L'alerta roja de l'Agència Estatal de Meteorologia anunciava una jornada de tensió i nervis a la centraleta del 112. Al llarg del matí d'aquell tràgic 29 d'octubre del 2024, la remor de les cridades havia comptat amb procedències diferents, com ara la Ribera Alta o les comarques de l'interior de la demarcació de València. Un soroll que mutaria a perenne quan el minuter del rellotge assolia les 14 h. A les 16.30 h, amb Utiel inundat, l'allau de telefonades seria «insostenible».
Manuel Villalba, cap d'explotació operativa del telèfon d'emergències de la Generalitat Valenciana, ha descrit d'aquesta manera la seua dura experiència del dia D de la riuada. Ho ha fet aquest dimarts en seu judicial, declarant com a testimoni dintre de la causa que investiga els responsables de la dolenta gestió de la dana, i ha apuntat cap a l'exconsellera d'Interior, la popular Salomé Pradas, i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. Ambdós conformen el tàndem dels imputats al procediment judicial.
Preocupació pel barranc de Poio
Aquest cap del 112 ha relatat la «visita sobrevinguda» que van rebre pels volts de les 14.00 hores per part de Pradas, Argüeso, així com de Jorge Suárez, sotsdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana, i d'Alberto Martín Moratilla, exdirector general de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament. En el moment que van acudir a la sala, el 112 ja havia rebut telefonades sobre desbordaments a Xiva i Bunyol, ambdues poblacions ubicades a la Foia de Bunyol. Fins i tot, havien cridat advertint d'extraccions d'aigua dels seus habitatges.
El tècnic ha narrat que els tres alts càrrecs de l'aleshores Consell de Carlos Mazón i el funcionari Suárez van ser informats d'aquesta situació per part dels integrants del 112, segons ha avançatEuropa Press. D'acord amb la declaració testifical de Villalba, als quatre se'ls va traslladar la preocupació que hi havia sobre el barranc de Poio, atès que hi havia cridades telefòniques al 112 que procedien de localitzacions sense presència de pluges considerables. Tot i aquest escenari, Pradas no convocaria la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) fins a les 15 h i perquè arrancara a les 17 h.
El testimoni d'aquest cap del 112 reforça l'assenyalament sobre Pradas i Argüeso per la seua gestió del dia D. De fet, situa l'exsecretari autonòmic d'Emergències en una situació delicada, atès que Villalba ha afirmat que Argüeso, que havia d'estar pendent de la tragèdia, va entrar «molt nerviós» i «agitat» al 112 per a intentar «recollir informació sobre coneguts» i demanar que «es gestionara la sol·licitud d'auxili que li havia arribat».
Va influir l'expresident?
Mentre les declaracions testificals consoliden la línia de la instrucció i apunten cap als dos imputats a la causa —a excepció de la desconcertant declaració de José Miguel Basset, excap dels bombers provincials de València—, la jutgessa tracta de resoldre la incògnita que plana sobre l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón. I més després de la giragonsa de l'exconsellera en la seua estratègia judicial, la qual amb l'entrega dels seus missatges de WhatsApp va enredrar la situació de l'excap del Consell.
En el cara a cara judicial de la passada setmana amb José Manuel Cuenca, antic assessor en cap de presidència de la Generalitat Valenciana, Pradas va intensificar el seu revolt en la tàctica de defensa i va encendre el ventilador: va sostenir que Carlos Mazón, llavors comandant en cap de l'Administració valenciana, havia tractat d'influir sobre la gestió de la dana. Ara bé, i segons va afirmar, ho hauria fet a través de Cuenca, a qui va considerar «com a un intermediari» de l'expresident. L'excap de gabinet, però, ho va negar.
A la recerca d'esclarir si Cuenca actuava per indicació de Mazón o va fer-ho per iniciativa pròpia, la instructora del procediment judicial, la rigorosa magistrada Núria Ruiz Tobarra, busca rescatar els missatges esborrats del terminal mòbil de l'antic assessor presidencial. De fet, va demanar a Meta, companyia propietària de l'aplicació WhatsApp, la recuperació de les converses, després que un tècnic de la Direcció General de les tecnologies de la informació i la comunicació expressara que no hi havia cap possibilitat de ressuscitar els intercanvis dialèctics des del mòbil.
La jutgessa ha redoblat aquesta via amb la sol·licitud d'un encàrrec a la Guàrdia Civil: l'obtenció d'aquests missatges de la companyia tecnològica. Es tracta d'una acció judicial que ha acordat a proposta de l'acusació popular que representa la coalició valencianista Compromís. Així mateix, i a l'espera que Meta accedisca a la petició judicial, que compta amb el consentiment de Cuenca, l'exconsellera observa com gairebé cada testifical qüestiona la seua gestió.