L'exconsellera Salomé Pradas, posseïdora del comandament únic a l'emergència de la dana, trencava el seu silenci. És cert que havia donat pistes i, fins i tot, havia filtrat avisos del seu cabreig amb l'expresident de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, però encara no ho havia fet a cara descoberta. Ho feia a La Sexta, a una cadena estatal d'orientació progressista, i al programa de màxima audiència Salvados, dirigit actualment pel gallec Fernando González, més conegut com a Gonzo.
Pradas va mostrar «la seua veritat» —com va anomenar-ho Gonzo, al final del doble episodi d'entrevista—, i va assenyalar Mazón dintre d'un relat farcit d'afirmacions qüestionades per la rigorosa instrucció judicial que encapçala la magistrada Núria Ruiz Tobarra. Tanmateix, va negar que l'excap del Consell frenara l'enviament de l'ES-Alert, allunyant l'escenari d'una possible imputació per acció, i va incriminar-lo més políticament —quan la seua carrera està fulminada— que, en principi, judicialment. Ara bé, va deixar-se un as baix de la mànega: els missatges de WhatsApp que va mantenir amb l'expresident durant aquella fatídica vesprada del 29 d'octubre.
Arran d'aquella afirmació, la jutgessa va preguntar a l'exconsellera si volia entregar aquestes converses mantingudes amb l'expresident i l'antiga responsable de les emergències valencianes va respondre que ho faria. Una decisió que mostra com Pradas fa moviments de defensa com a principal imputada. I més amb maniobres com ara l'empresa per l'acusació popular de l'extrema dreta Vox, que ha passat de qüestionar la jutgessa a sumar-se a les seues tesis perquè no s'arxive la causa contra l'exdirigent del PP.
La línia d'investigació està ben definida i no permet les desviacions que han buscat acusacions populars de tarannà conspirador: sota l'eix que les morts de la dana són evitables, s'ha d'esclarir quins han estat els responsables d'aquesta presumpta negligència, els quals estarien a la Generalitat Valenciana, com a Administració competent d'acord amb la legislació. La intrahistòria de l'enviament tardaner de l'ES-Alert seria la clau de volta per a identificar-los.
Per a corroborar aquest rumb —avalat per les diferents testificals dels treballadors del departament d'emergències—, la declaració de Jorge Suárez, sotsdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana, era determinant. Suárez compareixia aquest dijous com a testimoni després d'un any de patiment psicològic, d'un esgotament que és palpable dintre de l'ambient que es respira en diversos treballadors i càrrecs funcionarials de l'estructura valenciana contra les emergències. La tragèdia de la dana també ha deixat una ferida gens fàcil de cicatritzar a l'àrea. L'alt funcionari va gestionar aquella emergència en avançar la seua tornada de vacances arran de les previsions meteorològiques dantesques sobre el País Valencià.
L'alerta a les 17:45 que no va arribar
Com a funcionari amb àmplia experiència en la matèria i tècnic clau a la gestió que va desenvolupar-se durant aquella terrible jornada de finals d'octubre del 2024, Suárez ha apuntalat les tesis que incriminen l'exconsellera Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, el rodamon polític Emilio Argüeso. No debades ha declarat que va recomanar pels volts de les 17:45 l'enviament d'una alarma als mòbils amb una advertència perquè la gent buscara refugi en altura. Un avís que comptaria amb la recomanació següent: «Enfront de l'evolució de la situació, es recomana que accedisquen a zones altes i romanguen atents».
«Ningú em va donar suport», ha lamentat. El missatge final estava absent d'aquesta recomanació i només feia referència a «evitar desplaçaments». Aquella alerta va plantejar-la per l'escenari que s'havia dibuixat per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre una possible ruptura de la presa de Forata. A les 17:15, Suárez ja havia posat damunt de la taula aquesta alternativa envers la situació d'inundacions a Utiel. El seu suggeriment va generar suspicàcies a José Miguel Basset, cap dels bombers provincials de València i definit com «un professional», per si «provocava alarmisme».
A partir d'aleshores, i quan el rellotge s'apropava cap a les 18 hores, la videoconferència de l'òrgan de coordinació d'emergències, denominat com a Cecopi, es va aturar. D'acord amb el relat de Suárez, la proposta d'enviar un avís a la població va quedar-se en guaret, perquè Pradas, Argüeso, Alberto Martín Moratilla —llavors director general d'Emergències— i Vicent Mompó —president de la Diputació de Valencià i present a la reunió de coordinació de l'emergència— van demanar que s'informara primer els alcaldes.
L'exconsellera, segons la seua narració, hauria plantejat els seus dubtes envers aquell text, perquè es podia interpretar com una mena de confinament. Un escenari que incomodava per l'antecedent de la pandèmia del coronavirus, i els conflictes legals que havia generat arran de la guerra jurídica iniciada per organitzacions ultres contra mesures de protecció de la salut pública i la seguretat col·lectiva. Pradas, de fet, va expressar que calia «pensar opcions», segons Suárez.
Una hora més tard, es va reiniciar la videoconferència del Cecopi i, d'acord amb la declaració del sotsdirector d'Emergències, la socialista Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià, va informar sobre la caiguda del pont de Picanya, una de les poblacions de l'Horta Sud que va ser arrasada per la dana. Suárez també va rebre missatges que advertien de les inundacions a tocar de l'àrea metropolitana de València, concretament a Massanassa. El rellotge marcava les 19:30 i ja se sabia que l'escenari dantesc s'havia instal·lat en diverses comarques valencianes.
Pradas, segons aquest tècnic d'alt rang de la Generalitat Valenciana, va demanar veure el redactat final del missatge ES-Alert, i tant l'exconsellera com Mompó haurien canviat la versió en valencià per imposar les seues obsessions particularistes: ordenarien canviar este per aquest i tipo per tipus. Serien els últims compassos abans d'esbombar un avís que va arribar tard, quan ja hi havia morts i la gent havia lluitat per la seua vida a comarques com ara l'Horta Sud.
Pradas, comandant de l'emergència
La declaració de Suárez és un míssil contra la defensa de Pradas, ja que assenyala l'antiga responsable d'emergències com l'encarregada de prendre les decisions i la persona que exercia el comandament dintre del Cecopi. I, al seu torn, identifica l'exconsellera com a endarreridora de l'enviament de l'ES-Alert. En contraposició al relat de Pradas i Argüeso que inculpaven Suárez, al qual situaven com a cap de turc de la gestió de la dana, la narració de l'alt funcionari coincideix amb diversos testimonis de treballadors de l'àrea d'emergències.
L'exconsellera, però, no és l'única que surt tocada del pas de Suárez pels jutjats: amb la consideració d'endarreridor del missatge, queda Argüeso, l'altre imputat a la causa, així com, en grau més baix, Moratilla i Mompó, els quals no estan investigats al procediment judicial. Fins i tot, restaria en una situació delicada Basset, que havia estat assenyalat com a responsable de les decisions d'aquella terrible vesprada per Pradas, Argüeso i Mompó. És l'escac i quasi mat del sotsdirector d'Emergències de la Generalitat Valenciana per apuntalar la investigació contra Pradas, que té com a última bala en la recambra els seus WhatsApp amb Mazón.