Acompanyat de María José Català, amb corbata i alguns nervis, Juan Francisco Pérez Llorca entrava a l'hemicicle valencià per a pronunciar el discurs més important de la seua vida: el que ha de convertir-lo en el nou president de la Generalitat Valenciana. El seient de davant, ocupat pel fins ara president, ha estat buit com el de Mariano Rajoy en la moció de censura que va dur Pedro Sánchez a la Moncloa. El cap del Consell ha anunciat, a través de les xarxes socials, que no acudirà a les Corts fins a la votació que aquesta vesprada elegirà el seu successor.
En la seua al·locució, Pérez Llorca ha alternat les dues llengües oficials i ha remarcat una expressió: «sentit comú». En aquest sentit, ha promès que les seues primeres paraules com a president de la Generalitat, en cas de ser proclamat, «seran per a demanar perdó, en nom de la Generalitat Valenciana, a les víctimes de la dana». Un gest de distensió que prova de marcar un abans i un després en la relació de la institució amb les associacions que periòdicament s'han manifestat al carrer exigint la dimissió de Mazón.
Amb tot, el presidenciable Llorca, que assegura arribar al debat «sense haver tancat cap acord amb cap formació política», ha remarcat que la seua intenció és «continuar amb el canvi iniciat en 2023». Un camí recorregut de la mà de Vox, formació a la qual ha adreçat paraules elogioses al llarg de la seua intervenció.
«Moltes de les mesures no hagueren estat possibles sense haver arribat un acord de govern en 2023; va ser un pacte molt exigent, però responsable, gràcies al qual hem aconseguit uns canvis que beneficien el conjunt de la ciutadania», ha dit l'aspirant, que ha comparegut sent encara alcalde de Finestrat i desitjós d'exportar aquella manera de fer: «No hi ha càrrec més noble que ser alcalde: ser alcalde no és manar, ser alcalde és estar, fer una Administració tan propera com siga possible».
En aquest sentit, Pérez Llorca proposa «una via tranquil·la, ferma i treballadora», un govern «seriós» que funcione «com un ajuntament seriós», és a dir, «sense soroll, sense caos i sense promeses buides». De fet, ha modulat el to respecte del Govern d'Espanya i li ha allargat la mà per a afavorir la reconstrucció: «Necessitem més implicació, més compromís per a ser més ràpids i més eficaços, necessitem crear la comissió mixta entre el Govern d'Espanya i la Generalitat», ha observat.
Pérez Llorca, sense «prometre miracles ni alçar banderes que ens enfronten», s'ha presentat amb la intenció de tancar un «pacte de les Corts», obert a totes les formacions, però de seguida ha centrat els missatges en Vox, la formació gràcies a la qual serà investit. Des del minut 20 de la seua intervenció, que ha durat poc més d'una hora, Pérez Llorca s'ha dedicat a lligar en curt el suport de l'extrema dreta. I des de dues perspectives: el Pacte Verd Europeu, amb les conseqüències que té sobre l'agricultura, les infraestructures hídriques, un revival del franquisme, i la immigració, amb especial incidència en els menors no acompanyats.
El dimoni del Pacte Verd Europeu
Pérez Llorca ha dit que el camp valencià està «al límit», que els llauradors autòctons «compleixen les normes més exigents d'Europa», mentre els de fora no han de fer-ho, i s'ha referit al Pacte Verd Europeu com un acord «impulsat per les elits europees des dels seus despatxos». «No és justícia climàtica, és incompetència», ha dit en referència a un pacte que està subscrit pel Partit Popular Europeu, amb Ursula von der Leyen.
«Demanem rigor i sentit comú, ens han fet creure que per a salvar el planeta calia arruïnar els qui han dedicat tota la vida a cuidar el medi ambient», ha sentenciat Pérez Llorca. «Els dos milions d'euros dedicats al Consell de l'Horta aniran a parar directament als llauradors», ha anunciat. En aquesta línia, Pérez Llorca ha elogiat l'energia nuclear. «No vull una altra apagada a la Comunitat Valenciana, entre dependre de Cofrents o de Rússia, m'estime més dependre de Cofrents... Cofrents no es tanca, senyories!», ha exclamat.
'Queda inaugurado este pantano'
«La Llei de l'Horta ha frenat projectes que estaven damunt la taula, hi havia projectes que van ser aturats per raons ideològiques», ha sostingut Llorca en un discurs que ja practicava Mazón. «Hem d'exigir-li al Govern d'Espanya que deixe de banda els interessos partidistes i antepose la vida dels ciutadans», ha reivindicat. «Li reclame que faça les obres necessàries al barranc de la Saleta, el barranc de Poio, el riu Túria, la presa de Vilamarxant i la presa de Xest, i que reparen la de Forata». La de Vilamarxant, per exemple, fou projectada en el marc del Pla Sud, en 1958. I encara no està feta.
Amb una semàntica hidràulica que recordava el règim, Pérez Llorca ha fet les delícies de Vox en aquesta matèria. Ja somia inaugurar alguna obra i dir allò de «queda inaugurado este pantano». El síndic de Vox, José María Llanos, ploraria de l'emoció.
La immigració com a risc
En el tercer camp de seducció de Vox, el presidenciable del PPCV ha subratllat que «preservar la nostra identitat no significa ser racista». Una afirmació amb què no tractava «d'assenyalar ningú», sinó d'entendre que «l'arribada massiva de gent satura uns serveis públics que estan al límit».
«No podem mirar cap a una altra banda, quan ve gent que no respecta la dona ni la llei, hem de protegir el nostre marc de convivència; Vox ja va dir en 2024 que calia acarar aquest debat, i tenia raó», els ha lloat. «És imprescindible acarar aquest repte sense soroll, necessitem ordenar la immigració des del sentit comú i des del consens», ha afegit. «Tenim valors, normes i convencions que ha de respectar qui vinga dins d'un procés legal».
«Cap persona decent pensa que un menor està millor tot sol que amb la seua família», ha asseverat, en referència a «la norma dels menors no acompanyats». Una norma que «tensiona les administracions autonòmiques i desborda els recursos públics». Per això, «tal com vam comprometre'ns amb Vox», Pérez Llorca ha avançat la seua oposició «al repartiment que utilitza els menors com una mercaderia, deixant fora els seus socis bascos i catalans». «Usen els menors com un xantatge, per a fer política», ha acusat els socialistes. «Ja n'hi ha prou de discursos bonistes, cal regular la immigració», ha reblat l'aspirant.
Com ja va reclamar Mazón amb motiu de l'acord pressupostari, Pérez Llorca ha demanat conèixer «la procedència dels delinqüents». «Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia, ens cal més transparència», ha exigit. Per acabar, missatges sobre fiscalitat que també sonaven bé a les oïdes de Vox. «El Consell garantirà la gratuïtat del primer curs universitari als joves que aproven totes les assignatures», ha anunciat Llorca sense diferenciar-ne la renda.
«Inclourem en la declaració de la renda la desgravació per la pràctica de la música, una manera d'apostar per les nostres senyes d'identitat», ha explicat, sense fer cap més referència, per cert, a les senyes d'identitat a què feia esment Mazón. Ni una paraula sobre la llengua ni l'AVL en un discurs d'investidura. El silenci, en aquest cas, ja és un signe de distensió. Perquè el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana ben bé podria dir-se el Dr. Llorca i Mr. Hyde.