Falta mitja hora per a la concentració convocada a les 12 hores davant el Palau de la Generalitat i la gent de l'IES Tirant lo Blanch de Torrent, pancarta en mà, avança amb pas decidit pel carrer Sant Vicent. Fan sonar xiulets i tabals i un grup de dones grans els aplaudeixen, amb entusiasme, des de l'altra banda del carrer. Els docents intensifiquen el soroll i el pas, camí del punt on, avui, es concentra la indignació del professorat.
És el tercer dia d'una vaga que es pretén indefinida. Fa poc més de dues hores que Conselleria ha convocat per a l'endemà als sindicats per, diuen, arribar a una entesa. La convocatòria del departament que dirigeix Carmen Ortí, tanmateix, no ha apaivagat els ànims. Per totes les vies que condueixen al Palau de la Generalitat circula un riu de samarretes verdes. Els uns avancen pel carrer Cavallers, els altres per Serrans, la majoria, directament, des de la plaça de Mare de Déu. Els turistes s'ho miren encuriosits. "What is this?", li pregunta una dona d'aspecte nòrdic a una de tantes mestres que avui ha optat per la protesta.
"Consellera dimissió" ha sigut el crit més escoltat en aquesta tercera jornada de protestes dels docents.
"Ens cal una ràtio adequada a les necessitats dels alumnes; ens manquen educadors, professors d'audició i llenguatge; passem fred a l'hivern; ens volen llevar una unitat per curs de cara a l'any vinent; tarden moltíssim cada volta que cal fer substitucions", explica Sergio, professor de l'IES Tirant lo Blanch, d'Alfafar, mentre camina, a pas viu, a les vores de la catedral de València. "I que no diguen que hem tornat a la normalitat, perquè això no és veritat", reblen les seues companyes, Lourdes, Isabel i Carla. "La biblioteca la vam poder recuperar gràcies a l'esforç del professorat. El curs passat vam estar sense gimnàs perquè van enviar tres operaris de Tragsa per fer tota la feina", explica Patri, professora de Valencià de l'IES Enric Valor de Picanya.
La dels centres que va arrasar la dana és, probablement, la situació més dramàtica a hores d'ara, per bé que aquest dimecres tothom ha acudit a l'exterior del Palau de la Generalitat amb el seu catàleg de greuges. Perquè els qui no van patir la llengua de fang, pateixen la llengua de la incompetència. Hi ha gent de Canals, d'Alzira, de Rocafort, de Mislata, de Picassent, de tot arreu. Hi ha, també, professors jubilats que fan pinya amb els companys que estan en actiu. "Fa goig veure a la gent unida lluitant per l'ensenyament públic", explica Manuel, docent retirat, que ha vingut des de Xirivella.
Tots van accedint al cor del Cap-i-casal, en un formigueig permanent que, en el tercer dia de mobilitzacions, comença a ser incòmode per als responsables polítics. "Diuen que si Pérez Llorca es carregarà a la consellera", diu una manifestant a una altra. "Que se'n vagen tots al carrer", li respon l'altra, habillada amb un juquetí groc fluorescent on hi ha escrit "Mestra precària".
La lletania dels manifestants, a aquestes altures, és força coneguda: baixada de ràtios, millors infraestructures, pla de climatització, dotació de personal i recursos, disminució de la burocràcia, prou d'atacs al valencià i, també, increment salarial. Les pancartes, ja siguen casolanes o professionals, sintetitzen totes aquestes reivindicacions i també el malestar acumulat d'aquests darrers anys. "La vocació no paga la inflació", diu una; "- Ratio, + Qualitat", diu l'altra. Una mestra ha simulat una comunicació fictícia sobre el comportament de Carmen Ortí: "Menteix reiteradament, maltracta el material", es pot llegir.
Si una imatge, però, ha fet fortuna és la del bitllet de 75 euros amb la cara de Juan Fran Pérez Llorca. És la pujada salarial per a 2029 que dijous Conselleria va posar damunt la taula i amb la qual pretenia acontentar les aspiracions del comitè de vaga. La proposta, tanmateix, afegí combustible a la protesta.
Quan són les dotze tocades, a la plaça de Manises, que dona entrada al Palau de la Generalitat, no cap ni una agulla. Un monyicot de tres metres que han dut des de l'Escola Superior d'Art Dramàtic, sobresurt d'entre els caps de la gent. És tan alt com les banderoles que ANPE i CSIF han situat davant la porta del Palau. Una mida proporcional al temps que van tardar a convèncer-se que calia donar suport a aquesta vaga. Tota pedra fa paret, que diria aquell.
El guirigall, arribats al migdia, és monumental; la xiulada, ensordidora i persistent. "Consellera dimissió", canta la multitud. Els parlaments dels sindicats ni s'escolten. La cònsol de França, que té cita per reunir-se amb el president de la Generalitat a les 13 hores ho tindrà difícil per accedir, encara més per poder mantenir una conversa. Perquè tothom crida, tothom té ganes de dir la seua. De recordar que, sense un ensenyament públic i de qualitat, les bases d'aquesta societat, trontolla. De cridar ben alt que, sense recursos, no hi ha inclusió possible.
Perquè aquest tercer dia de vaga hi ha cabreig. I fartera, molta fartera. "Estem cansades -diu Patri, de Picanya, amb la seua samarreta de 'La llengua no es toca'-. Ha sigut un procés de degradació que s'ha donat poc a poc. Diem prou perquè ja no podem més".
Passades la una del migdia, la multitud escampa. En terra, adhesius de "Consellera Dimissió". Hi ha expectativa pel que puga passar demà, en la reunió a la qual els sindicats estan convocats a primera hora del matí. Els tres dies d'aturada sense salari pesen, però hi ha la sensació que aquesta lluita paga la pena. Si no hi ha acord, divendres, a València, la manifestació es preveu massiva. Una rua verda que, probablement, farà història.