La instructora de la causa de la dana, Núria Ruiz Tobarra, ha pegat un cop de maça a la seua taula. Quan s'estava a l'espera de la resposta a les comissions rogatòries llençades per conèixer els missatges entre l'expresident valencià, Carlos Mazón, i el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, durant la terrible vesprada de la riuada, la magistrada ha efectuat un escac judicial a l'excap del consell. La togada ha formulat una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia valencià per a imputar l'encara diputat de les Corts Valencianes.
Amb l'aval de l'Audiència Provincial de València a la seua instrucció, fonamenta aquest salt endavant en el procediment per la conversa mantinguda per WhatsApp entre Cuenca i l'aleshores consellera d'Interior i Justícia, la investigada Salomé Pradas. En aquell intercanvi de missatges, Cuenca va intentar a través de tots els mitjans d'intercedir en la gestió de la responsable de l'Emergència. No debades, li va indicar que «de confinar res, Salo».
Aquesta expressió, a parer de la magistrada, atresora «un caràcter clarament imperatiu» i la condició de Cuenca de persona d'estricta confiança de Mazón atorga als missatges el rang «d'ordres». A l'exposició raonada, interpreta «una insistència en el control de l'emergència, que només pot respondre de manera lògica al fet que obeïra instruccions del seu superior». De fet, considera que eren ordres perquè aprecia una comunicació contínua entre Cuenca i Mazón.
Com ho argumenta? Recorda que l'excap de gabinet informa l'exconsellera de l'arribada «imminent» del llavors cap del Consell al Cecopi, l'òrgan de coordinació de l'emergència. «Aquest coneixement de la seua arribada només es pot produir si hi havia una comunicació constant entre el Mazón i el seu cap de gabinet», extrau. En contra de l'exposició de Cuenca, la togada descarta la versió de l'assessor de l'excap del Consell per ser «completament inversemblant». Rebutja que foren simples consells, atesa «la literalitat dels missatges». «Són ordres el que expressa», sosté.
«Si no tenia coneixements tècnics, l'única cosa que podia era transmetre ordres. Qüestió distinta és si s'obeïren o no, si els missatges van ser encertats o erronis, però l'anterior, malgrat la seua declaració, absolutament oscil·lant, mostra clarament que no pretenia assessorar, ni comentar, sinó que s'atenguera el que deia via WhatsApp», reflexiona a l'exposició raonada. En la mateixa línia argumental, veu «il·lògic» que l'aleshores comandant en cap dels valencians «fora aliè a les ordres expressades pel seu cap de gabinet».
Un no-president
La interlocutòria, la qual relata víctima per víctima les circumstàncies de la seua mort i desmunta totes les altres teories llençades per les acusacions ultres, és duríssima contra Mazón. I ho fa amb una anàlisi allunyada «d'un punt de vista moral i polític», segons remarca. «Existeixen elements probatoris que mostrarien l'exclusió voluntària de les funcions pròpies de la presidència de la Generalitat van tenir una repercussió en el resultat mortal i lesiu», afirma. «Una omissió», diu, «equiparable a l'acció, en les morts i en les lesions».
«No es tracta d'una responsabilitat objectiva, pròpia de l'ordre contenciós administratiu, del qual es deriven responsabilitats no sols pel funcionament anormal de l'Administració, sinó simplement pel funcionament normal, ni s'atén exclusivament una responsabilitat d'elegir i vigilar derivada del nomenament d'una consellera que desconeixia qualsevol qüestió relativa a les emergències, com va expressar en la seua declaració judicial», justifica. Aprecia, de fet, «una minimització pública i il·lògica de la gravetat de l'emergència» de l'expresident per les seues declaracions famoses sobre el desviament del temporal cap a Conca.
La magistrada retrau a l'excap del Consell la seua «sobretaula inesgotable mentre la població patia desbordaments», així com haver convertit «el reservat del restaurant» en l'espai de «gestió de l'emergència». La togada critica «l'absència i la passivitat en l'adopció de mesures de coordinació i la falta d'interacció amb els càrrecs autonòmics del president de la Generalitat».
«Davant una situació d'extrema gravetat, va optar per recloure's en el reservat d'un restaurant, convertit en una oficina en la qual li van portar, fins i tot, alguns papers per a firmar, però que no va servir de centre de directiu», reforça. I remata: «Aquesta passivitat s'ha de qualificar de negligent i constitueix un element decisiu en la producció del resultat mortal i lesiu que justifica la present exposició raonada».
«Absoluta negligència»
La instructora observa un «nexe causal» entre «la passivitat del president de la Generalitat» i la manca de coordinació de l'emergència amb les defuncions registrades a causa de la dana per «la falta d'avisos». «Ens trobaríem davant la presència d'indicis d'una absoluta negligència en la coordinació i gestió de l'emergència en el nivell suprem de capacitat de decisió: el president de la Generalitat Valenciana», determina.
«L'omissió equivalent al resultat que s'atribuiria al president de la Generalitat es desprèn del fet que en tots i cadascun dels casos referits», en referència a les diverses morts relatades a la interlocutòria, «és rellevant que no s'adoptaren mesures d'alerta, precises, concretes i a temps, des d'un organisme, el Cecopi, i des d'una conselleria a la qual podia el president, d'acord amb la normativa legal, donar ordres i instruccions, així com dur a terme tasques de coordinació davant l'evident paràlisi en què va tindre lloc en l'adopció de mesures de salvaguarda». L'escac al president, en mans del Tribunal Superior de Justícia valencià. La causa de la dana entra en un terreny desconegut.