A Javier i Fabián, el glop de cervesa els feia gust de glòria. Feia ja quatre dies d'una riuada devastadora, i aquella aturada després d'un matí llevant fang era com trobar un oasi en un desert. Ambdós havien resistit la llengua d'aigua a les seues feines, i ambdós havien tornat durant la matinada del dia D a una Paiporta que respirava dol, desesperança i ràbia. Molta ràbia per un avís que va arribar tard, quan la barrancada havia ofegat desenes i desenes de vides.
El paisatge de guerra d'aquesta població de l'Horta Sud s'estenia a quasi tota la comarca. No hi havia llum ni aigua potable. Amb prou feines, hi havia cobertura telefònica, i el menjar, l'aigua i els medicaments eren subministrats pels voluntaris. Enmig del caos, amb la Generalitat Valenciana del PP sobrepassada per la tragèdia, irrompia Alberto Núñez Feijóo, líder dels populars espanyols, al País Valencià. Ho feia per carregar contra el president espanyol, el socialdemòcrata Pedro Sánchez.
Feijóo inaugurava el foc —oblidant què marquen els plans i la legislació d'emergència— contra els organismes estatals, com ara l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i assenyalava l'aleshores ministra de Transició Ecològica, la socialista Teresa Ribera. Tanmateix, defensava Carlos Mazón, llavors president de la Generalitat Valenciana. «Va informar-me en temps real», va sostenir per donar-li un cop de mà a l'actual excap del Consell.
Un relat farcit de fuites
Aquesta afirmació, però, ha perseguit Feijóo fins a provocar la seua citació com a testimoni a la causa de la dana, instruïda per la rigorosa jutgessa Núria Ruiz Tobarra. El proppassat divendres, i des del seu despatx, situat al grup parlamentari popular del Congrés dels Diputats, el capitost estatal del PP va efectuar un revolt pronunciat i va admetre que Mazón va començar a transmetre-li informació pels volts de les vuit de la vesprada. Quan, teòricament, l'expresident ja s'havia activat després de la seua llarga sobretaula amb la comunicadora Maribel Vilaplana.
Els missatges de WhatsApp aportats per Feijóo, de fet, mostraven un intercanvi d'informació quan quedaven poc més de deu minuts per a l'enviament tardaner de l'ES-Alert i, en conseqüència, xocaven amb la versió que va esbombar pocs dies després de la dana per atacar el Govern espanyol del PSOE i Sumar, i per cobrir la gestió desenvolupada per la Generalitat Valenciana del PP. La giragonsa del referent conservador és l'últim exemple que ha subministrat la investigació judicial de la riuada sobre la tàctica amb fakes que van desplegar els populars per intentar exonerar Mazón, on fins i tot van enterbolir el nomenament de Ribera com a comissària europea.
Abans de l'entrada en acció de la jutgessa Ruiz Tobarra, així com de les interlocutòries de l'Audiència Provincial de València avalant gairebé fil per randa la seua instrucció, els populars van articular un relat de la gestió de la tragèdia que implicava el Govern espanyol i, més concretament, la delegada de l'executiu estatal al País Valencià, la socialista Pilar Bernabé. Encara que la legislació marcava de manera ben definida que la competència d'emergències corresponia a la Generalitat Valenciana, la formació de la gavina va intentar sembrar-hi dubtes per terra, mar i aire.
Tanmateix, la declaració judicial de Feijóo és la cirereta del pastís en el desmuntatge d'aquesta narrativa. Segons va avançar eldiario.es, el cap dels populars espanyols, preguntat per la seua gestió de les inundacions a Galícia quan comandava l'administració gallega, va afirmar: «Les gestions les assumeix el conseller que té competències en protecció civil i, segons la norma i quan jo ho considerava oportú, anava als llocs i les reunions sota l'autoritat competent». La declaració testifical és l'estocada final a l'estratègia del fake i del desviament de les responsabilitats dels dretans.
L'obsessió comunicativa
L'encabotament per dominar el relat sorgeix en la mateixa conversa per WhatsApp entre Feijóo i Mazón. «Has de dur la iniciativa de la comunicació. És la clau», li etziba el referent espanyol del PP a l'aleshores cap del Consell, en un exemple paradigmàtic de la preocupació per controlar els discursos i la narrativa de la tragèdia per part de Gènova. «Lidera informativament, com vas fer amb l'incendi», reitera en una conversa, on s'aprecia més inquietud pel desenvolupament comunicatiu de la riuada que no per l'abast de la pitjor tragèdia al País Valencià en aquest quart i escaig de segle XXI.
Si les diferents resolucions judicials de l'anomenada com a jutgessa de Catarroja, població de l'Horta Sud afectada per la dana i seu dels jutjats que instrueixen aquest procediment, han desbrossat el rumb tàctic del PP per defendre's davant l'espill d'una gestió força deficient, la declaració testifical desarticula l'estratègia fake que va iniciar Feijóo dos dies després de la catàstrofe. Una narrativa que, previsiblement, s'ensorrarà encara més amb el cara a cara d'aquest dilluns entre José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Mazón, i l'exconsellera d'Emergències, Salomé Pradas, principal imputada en la causa judicial.