Les constants vitals del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC), una de les eines de memòria democràtica del país, són precàries. L'organisme viu condemnat a un perfil baix durant els darrers anys i la indefinició del Govern català del PSC envers el seu futur ha provocat la preocupació d'una llarga llista d'historiadors i investigadors. El seu trasllat al departament de Cultura ha motivat la difusió d'un manifest en el qual reclamen un revifar d'un ens nascut l'any 1984 sota la batuta de l'historiador i polític Josep Benet.
«Amb la publicació del Decret 209/2025, de 8 d'octubre de 2025, un conjunt d'historiadors i d'historiadores, i investigadors i investigadores en història, volen manifestar la seva preocupació sobre el futur d'una eina al servei de la història de Catalunya i de la ciutadania catalana», expressen, i recorden que el CHCC «era una valuosa eina cultural per superar les urpades de l'intent de genocidi cultural franquista contra Catalunya».
El CHCC va ser, segons rememoren, «una ferramenta, en l'inici de l'autogovern, per estimular un àmbit nacional de recerca historiogràfica al servei dels joves historiadors i historiadores, i del professorat consolidat d'arreu del país, i per acompanyar les esforçades editorials que volien contribuir a fornir obres útils per una nova ciutadania». «Durant quaranta anys, el CHCC ha esdevingut una eina de suport bàsica per ajudar a la recerca i a la difusió de la història de Catalunya. També per a la recuperació de fons de personalitats de l'interior o de l'exili», afegeixen.
«Els resultats són quasi un miler d'ajuts a la recerca i un altre miler d'ajuts a la publicació, molts dels quals projectes de tesi doctoral, que feien costat de manera molt especial als estudis d'història centrats en l'àmbit local i comarcal del país», indiquen. Tanmateix, el seu llegat és més extens: «Cal fer notar l'organització d'exposicions, entre d'altres la del Centenari de les Bases de Manresa o la que va tenir lloc amb motiu dels cinquanta anys de l'afusellament del president Companys, així com la configuració i cura d'una biblioteca especialitzada en història contemporània de Catalunya, en història del catalanisme, i del cost humà de la Guerra Civil, al bell mig de Barcelona».
Amb aquesta herència a la seua esquena, demanen una revitalització del centre: «La Generalitat de Catalunya, en els darrers anys, ha reforçat el terreny de les polítiques públiques de memòria fruit d'una necessitat d'estricta justícia democràtica. Per contra, sense història, sense recerca històrica contrastada, no hi pot haver memòria democràtica de qualitat, tal com ha estat reconegut internacionalment per historiadors i historiadores de prestigi acadèmic».
«L'existència de grups consolidats de recerca (SGR) a les universitats i de projectes públics finançats no eximeix, de cap manera, de continuar els ajuts a la recerca i a la publicació, cosa que avui dia és més necessària que mai. Molts projectes d'investigació i de publicacions es queden sense poder-se desenvolupar. Només cal comparar la producció historiogràfica de fa uns anys amb la que es fa en l'actualitat», expliquen. I retrauen: «Mantenir a l'UCI cultural el CHCC, amb una dotació ínfima quant a personal i recursos econòmics, suposa a la pràctica l'extinció d'un instrument més necessari que mai».
«Seria paradoxal que, a les portes de la commemoració de la mort del dictador Franco, el principal instigador durant el segle XX de la voluntat de destruir la cultura catalana i de la minorització del nostre idioma, la rememoració s'acabés amb la pràctica desaparició del CHCC i la pèrdua de la seva independència funcional», contraposen. I recorden que «la historiografia hi té una funció social de primer nivell, a les nostres comarques i ciutats, enfront de l'empobriment i la banalització cultural». «Arreu dels estats democràtics es considera un factor social de cohesió de primer ordre, coneixement crític i rigorós de la seva història nacional», consoliden.
Amb aquests arguments, enfront de la deriva del CHCC, reclamen «dotar el CHCC d'una entitat, d'una personalitat pròpia, amb la finalitat explícita de potenciar la recerca i la difusió de la història de Catalunya, adequant-la a les necessitats d'un país amb nous reptes», així com «endegar un projecte ambiciós que impulsi el coneixement de períodes, àmbits, personatges rellevants i protagonistes col·lectius, encara poc valorats a hores d'ara, des del final de l'Antic Règim fins a l'època contemporània, sense deixar de banda el conjunt de la història catalana (medieval i moderna)».
«Cal una direcció del CHCC, nomenada i amb plena dedicació, que connecti i integri efectivament tots els àmbits on es fa recerca i divulgació d'història contemporània de Catalunya, amb prestigi i obra reconeguts dins de la historiografia catalana. Una direcció enfortida i independent, raó per la qual caldria un CHCC que orgànicament estigués al mateix nivell que la Direcció General de Memòria Democràtica, ja que una institució i altra fan una feina complementària», demanen. «Una direcció que proposi anualment unes línies de recerca bàsiques i prioritàries», especifiquen.
Perquè desenvolupe tota aquesta mena de funcions, sol·liciten «un pressupost digne» per al CHCC, el qual «permeti tenir prou recursos per a impulsar edicions en llengua catalana, noves recerques i vocacions; engegar projectes generals d'interès públic, i l'assessorament històric en la política de commemoracions de la Generalitat». La darrera petició és dotar-lo «del personal suficient, amb capacitat tècnica i historiogràfica, per servir tots els sectors que fan història contemporània per a Catalunya». Una reclamació que es dona després que la Generalitat de Catalunya haja amortitzat la plaça del tècnic que hi havia al CHCC.