La llengua de fang de la dana va embossar les canonades electorals del PPCV. La gestió de l'aleshores president valencià, Carlos Mazón, i del seu Consell van submergir les sigles populars. Mazón, com a comandant en cap dels valencians durant la jornada del 29 d'octubre, acaparava la ràbia: no era només que el Govern valencià va actuar de manera tardana contra l'emergència, sinó que el primer dels valencians havia estat absent durant les hores més fosques de la tragèdia. Cada nova versió, cada interrogant parcialment resolt del seu comportament durant la vesprada de la riuada i cada moviment de la jutgessa de Catarroja obrien noves fuites al vaixell popular.
L'adeu com a cap del Consell de Mazón, i el seu trasllat a la darrera fila com a diputat dels dretans a les Corts Valencianes, generen una oportunitat als conservadors per reparar la seua maquinària avariada de cara als comicis valencians del 2027. El designat per a emprendre aquest treball, aquesta tasca de taponar els forats electorals del PPCV cap a l'extrema dreta de Vox, és Juanfran Pérez Llorca. Investit com a president de la Generalitat Valenciana, ha pres possessió del càrrec aquest dimarts a les Corts Valencianes, on ha dut la caixa de ferramentes que havia emprat durant aquests darrers anys a l'ombra de Mazón.
De vots i malestars
Negociador en cap del PP per a aconseguir els vots de Vox a l'etapa Mazón, Pérez Llorca s'ha situat com un gestor definit per la màxima del pragmatisme. A la sessió d'investidura com a president de la Generalitat Valenciana, va reduir el seu discurs a poc més d'una hora i va centrar-se en els assumptes que lligaven els sufragis que necessitava de l'extrema dreta: va carregar contra la immigració, va autoerigir-se com a defensor del sector primari, va atacar a Brussel·les per les polítiques contra el canvi climàtic i va posicionar-se a favor de les energies nuclears.
Tanmateix, i ja investit com a president de la Generalitat Valenciana, Pérez Llorca ha marcat perfil en la seua presa de possessió, en el qual ha «promès» el càrrec en valencià per actuar «sense engany» i «guardar fidelitat a la Generalitat Valenciana». Amb eficaces antenes sobre els malestars latents i presents, ha girat el tomb: el seu discurs, d'una miqueta més de deu minuts i íntegrament en valencià, s'ha oblidat dels compromisos amb Vox.
Amb l'objectiu d'obrir una nova etapa i distanciar-se del seu antecessor, així com de curar una ferida que podia frustrar les expectatives polítiques del PPCV a les urnes, ha arrancat demanant «perdó en nom de la Generalitat Valenciana» a les víctimes de la dana. «Aquestes paraules que acabe de pronunciar van molt més enllà d'un formalisme institucional. Naixen d'una convicció personal i han de ser l'inici d'un enteniment que hem de tenir i que hem de saber mantenir», ha ressaltat. «Ni el dia 29 d'octubre, ni els dies posteriors, les administracions públiques van estar a l'altura del que mereixia la societat i, per això, comence aquesta intervenció demanant perdó», ha desenvolupat, allunyant-se de Mazón i la seua defensa de la gestió del Consell.
Encara que el gest tracta de marcar un punt i a part a l'anterior mandat, la continuïtat de Mazón a les Corts Valencianes i la possible continuïtat d'alguns dels membres del seu executiu són una motxilla pesada perquè Pérez Llorca aconseguisca la reconciliació expressada a l'hemicicle. Rosa Maria Álvarez, portaveu de l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29 d'octubre, ha assenyalat —a Europa Press— que «els mire a la cara i els diga per què els demana perdó». «És un perdó genèric? No sap que hem parlat amb les altres institucions?», ha qüestionat.
Per a observar que, realment, s'engega un nou temps a la Generalitat Valenciana, la veu de les víctimes de la riuada del 29 d'octubre del 2024 ha sol·licitat que Pérez Llorca li reclame a Mazón la seua acta com a parlamentari valencià: «Sabem que és una decisió personal, però, almenys, voldríem veure el gest simbòlic de reclamar-li l'acta». «No sols no es produeix, sinó que se li premia nomenant-lo com a portaveu, un càrrec que comporta un plus xifrat en una quantitat equivalent al que cobren a l'any moltes persones en situació de precarietat», ha criticat. I ha exigit que tant la vicepresidenta valenciana, Susana Camarero, com el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, no continuen al Govern valencià per la seua actuació a la dana.
Pérez Llorca, de fet, ha anunciat la conformació «d'un Consell obert, participatiu i transversal», amb la mirada posada a refermar un perfil de president conciliador, dialogant i, fins i tot, moderat, malgrat accedir a la presidència valenciana després d'aprovar l'examen de Vox. «No rebutjaré cap idea si veig que pot resoldre un problema real», ha promès, afirmant que «la política és servei i no pot ser un frontó». «Reivindique la necessitat de tornar a creure en nosaltres», ha apel·lat a un revifar «de l'autoestima» dels valencians.
«El futur costa i la vida passa de pressa», ha afirmat amb el propòsit de connectar amb els malestars socials, amb unes vides precàries que no casen amb les xifres macroeconòmiques en creixement. «Hi ha gent que no pot arribar a final de mes», ha subratllat, dibuixant un panorama de «salaris baixos» i d'impossible accés a l'habitatge, amb sensibilitat social. No debades, i malgrat que els populars s'ha resistit a emprar les ferramentes de la llei d'habitatge estatal del PSOE i Sumar per topar l'escalada insuportable dels lloguers, ha situat l'habitatge com a pedra angular de les seues preocupacions. «L'habitatge ha de ser l'eix central del nostre govern», ha assegurat.
«No hi ha projecte de vida si l'habitatge es considera un luxe», ha insistit, advocant per la solució estreta dels manuals liberals: augmentar l'oferta i dotar de més seguretat jurídica. «Tot i que les noves generacions estan més formades que mai, compten amb menys oportunitats. Hem d'aconseguir que els joves s'arrelen ací. Si perdem els joves, perdem el futur i l'esperança», ha clucat l'ull als joves, endinsats en la roda inesgotable de la precarietat laboral i l'impossible accés a un habitatge digne. Una advertència que ha estat acompanyada d'una meta econòmica: el foment d'un teixit productiu de sectors capdavanters.
Enfront de la sensació que l'Administració és una màquina pesada i de l'excés de burocràcia, ha redoblat el compromís —ja expressat a l'inici de la legislatura per Mazón— d'apropar l'Administració. «La gent no demana privilegis, demana que la vida funcione, que la burocràcia no siga un mur, que una llicència no tarde mesos, que una ajuda no siga un laberint», ha indicat. La simplificació administrativa s'ha unit a una altra idea estreta dels llibres del liberalisme: la reducció dels impostos. «En aquesta terra, es treballa molt i l'esforç ha de tenir un recompensa. L'esforç no pot ser castigat per impostos inassumibles», ha argumentat, però sense detallar com es concretaran les retallades fiscals.
L'interinatge i jocs de poder
Amb passatges reivindicatius —«demanarem l'aigua que és nostra, el finançament que mereixem i els serveis públics que ens igualen de veritat a la resta dels espanyols»—, ha anhelat «un mandat recordat pel diàleg i l'acord». De fet, Pérez Llorca afronta un mandat sotmès als designis de Vox, amb qui haurà de pactar per prosseguir fins a 2027 i deixar empremta en l'any i mig que resta per a esgotar la legislatura valenciana. «El fiscalitzarem des del principi. Els nostres vots no són un xec en blanc», ha avisat José María Llanos, síndic de Vox a les Corts Valencianes, als corredors de l'hemicicle.
A l'espera de l'abast de la remodelació del Consell, Pérez Llorca assumeix el paper de llanterner per arreglar les fuites i deixar llestes les canonades electorals de cara al 2027. Un rol d'interinatge, de solucionador temporal dels desperfectes de la casa popular, que sembla evident amb la decisió de prorrogar els pressupostos de la Generalitat Valenciana. Es tractaria d'una feina, però, més feixuga que la regència que va desenvolupar José Luis Olivas, que va faltar dies enrere, quan Eduardo Zaplana va marxar a l'executiu estatal de José María Aznar i, mentrestant, s'enllestia el lideratge de Francisco Camps al PPCV.
Mentre el nounat president de la Generalitat Valenciana tracta de reconduir la nau popular, afloren els moviments per posicionar-se al PPCV: l'alcaldessa de València, María José Català, ha aparegut a les Corts Valencianes quan Pérez Llorca havia acudit a rebre Miguel Tellado, número dos estatal del PP, i s'ha col·locat en la fotografia. A escassos metres, contemplant l'escena, hi havia Vicent Mompó, president de la Diputació de València, així com candidat favorit de les direccions provincials i de Pérez Llorca en contraposició a Català, que és l'aposta de Génova. Mompó i Pérez Llorca s'han saludat efusivament abans del retrat a tres amb Tellado i la batllessa de València.
Entre Mazón i la nova etapa
Si Pérez Llorca ha executat un gir al seu discurs de la sessió d'investidura i ha intentat connectar amb determinats malestars, el PSPV ha insistit en l'estratègia d'assenyalar Mazón. No debades José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, ha denunciat la seua permanència com a diputat a la cambra valenciana i la concessió d'un plus en situar-lo com a portaveu de la comissió de reglament, la qual fa cinc anys que no es reuneix. «Pérez Llorca ens ha mentit. No ha explicat les línies bàsiques del seu programa real de govern, perquè recordem que és l'extrema dreta qui l'ha situat com a president», ha retret. «No pot demanar perdó a les víctimes i no exigir-li l'acta a Mazón, que hauria de deixar les Corts i declarar davant la jutgessa de Catarroja», ha censurat.
«No ha fet el que les víctimes esperen: demanar-li l'acta de diputat a Mazón. De fet, ha fet el contrari: apujar-li el sou», ha incidit Joan Baldoví, veu de Compromís a la cambra valenciana. «Ha dit que les administracions no van estar a l'altura. Entenc, per tant, que cessarà tots els consellers de Mazón?», s'ha preguntat mordaçment, mentre ha reiterat que continuaran «fiscalitzant al Govern valencià perquè no facen tripijocs i construint una alternativa al model del PP i Vox». Els primers compassos de l'era del llanterner Pérez Llorca a la Generalitat Valenciana.