La música tradicional valenciana ha estat arraconada i menyspreada. La irrupció d'Al Tall va significar un parèntesi en unes sonoritats habitualment allunyades del focus de les tendències, que havien de lluitar per gaudir de visibilitat al panorama melòdic nostrat. L'emergència de figures com ara La Maria, Sandra Monfort, Pep Gimeno Botifarra o Noèlia Llorens Titana, però, ho ha capgirat. S'han situat al cor de l'escena. Només falta veure els guardonats de la passada edició dels Ovidi.
Un dels grups valencians que acumula sexennis de lluita i constància per la seua música és Urbàlia Rurana, una proposta arrelada a les composicions populars i els sons de la Mediterrània. El 14 de març, de fet, bufa les espelmes del seu 35è aniversari. Tres dècades i mitja a sobre dels escenaris que celebren amb un concert al Palau de les Arts, de València. «Serà una actuació molt especial. Comptarem amb la col·laboració de La Xafigà o la Romàntica de Saladar, de Xàbia», explica Toni Torregrossa, un dels fundadors d'aquest mític i veterà grup de folk del País Valencià.
A la festa d'aniversari, hi serà present la cantant Noèlia Llorens Titana, que delectarà amb les seues poderoses cordes vocals als espectadors. «També comptarem amb Pau Puig, que tocarà a diverses peces», assenyala la veu, guitarra i guitarró d'Urbàlia Rurana. «L'objectiu és fer una festa, una celebració d'aniversari envoltat de la nostra família, dels amics i dels nostres seguidors», expressa.
Al caliu de la Mediterrània
Urbàlia Rurana va veure la llum a les acaballes de la dècada dels vuitanta, quan al món de la música ni se somiava amb plataformes com ara Spotify. Els seus fundadors provenien de Cànem. «Érem antics components de Cànem, un híbrid entre la cançó i folk. Vam promoure Urbàlia Rurana amb un plantejament més ètnic, que incloïa en el primer disc un cant de batre, falsets o peces d'estil balcànic», narra. «En aquell moment, estava de moda la cançó, però tenia molt poc mercat més enllà de Barcelona i València. Nosaltres apostarem per un estil una miqueta més universal, deixant-nos influir per les sonoritats mediterrànies», desgrana.
Tot i les anades i vingudes del grup en aquests trenta-cinc anys, s'han mantingut fidels a la música popular i a un estil lligat a les sonoritats de la mar que banya el País Valencià. «Una part del nostre repertori és música tradicional valenciana i l'altra està vinculada a les músiques mediterrànies, com ara les tarantel·les. Quan fem creació pròpia, busquem una fusió d'aquestes dues ànimes», exposa. «És la música que ens agrada fer, i per això hem mantingut el nostre estil al llarg d'aquestes tres dècades i mitja», reforça.
«Hem conservat una mateixa línia estilística i melòdica perquè creiem que calia fer un folk de caràcter valencià, però connectat amb la resta de països de la Mediterrània», accentua. De fet, aquelles trobades de música mediterrània, celebrades a València als anys vuitanta, serviren per a descobrir propostes ancorades al sud d'Europa i els nord d'Àfrica, per importar influències mediterrànies impossibles de conèixer en els temps sense la potència del cercador de Google.
Després de trenta-cinc anys de vida, protagonitzen el projecte Jaume Gosàlbez (dolçaina, saxo soprano, flauta, tarota i veu), Meritxell Lausuch (dolçaina, clarinet i veu), Bernat Pellisser (percussió), Carles Gil (mandolina, acordió i veu), Toni Torregrossa (veu, guitarra i guitarró), Salva Pellisser (percussió) i Joan Buigues (tuba). A la seua discografia, compten amb sis discs, com ara A banda de migjorn, publicat a principis dels noranta, o Pastorets i pastoretes, llançat al mercat en 2019.
No defallir
La història d'Urbàlia Rurana està guiada per la perseverança en la seua proposta. «Una de les nostres contribucions ha estat no defallir», reivindica. Resistir, aguantar no eren verbs que es pogueren conjugar fàcilment. «La dificultat més gran a la qual ens hem enfrontat ha estat nedar entre l'amateurisme i la professionalitat. No tots hem tingut la possibilitat de dedicar-nos exclusivament, ni tampoc de compaginar-ho amb el treball», lamenta.
«Quan anàvem de gira per Itàlia o França, així com per altres països d'Europa, no tots els músics podien vindre i havíem de buscar substituts», exemplifica. És cert que el mercat musical del grup no comptava amb la potència per convertir la seua activitat en el seu principal mode de vida, però també s'han topat amb administracions al·lèrgiques a la cultura pròpia i una mentalitat musical allunyada de retrobar-se amb les sonoritats de la terra. «Hem anat fent com podíem», sintetitza.
«Hi ha períodes polítics que no acompanyaven res per la seua aversió a la cultura autòctona. S'han patit alts i baixos segons qui governava», retrau. I amplia: «També hi ha hagut dificultats vinculades a la mentalitat dels valencians, a creure's el talent autòcton». Siga com siga, Urbàlia Rurana ha resistit i ha servit d'exemple per a les noves propostes de folk, incardinades a les noves tendències estilístiques. «Mai hem fet res amb electrònica, però tampoc descartem provar-ho», reflexiona. És el signe dels temps. De moment, faran festa a les Arts, amb la seua música de sempre.