La causa judicial de la dana canvia de rumb i retorna als orígens. El Tribunal Superior de Justícia valencià ha decidit indultar l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, en rebutjar la imputació que demanava la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra. La interlocutòria tanca la línia oberta per l'Audiència Provincial de València en octubre del 2025, quan va perfilar l'escenari d'una possible investigació a l'excap del Consell.
Amb un ple de majoria conservadora i per unanimitat, l'alt tribunal refusa la imputació de Mazón en considerar que no tenia una responsabilitat directa en la gestió de l'emergència, malgrat ser el comandant en cap dels valencians com a president de la Generalitat Valenciana. Segons interpreta el ple de la sala civil i penal, l'exdirigent del PP no ostentava la posició de garant d'un deure. De fet, analitzen la legislació en matèria d'emergències i determinen: «No s'ha de concloure que el president de la Generalitat infringira els deures jurídics específics derivats d'una obligació legal».
L'alt tribunal interpreta que la legislació valenciana no assigna al cap del Consell uns deures específics a l'àmbit de la protecció civil, així com apunta que el comandament únic de l'emergència l'ostenta la Conselleria, llavors en mans de Salomé Pradas. És cert, com indica el ple de la sala civil i penal, que la declaració d'emergència catastròfica sí que trasllada la responsabilitat i la direcció de la crisi cap a la figura del president, però aquesta situació no es va donar el 29 d'octubre del 2024.
«Simples conjectures»
Els magistrats no sols aturen qualsevol imputació de responsabilitat a Mazón per haver ostentat aleshores la presidència de la Generalitat Valenciana, sinó que qualifiquen «d'una simple conjectura» una hipotètica intervenció de l'excap del Consell en l'enviament de l'alerta a la població a través del seu màxim assessor, José Manuel Cuenca. Els whatsapps entre Cuenca i Pradas, en què la jutgessa de Catarroja veia un indici d'influència de Mazón, «estan orfes d'acreditació indiciària», segons l'alt tribunal valencià.
Per a tancar aquesta via d'imputació, els togats expressen que el to dels missatges enviats a Pradas i la proximitat de Cuenca amb Mazón no serveixen «per a verificar la concurrència d'indicis, i molt menys sòlids, de la participació de l'aleshores president de la Generalitat en l'enviament de l'alerta». El ple de la sala civil i penal aprecien «una absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotat de mínima versemblança, sobre la participació de l'aforat en l'enviament de l'ES-Alert».
Pradas, principal damnificada
La resolució de l'alt tribunal valencià tomba el propòsit de Ruiz Tobarra d'imputar Mazón, però ho fa valorant positivament la tasca de la instructora. Aquest reconeixement es combina amb una decisió important: els magistrats no han admès la denúncia del conspirador ultra Rubén Gisbert contra la jutgessa de Catarroja i el seu marit per possibles actuacions anòmales en la investigació. L'escrit de Gisbert havia enrarit el procediment judicial. La causa torna a Catarroja amb la justícia avalant el treball de la togada, que gairebé sempre ha tingut el suport de l'Audiència Provincial de València.
Amb la línia Mazón soterrada, la investigació fa un viratge als orígens, a embastar la línia d'acusació contra l'exconsellera Pradas, marcada com a responsable de l'emergència i assenyalada per infinitat de testimonis, com ara per part del sotsdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana. Només haver rebut la interlocutòria que ha reconduït el procediment judicial, la togada de Catarroja ha prorrogat durant sis mesos més la investigació de la dana. La mascletada de l'alt tribunal valencià ha indultat Mazón i apropa Pradas a les flames.