Salomé Pradas, exconsellera d'Interior durant la dana i principal imputada de la causa de la riuada, estava contra les cordes. Jorge Suárez, sotsdirector d'Emergències durant la barrancada, havia assenyalat judicialment l'exdirigent popular com a màxima autoritat en la gestió del temporal, i havia traçat un relat amb el qual s'interferia un endarreriment en l'enviament de l'ES-Alert a causa de les decisions de l'exresponsable d'Emergències. Aquell avís de perill, distribuït als telèfons mòbils de milers i milers de valencians, arribava quan l'aigua ja arrabassava desenes de vides.
L'antiga integrant de l'executiu que encapçalava el popular Carlos Mazón va obtenir un baló d'oxigen quan es van desvelar les seues converses de WhatsApp amb l'expresident valencià i el seu cap de Gabinet, José Manuel Cuenca. L'intercanvi de missatges durant el dia D mostrava com Cuenca va intentar orientar les decisions de Pradas, especialment tractant d'evitar qualsevol mesura de confinament general de la població, així com Mazón hauria estat al corrent de les gestions del seu màxim assessor de confiança.
Amb la jutgessa instructora, Núria Ruiz Tobarra, a la recerca d'esbrinar els responsables d'haver-se enviat un ES-Alert tardaner, Acció Cultural del País Valencià, representada legalment per l'advocat Manolo Mata, va demanar un cara a cara judicial entre Pradas i Cuenca. Un duel celebrat aquest dilluns als jutjats de Catarroja, una població de l'Horta Sud damnificada per la riuada, i que ha mostrat l'estratègia de Pradas d'esquitxar Mazón a través del seu nou assessor a l'oficina d'expresident, que atresora a la ciutat d'Alacant.
No debades l'exconsellera ha relatat en el seu cara a cara amb Cuenca que va experimentar un intent de «persuasió sobtada» per aturar l'opció a sobre de la taula de confinar la població —només cal recordar el «Salo, de confinar res», que apareix a la conversa entre ambdós. En aquesta jugada per convèncer-la, ha interpretat que «Mazón es va involucrar». Encara més, ha qualificat l'excap del Gabinet «com una extensió» de l'expresident.
«Per sobre de mi, només hi havia Mazón, però per economia processal, delegava amb Cuenca», ha assegurat. I ha sostingut: «Informava de tot el que entenia que era important que coneguera Presidència». Cuenca, però, ha negat que actuara, precisament, com una extensió de Mazón: «Mai vaig rebre una ordre en nom del president. Mai vaig actuar com a intermediari».
L'intent de Presidència per evitar qualsevol mesura de reclusió domiciliària va aturar-se amb l'arribada de Mazón a l'Eliana (Camp de Túria), on hi ha el Centre de Coordinació d'Emergències. A partir d'aleshores, i segons la narració de Pradas, l'aleshores comandant en cap dels valencians va prendre «la direcció institucional de l'emergència». «Tot se centralitza en Mazón, que assumeix el meu rol», ha remarcat Pradas, la qual, d'aquesta manera, disparava contra l'excap del Consell i el seu assessor. No debades feia un pas inèdit a la causa: afirmar que l'expresident, a través de Cuenca, havia tractat d'intervenir en la gestió de la dana.
Ara bé, la reactivació del ventilador cap a Mazón —que conserva l'escó a les Corts Valencianes— ha estat encotillada: Pradas ha reiterat que l'actuació del nucli presidencial de la Generalitat Valenciana no va generar cap mena d'endarreriment de les seues decisions, com ara l'enviament de l'avís als telèfons mòbils dels ciutadans de les comarques de València. Amb aquesta jugada judicial —de la qual no n'estava massa satisfet el seu advocat—, l'exconsellera ha accelerat la seua ofensiva contra l'excap del Consell als jutjats, quan es troba acorralada pel rumb de la investigació i les declaracions testificals dels tècnics.