En tots els capítols de la sèrie judicial del procés, hi està present el magistrat Pablo Llarena. Togat conservador i membre del Tribunal Suprem, va ser l'encarregat de sol·licitar la retirada de la immunitat com a europarlamentaris a l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Una petició que va avalar el Parlament Europeu gràcies a un informe elaborat per l'eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, de l'ultradretà Grup de Conservadors i Reformistes Europeus.
Aquella suspensió de la immunitat, ratificada pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), ha quedat desacreditada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). L'òrgan judicial assenyala que, per a garantir la imparcialitat d'aquests informes, el ponent no ha de pertànyer al mateix grup parlamentari dels avaluats. «En nom de la coherència», afirma la resolució, també s'hauria d'excloure d'aquests processos a membres de grups parlamentaris amb partits involucrats en l'impuls de causes judicials contra els examinats.
Arran d'aquesta consideració, observa com a «no imparcial» i un comportament «contrari al dret a una bona administració», haver-se designat com a ponent de l'informe un eurodiputat integrat al mateix grup parlamentari que representants de Vox. No debades l'extrema dreta espanyolista va estar implicada en el procediment judicial contra els dirigents civils i polítics que van comandar el procés d'autodeterminació de Catalunya i, particularment, la celebració del referèndum del 2017.
El TJUE, de fet, critica l'anterior resolució del TGUE «per haver passat per alt» la participació d'aquest eurodiputat búlgar d'ultradreta a un acte de Vox al Parlament Europeu sota el lema «Catalunya és Espanya». L'esdeveniment va concloure amb Javier Ortega Smith, llavors secretari general de Vox i lletrat a la causa del procés per part dels ultradretans, escridassant: «Visca Espanya, visca Europa i Puigdemont, a presó!».
«En aquell moment, Vox ja havia iniciat el procés penal», com remarca la resolució, contra els dirigents independentistes catalans. «L'organització d'aquest esdeveniment no sols era indicativa d'un suport a les idees polítiques d'aquest partit sobre la situació a Catalunya, sinó també d'una posició favorable al processament dels diputats», remata la resolució del TJUE.
La decisió de l'òrgan judicial europeu és una victòria en diferit i moral de Puigdemont enfront de l'espanyolisme més descarat, que va batallar per impedir l'exercici polític del president a l'exili des de la cambra comunitària de Brussel·les. A l'espera de la sentència definitiva sobre l'amnistia i l'efecte sobre l'ordre de detenció, tant el líder de Junts per Catalunya com els exconsellers Ponsatí i Comín aconsegueixen un triomf parcial i guanyar la batalla de la immunitat quan han transcorregut cinc anys d'aquell conflicte.
La via per ser eurodiputat
És cert que la resolució no atresora cap efecte pràctic per a Ponsatí i Puigdemont, però obri una espurna en el cas de l'exresponsable de Salut de la Generalitat de Catalunya. Als comicis europeus del 2024, Comín va aconseguir un escó a l'Europarlament per Junts per Catalunya. Tanmateix, l'exconseller no va poder recollir la seua credencial com a eurodiputat en mancar d'immunitat. De fet, la Junta Electoral Espanyola va deixar vacant la seua cadira parlamentària.
La sentència del TJUE reactiva l'espurna perquè Comín persistisca en l'accés al Parlament Europeu i assolisca l'acta d'eurodiputat guanyada a les urnes. A les xarxes socials, l'exconseller ha donat les gràcies al seu advocat, Gonzalo Boye, i Junts per Catalunya ha carregat contra Llarena, en paraules del seu secretari general, Jordi Turull: «Cop de porta, per ser suaus, del TJUE a la #LaTogaNostra i, en especial, al justicier Llarena. El mal, però, ja està fet. Així i tot, persistim i seguim!».