Podria haver estat una escena de pel·lícula, d'aquelles de cigarreta i barret de color beix, o un capítol d'una novel·la policíaca, amb aquell detectiu vestit amb gavardina i una propensió a morir per cirrosi gràcies al whisky. Però no. No era cap ficció. Era un agent doble real, a sou de la policia espanyola, durant l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa; quan el piadós Jorge Fernández Díaz ostentava la vara de comandament del Ministeri d'Interior. El seu nom ja és arxiconegut: José Manuel Villarejo. De graduació, comissari. I de professió, home per a tot als baixos fons policials.
A cada passa que Jordi Pujol Ferrusola, hereu de la família de l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, feia per Barcelona, hi havia l'ombra de l'agent doble. O, si més no, així es desprèn d'una conversa entre Villarejo i Marcelino Martín Blas, que va ocupar la direcció de la divisió d'Afers Interns de la policia espanyola. Els seguiments de l'excomissari a l'hereu dels Pujol per la capital catalana són un dels episodis de l'operació Catalunya i, més concretament, de les clavegueres policials que van actuar contra la família de l'excap del Govern català.
Els advocats dels Pujol, de fet, van denunciar a les sessions prèvies del judici a l'Audiència Nacional, que investiga els suposats negocis irregulars de la família, «el pecat original» de la causa. Al·legaven que les seues dades bancàries s'havien obtingut per les pressions de la policia espanyola als responsables de la Banca Privada d'Andorra. Aquests extractes bancaris van acabar a la portada del diari El Mundo, i van provocar la confessió de la deixa per part de l'expresident català. Fou el bressol d'un cas que va sacsejar el país.
Arran d'aquestes ombres, que estarien en l'origen del procediment, els lletrats de la família demanaven la nul·litat de la causa, així com la prescripció dels delictes que s'imputen als diferents integrants de la família. De moment, i per esclarir la influència de l'operació Catalunya, l'Audiència Nacional ha acceptat, tot i que de manera molt condicionada, citar com a testimonis als policies espanyoles que van estar involucrats en la guerra bruta contra els Pujol. EL TEMPS fa un qui és qui d'aquests cinc agents policials.
Eugenio Pino. Antic director adjunt operatiu (DAO) sota el mandat de l'ultracatòlic Jorge Fernández Díaz, és una de les cares de la guerra bruta contra l'independentisme, Podem i la família Pujol. De fet, és l'únic comandament policial sentenciat per l'operació Catalunya: el Tribunal Suprem va condemnar-lo a un any de presó, una multa de 2.700 euros i una indemnització de 2.000 euros per a Pujol Ferrusola. L'alt tribunal espanyol va acreditar que Pino havia ordenat, primer, la incorporació d'uns documents robats a l'hereu dels Pujol per individus desconeguts a un pendrive i, més tard, la seua entrega a la unitat policial que investigava la família.
L'anterior número dos de la policia espanyola està assenyalat per haver participat presumptament de les maniobres per aconseguir els extractes bancaris dels Pujol a Andorra i, en conseqüència, està involucrat en la investigació oberta per la justícia andorrana sobre les clavegueres de l'Estat espanyol contra el procés. Pino, fins i tot, serà jutjat per la causa Kitchen a la primavera del 2026, on es determinarà si va tenir cap rol en l'operació parapolicial d'Interior per robar a Luis Bárcenas, extresorer del PP, informació delicada sobre diferents càrrecs populars, com ara Rajoy. L'Audiència Nacional, a més, l'investiga per la campanya d'intoxicació contra Podem.
Bonifacio Díaz. Imputat a la causa que investiga les maniobres de la policia política del PP contra Podem i processat per la seua presumpta participació en l'operació per sostreure a Bárcenas informació comprometedora per a l'aleshores cúpula estatal dels populars, és una de les figures rellevant de les clavegueres contra els Pujol. Díaz va ser absolt de la seua implicació al procediment judicial del pendrive, malgrat haver estat condemnat en primera instància, on es considerava que s'havia concertat amb Pino per introduir aquell llapis de memòria de manera irregular a la investigació sobre els Pujol.
Inspector en cap de la policia espanyola i amb experiència com agregat del cos espanyol a Mèxic, està esquitxat per les suposades pressions a la Banca Privada d'Andorra. No debades va reunir-se amb la secretària del Consell d'Administració de l'entitat financera, Roser Castellón, per transmetre un missatge: o facilitaven informació sobre els Pujol, o «les coses no anirien bé», va indicar. Díaz, que havia estat també agregat policial a Andorra i va actuar llavors amb immunitat diplomàtica, està immers dintre de la recerca judicial que ha obert la justícia de l'estat catalanoparlant.
Celestino Barroso. Successor de Díaz al capdavant d'aquest càrrec policial a Andorra, és un dels altres protagonistes d'aquelles jugades fosques que van propiciar la publicació dels comptes dels Pujol a la portada del diari El Mundo. Barroso, que també hauria actuat amb immunitat diplomàtica, és l'encarregat d'efectuar una telefonada a Higini Cierco, llavors màxim accionista de la Banca Privada d'Andorra. Segons Cierco, Barroso li trasllada en aquella trucada que «ha de veure unes persones a Madrid o, en cas contrari, el banc morirà».
En aquella conversa, el màxim accionista de la Banca Privada d'Andorra li diu al policia espanyol que ha de parlar amb Joan Pau Miquel, conseller delegat de l'extinta entitat financera. Barroso està involucrat a la causa que impulsa la justícia andorrana per esclarir les suposades coaccions i operacions del Govern espanyol de Rajoy per aconseguir informació bancària de diversos pesos pesants de l'independentisme i el sobiranisme català.
Marcelino Martín Blas. Imputat per la guerra bruta contra Podem, esquitxat pelcas Kitcheni implicat dintre del procediment andorrà sobre l'operació Catalunya, va desenvolupar el càrrec de cap d'Afers Interns de la policia espanyola. Com a suposat membre de la policia política del PP —un extrem que sempre ha negat—, hauria participat en l'episodi andorrà contra els Pujol. Segons la versió de Miquel, va traslladar-li en una trobada entre ambdós: «L'Estat espanyol està en guerra, lluitem contra el nacionalisme i volem tota mena d'informació en relació amb Artur Mas, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont». Miquel, després d'aquell encontre i d'haver coincidit en una boda amb Martín Blas i Pino, entregaria un foli amb els extractes bancaris de la família Pujol.
José Manuel Villarejo. Involucrat en innombrables episodis de l'operació Catalunya, comodí del PP per a qualsevol maniobra durant els temps de Rajoy i tacat pels seus negocis tèrbols que van derivar a la macroinvestigació Tàndem —on ha rebut una primera condemna a dinou anys de presó pels delictes de falsedat documental i revelació de secrets—, és la representació de les clavegueres policials de l'Estat espanyol. No debades ha agitat tots els estaments espanyols amb els seus enregistraments i està assenyalat per assetjar a la doctora Elisa Pino per ordre, suposadament, de l'empresari Javier López Madrid, compiyogui dels actuals monarques espanyols. De fet, el judici tindrà lloc a finals de febrer del 2026. Villarejo és un dels investigats per la justícia andorrana i va actuar com a espia de l'hereu dels Pujol.