El Consell, com diria el popular Alberto Núñez Feijóo, estava noquejat. La dimensió de la catàstrofe havia deixat en estat de xoc el Govern valencià del popular Carlos Mazón. Una barrancada d'aigua viscosa havia arrasat diversos municipis valencians i havia deixat un paisatge desolador dominat pel fang. Desenes de persones s'havien ofegat. Els desperfectes materials eren incalculables. La devastació regnava sense possibilitat de rèplica.
En els dies posteriors a una tragèdia que emulava la pantanada de Tous de 1982 i la riuada de València del 1957, Susana Camarero va erigir-se en la veu del Consell. Vicepresidenta primera i consellera d'Igualtat, Serveis Socials i Habitatge, va ser l'escollida per enfrontar-se pràcticament cada dia amb les preguntes dels mitjans de comunicació. Era qui transmetia el missatge de la Generalitat Valenciana, l'encarregada de contrarestar les crítiques sobre la gestió i l'actuació protagonitzada per Mazón durant aquella fatídica vesprada del 29 d'octubre del 2024. L'elecció va produir-se gràcies a la seua gran habilitat oratòria i la seua capacitat política.
El desenvolupament d'aquella tasca amb solvència va provocar el seu nomenament com a portaveu del Consell durant la remodelació que Mazón va impulsar-se en novembre de l'any passat per donar un cop d'efecte i intentar espolsar-se la pressió mediàtica, política i social que tenia a sobre. Zaplanista de pota negra, Camarero va guanyar més encara dintre de l'executiu valencià. Era la defensora mediàtica de les decisions de l'Administració encapçalada per Mazón.
Tanmateix, i amb el pas de les rodes de premsa, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana no s'ha limitat a raonar l'acció governamental del Consell, sinó que també s'ha erigit en la punta de llança de les ofensives del PPCV. Com si es tractara d'una mena depit bull, ha mossegat discursivament contra l'Agència Estatal de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ambdós organismes dependents de l'administració estatal comandada pel PSOE i Sumar, per assenyalar-los com a responsables de la tardana alerta sobre la dana.
La seua actuació durant aquella terrible vesprada de la dana, però, també s'ha situat sota escrutini. Segons ha avançat eldiario.es, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana va abandonar la reunió clau de coordinació de l'emergència a les 17.40 h, és a dir, el conegut com a Cecopi, per acudir a una entrega de premis organitzada per la Confederació Empresarial Valenciana. Camarero s'havia connectat a les 17.02 h, d'acord amb un informe de la Sotsdirecció d'Emergències que ha estat remès a la causa judicial on s'investiguen les responsabilitats de la riuada.
En aquell moment, ja feia dues hores que s'havia activat la Unitat Militar d'Emergències a la zona d'Utiel-Requena per les inundacions. Encara més, i com recullen les converses per WhatsApp incorporades al procediment judicial, la també consellera d'Igualtat, Serveis Socials i Habitatge havia advertit a les 17.34 h sobre la possibilitat de dur a terme evacuacions arran d'un hipotètic trencament de la presa de Forata.
Aquest comportament ha situat la portaveu del Consell sota el mirall d'aquella tràgica vesprada, però la dirigent zaplanista s'ha defensat aquest divendres al·legant la falta d'informació que aportaven la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Agència Estatal de Meteorologia. Fins i tot, ha negat que quan marxara de la reunió es tinguera coneixement de l'augment del cabal del barranc del Poio i de la ruptura de la presa, malgrat els missatges que ho contradiuen, així com ha assenyalat que «no podia abandonar un òrgan al qual no pertany». Les al·legacions d'una vicepresidenta col·locada al mirall de la gestió de la dana.