A les pàgines de recerca d'habitatges de lloguer, la troballa d'un pis digne amb un preu assequible s'ha convertit quasi en un miracle. Als barris més populars de ciutats com ara València, la tarifa exigida rarament és inferior als 650 euros i el cost mensual d'una habitació darrerament sobrepassa amb facilitat la línia dels 300 euros. Les generacions més joves i les capes més humils s'han convertit en els damnificats d'una bombolla que ha derivat en un autèntic drama social.
Les dades sobre la problemàtica d'accés a l'habitatge són absolutament esfereïdores. El preu mitjà del lloguer consumeix un 40% del salari mínim de l'Estat espanyol, així com un 37% de les llars gasten més del recomanat pels organismes internacionals en sufragar la tarifa fixada pels propietaris. Al País Valencià, la dinàmica d'increment del cost del lloguer continua desbocada. No debades, va ser el territori estatal amb la pujada més gran en l'any 2023.
A la seua capital, a València, s'ha assolit el preu més elevat de la història. El cost del lloguer residencial al cap i casal valencià va augmentar entre l'últim trimestre del 2019 i el mateix del 2023 un 38,7%, amb una evolució de la tarifa mitjana d'arrendament de 938 euros a 1.531 euros. En el darrer any, però, l'ascens s'ha accentuat, ja que un 27% d'aquesta escalada del cost d'accés a l'habitatge a través del lloguer s'ha produït en 2023.
El Govern del PSOE i Sumar van aprovar mesos enrere una legislació en matèria d'habitatge que cercava refredar la tendència alcista dels preus dels lloguers. A través de mecanismes com ara la qualificació d'una zona urbana com a «tensada», l'executiu encapçalat pel socialista Pedro Sánchez oferia l'oportunitat a les grans urbs i a les autonomies de limitar les tarifes dels arrendaments. Encara més, hi havia la possibilitat d'establir una mena de topall en cas de complir amb unes determinades condicions.
Aquest mecanisme d'intervenció del mercat per regular els lloguers només ha estat sol·licitat per part de la Generalitat de Catalunya, comandada pel republicà Pere Aragonés. La Generalitat Valenciana, en mans del PP i l'extrema dreta Vox, ha rebutjat aplicar aquesta mesura. Una postura que ha replicat l'alcaldessa de València, la popular María José Català, malgrat que, en un primer moment, va obrir-se a estudiar les ferramentes proporcionades per la legislació estatal.
A pesar de governar una ciutat on els preus dupliquen de mitjana l'índex de referència del Govern espanyol, tan populars com la ultradreta van descartar l'aplicació d'accions «intervencionistes» al mercat de l'habitatge, en paraules del regidor d'Urbanisme, el popular Juan Giner. El responsable d'habitatge del consistori, de fet, va assegurar que demanaria a l'executiu estatal «una vertadera política d'incentiu fiscal en el lloguer i en la compra d'habitatge» i va defensar com a solució residencial la reactivació dels PAI del Grau i Benimaclet, que inclourien 1.000 habitatges públics.
Herència botànica i mannà privat
Al conjunt del País Valencià, l'estratègia del PP i l'extrema dreta Vox contra l'hemorràgia social de l'accés a l'habitatge també queda, en gran part, en mans de la promoció immobiliària privada. El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, acompanyat d'empresaris, alcaldes, presidents de les diputacions provincials i de Susana Camarero, vicepresidenta segona i consellera d'Igualtat, Serveis Socials i Habitatge, va presentar aquest dilluns un pla per a construir 10.000 habitatges.
Invisibilitzat per l'absolució judicial de Mónica Oltra, exvicepresidenta valenciana i referent mediàtica de Compromís, el full de ruta de Mazón atresora projectes heretats de l'anterior executiu botànic i deixa en mans del finançament privat l'aixecament de 6.000 habitatges a través de fórmules com ara la permuta, el dret de superfície o la concessió administrativa sobre sol públic. La modalitat d'accés a aquestes llars serà el lloguer, l'arrendament amb opció a compra o l'adquisició al preu d'un habitatge de protecció oficial.
La primera pota de l'estratègia del PP i Vox, en boca del secretari autonòmic d'Habitatge, Sebastián Fernández, és «la seguretat jurídica» mitjançant una revisió de la legislació botànica d'habitatge de protecció pública, «la simplificació administrativa», una reforma de la llei urbanística valenciana i la introducció «d'incentius i bonificacions fiscals». Mazón, no debades, va ressaltar que s'havia rebaixat al 6% l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per compra d'habitatge habitual per part de joves menors de trenta-cinc anys i també per a compradors d'habitatges protegits de règim general, en ambdós casos amb un valor de l'habitatge de fins a 180.000 euros.
L'altre eix venut per part del Govern valencià ha estat l'anomenada «cooperació administrativa», això és, la signatura d'un conveni amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, dominada per la formació de la gavina, per mobilitzar terrenys locals per a la construcció d'habitatges. Segons van assegurar des de la vicepresidència segona i conselleria d'Igualtat, Serveis Socials i Habitatge, s'han localitzat parcel·les a poblacions de més de 10.000 habitants per a impulsar 9.200 habitatges. Als sols aportats pels ajuntaments, se sumaria la reserva en mans de la Generalitat Valenciana a través de l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl.
«Hi ha solars de titularitat privada que podrien acollir, segons les primeres dades preliminars, més de 4.000 habitatges», van incorporar des del departament dirigit per Camarero. Sense cap intenció d'emprar una eina com el dret al tanteig i el retracte, la qual va permetre al Govern del Botànic incrementar l'esquifit parc públic d'habitatge i oferir alternatives residencials a famílies sota l'amenaça del desallotjament, el tàndem PP-Vox confia la seua tàctica contra l'emergència social d'accés a l'habitatge a dues fórmules de «col·laboració pública-privada»: el concurs de drets de superfície o concessió administrativa, i les permutes de sols i immobles.
Aquest model de construcció d'habitatges en aliança amb el sector privat és, a priori, similar al pla de «keynesianisme intel·ligent» que va presentar l'exvicepresident segon botànic i exconseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, d'Unides Podem. Mazón, de fet, agrega al seu full de ruta per a la promoció d'habitatge de protecció pública actuacions que ja havia contemplat l'anterior executiu progressista, com ara la rehabilitació de barris a través de fons europeus o els habitatges projectats a l'antiga caserna d'enginyers de València.
Entre 2024 i 2026, el bipartit dels conservadors i reaccionaris dibuixa dues fases per obtenir 1.786 habitatges de lloguer assequible, als quals s'haurien de sumar els 360 previstos en els solars anteriorment mencionats de la capital valenciana. A València, a més, preveuen incorporar 184 habitatges amb la rehabilitació de l'edifici de la Torre, una iniciativa que ja va posar damunt la taula l'Ajuntament de València comandat per Joan Ribó, de Compromís, del bracet de la conselleria que llavors capitanejava Dalmau.
El gruix del pla de Mazón són els 6.000 habitatges compromesos amb finançament privat i unes 1.100 llars promeses de les permutes a canvi d'obra sobre solars públics, les quals també se sufragaran pel sector privat. Tota una estratègia a la recerca de contenir els preus a mitjà i llarg termini a través d'una autoregulació del mercat, de la demanda i l'oferta, mentre hi ha veus expertes que advoquen per emprar diferents instruments per a minvar l'actual catarsi social per l'habitatge.
Avals per a joves
Sota la denominació de «Viu Comunitat Valenciana», el full de ruta d'habitatge del Consell es completa, segons va assegurar el president valencià, «amb els nous avals per a joves que està ultimant la conselleria d'Economia i Hisenda amb els quals es cobrirà fins al 95% del preu de l'habitatge». «Es tracta d'una estratègia ambiciosa per afrontar el desafiament de l'habitatge», va sostenir el baró de la formació de la gavina.
«Aquest Consell assumeix la responsabilitat i aborda amb determinació el repte en matèria d'habitatge», va expressar amb l'objectiu de carregar contra la política d'habitatge del Botànic: «Va deixar a molts ciutadans sense la possibilitat d'accedir a un habitatge digne i adequat, així com va provocar incertesa i inseguretat jurídica». «Va produir-se un col·lapse del parc públic. Els preus del lloguer van pujar un 90,5% i el cost de compra un 48%», va retraure sobre la persistència de la dinàmica alcista dels preus durant l'època botànica.
Si l'anterior pla de foment de l'habitatge públic del Botànic estimava la generació de 13.518 llocs de treball directes i indirectes, i contemplava un retorn de 880 milions d'euros, el full de ruta popular i ultradretà xifra un impacte del 2% del PIB del País Valencià per als pròxims tres anys i mig, és a dir, durant la vigent legislatura de Mazón. Així mateix, s'estima una receptació de 487 milions d'euros i la creació de 74.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Les promeses econòmiques del Govern valencià en un moment de drama social insuportable per les dificultats d'accés a un habitatge digne per a molts joves i capes socials empobrides.