescut. Només en els primers sis mesos del 2025, van sumar-se 1.500 hores de retards que van afectar més d'un milió de persones.
La crisi del servei de Rodalies, que va atresorar el seu punt més àlgid a principis de març de l'any passat, ha revifat amb l'accident d'un tren de proximitat, el qual ha deixat una quarantena de ferits i un mort —un maquinista en pràctiques. Aquest incident mortal s'ha produït pocs dies després de la tragèdia ferroviària d'Ademuz, a Còrdova, on han perdut la vida fins a 43 persones.
L'accident a Gelida (Alt Penedès) ha reviscolat el malestar pel maltractament inversor de l'Estat espanyol a Catalunya. «Tot plegat és resultat de la dependència de l'Estat espanyol i del dèficit d'inversions», ha denunciat Salvador Vergés, portaveu de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, que ha exclamat: «Ja n'hi ha prou de desinversió de l'Estat». «Catalunya és víctima de dècades de desinversió», ha accentuat. Dani Cornellà, diputat de la CUP a la cambra principatina, ha desplegat una crítica similar, assenyalant «la manca estructural i endèmica de manteniment de la xarxa ferroviària per part d'ADIF [l'empresa pública espanyola encarregada de la cura dels trens dependents de l'Administració espanyola]».
«Els accidents provocats per causes naturals són incontrolables, però la no inversió, la deixadesa de l'Estat en el servei de Rodalies a Catalunya, és el que fa que avui tot el servei s'aturi per por, desconfiança i incapacitat de la mateixa companyia per garantir la seguretat a treballadors i usuaris», ha retret Oriol Junqueras, líder d'ERC, que ha defensat el traspàs de Rodalies com «a l'única solució del país». Una demanda que es produeix després que el traspàs acordat amb els socialistes haja quedat descafeïnat per la persistència de Renfe com a operador ferroviari. Arran d'aquest incident mortal, el servei de trens de proximitat ha estat aturat a Catalunya.
Infrainversió i el Madrid consentit
Les crítiques a la manca d'inversions de l'Estat espanyol a Catalunya en matèria ferroviària per part d'ERC, Junts per Catalunya i la CUP estan fonamentades en unes xifres d'execució que han estat històricament magres. Un estudi elaborat per la Generalitat de Catalunya en l'any 2023, sota el comandament dels republicans, assenyalava que, en el període 2010-2021, l'Estat espanyol havia deixat d'executar gairebé el 50% del seu pressupost en matèria de trens per al territori principatí. En termes absoluts, es tractava de 3.639 milions d'euros.
«El 72% dels pressupostos que el Govern espanyol ha deixat d'executar a Catalunya des del 2013 [i fins a 2021] corresponen a Renfe i Adif. Així, si l'Estat ha deixat sense executar 4.398 milions d'euros que estaven pressuposats a Catalunya des del 2013, 3.199 milions corresponien a les inversions ferroviàries», denunciaven des de l'Administració sota la presidència de l'independentista Pere Aragonès. La manca d'execució es comprova entre 2015 i 2022: si l'Estat espanyol havia projectat inversions ferroviàries per 6.194 milions a Catalunya, només se'n van executar 2.171 milions d'euros. O dit d'una altra manera: el 35,1%.
Aquesta xifra situava Catalunya per sota de la mitjana espanyola, establerta en una execució del 41%. La comparació amb Madrid mostrava un greuge, ja que el territori de la capital espanyola superava la mitjana estatal i se situava amb una execució del 45,8%. Si col·locarem el retrovisor als anys noranta, la diferència s'accentua: en l'etapa 1990-2018, Madrid ha acaparat el 47% dels diners públics estatals destinats al servei de trens de proximitat i Catalunya sols ha percebut un 17%.
Amb l'objectiu de mitigar un infrafinançament crònic, el Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez va anunciar —gràcies a la pressió de les formacions independentistes— el denominat com a Pla Rodalies 2020-2030. Dividit en dos quinquennis, es va preveure una inversió de 3.461,87 milions d'euros per al primer lustre. Segons el Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, encapçalat pel progressista Óscar Puente, s'ha executat el 72%, és a dir, 2.505,85 milions d'euros.
Malestar empresarial
L'accident a la comarca de l'Alt Penedès ha generat una crítica reivindicativa d'Antoni Cañete, president de la patronal Pimec. «La situació creada no és puntual, sinó que ve de lluny i es produeix perquè no es fan les inversions necessàries», ha afirmat aquest dimecres, així com ha denunciat «els incompliments pressupostaris» i «la manca d'inversió». «Es fan pressupostos i es parla de pluja de milions, que no es plasmen en la realitat. El que està passant és molt greu i calen els màxims recursos i la màxima inversió», ha subratllat.
El malestar dels sectors econòmics envers la manca d'inversió en infraestructures, com ara el servei de Rodalies, ha estat una constant històrica. En 2023, la Cambra de Comerç de Barcelona va elevar a 50.900 milions d'euros la quantitat per a corregir el maltractament inversor que havia experimentat Catalunya en matèria d'infraestructures. De fet, la corporació barcelonina criticava que l'execució d'Adif a terres principatines per a l'any 2021 havia estat només del 24%. Un clam al qual s'ha sumat reiteradament la patronal Foment del Treball.