El silenci de Salomé Pradas, la consellera d'Interior i Justícia durant la fatídica riuada del 2024, va allargar-se durant mesos. Si al carrer s'acumulaven les protestes contra el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, i als jutjats s'amuntegaven les querelles, l'antiga responsable de les emergències al País Valencià restava a l'aguait, sense pronunciar-se des d'aquella ronda de dimissions per fascicles. «Es coneixerà tota la veritat. Donaré la cara», va indicar fa unes setmanes, amb la instrucció judicial agafant —en contra dels pronòstics— velocitat de creuer.
La magistrada del Jutjat núm. 3 de Catarroja (Horta Sud), Núria Ruiz, ha polsat l'accelerador judicial i ha citat aquest dilluns Pradas com a imputada, i també a l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso. La decisió coincideix, de moment, amb el rebuig per part de la jutgessa a investigar la gestió del president Mazón, tot i que li ofereix la possibilitat d'acudir a declarar a les dependències judicials de manera voluntària.
El desmuntatge del relat del PP
La interlocutòria d'imputació és un míssil tomahawk a la línia de flotació argumental del PP i del Consell que encapçala Mazón. La instructora reitera —en la senda de les seues anteriors resolucions— que l'alerta enviada a la població a les 20.11 h d'aquell 29 d'octubre «va ser tardana i errònia». «Es va remetre un missatge de mòbil a la població en el qual com a mesura preventiva s'indicava que s'hauria d'evitar qualsevol mena de desplaçament en la província de València», desenvolupa.
Si Mazón i el seu equip han tractat de vendre en les seues incomptables versions sobre aquell Halloween anticipat que tot va desencadenar-se arran «d'una revolució meteorològica», l'encarregada de pilotar la causa judicial afirma que «la dana no va ser un fenomen meteorològic imprevist, i el seu avanç i desenvolupament ja va ser anunciat per l'Aemet, fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seues activitats».
«En les previsions meteorològiques, expressades per tots els mitjans i aportades al procediment, tenen rellevància especial aquelles que es van enviar per À Punt, però no només els dies previs, sinó el mateix dia», sosté després de desgranar la història fatal de les víctimes de la riuada. «La informació que va donar "L'oratge" després de l'informatiu del migdia establia de manera gràfica l'evolució de la dana quan s'apropava al punt més àlgid en la seua gravetat i el seu resultat mortal», ressalta. Fins i tot, indica que «els anuncis de la gravetat de la situació es van produir en diversos àmbits i amb una antelació suficient».
De fet, menciona els «oportuns avisos» de l'Aemet en els dies previs, les 19.821 cridades que va rebre el telèfon d'emergència del 112 i la informació que traslladava la Confederació Hidrològica del Xúquer (CHX). La magistrada desmunta les invectives del PP contra aquest organisme estatal i rebat el missatge llençat permanentment per la vicepresidenta Susana Camarero. «No es pot al·legar un desconeixement dels responsables de la Generalitat Valenciana del SAIH [el sistema d'informació de la CHX], ni de les possibilitats d'accés a aquest», assenyala.
Per reblar el clau de la seua exposició envers el paper de la CHX, indica que «ni de manera paral·lela es pot atribuir responsabilitat penal al president de la CHX, ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no d'aquest organisme». «Més enllà de la remissió dels correus entre les 16.13 h i les 18.43 h que informaven sobre el cabal, ha d'atendre's a la informació proporcionada pel SAIH», apunta. D'aquesta manera, liquida la narració dels populars d'adjudicar la responsabilitat del desastre a una presumpta opacitat de la CHX que la jutgessa desmunta.
«El problema no residia en l'absència d'informació, que n'hi havia de sobres, i per innumerables mitjans, en temps real i a l'abast dels responsables i tampoc si la informació venia d'òrgans dependents de l'Administració central (CHX i Aemet) o autonòmica (el 112), sinó del fet que davant aquesta informació, o bé s'ignorara la mateixa; no es comprenguera el seu abast (el que resultara igualment greu); no es coneguera per on transcorre el barranc del Poio; la situació de la resta de poblacions no relacionades amb aquest barranc, o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió», raona en un dels paràgrafs més contundents de la interlocutòria. No debades deixa un missatge que pot obrir la porta a més citacions: «Les circumstàncies de l'endarreriment hauran de ser esbrinades».
Mazón i la temptació d'assenyalar els tècnics
Com si es tractara d'una maga de l'esfèric que s'avança a la pròxima jugada, la jutgessa ja avisa sobre qualsevol temptació de culpar els tècnics de la Conselleria: «Resulta estrany que es pretenga descarregar en els tècnics del contingut del missatge». «La convocatòria del Cecopi [l'òrgan de coordinació de l'emergència] es va desenvolupar amb gran demora, a la qual ha de sumar-se que la presa de les decisions per l'Administració autonòmica destinada a advertir la població es va produir amb un endarreriment encara més gran», remarca.
La instructora invalida l'excusa d'haver de consultar diversos òrgans per enviar l'alerta. «No era necessari comptar amb l'assentiment o conformitat de les 29 persones que conformen el Cecopi», expressa, i recorda que el Cecopi «és un òrgan de coordinació» i «és totalment independent de les decisions que es poden prendre en l'àmbit de la protecció civil per qui ostenta no sols la competència exclusiva, sinó la possibilitat de dur a terme la comunicació a les poblacions de les mesures de protecció». La interlocutòria deixa palès que la competència de l'emergència era exclusivament de la Generalitat Valenciana.
Sense la possible coartada d'apuntar als tècnics, Pradas ha estat imputada per ser la màxima autoritat en «el procés d'adopció de mesures d'autoprotecció de la població». Una atribució de responsabilitats al president valencià, assenyalant-lo com a causant de l'endarreriment en l'enviament de l'alerta, seria una de les possibles alternatives per minvar la càrrega de la motxilla penal que se li albira. Encara que no seria un camí judicialment fàcil. Més aviat al contrari.
Amb la jutgessa delimitant de manera estreta el camp de joc —no és possible apuntar contra els tècnics ni tampoc contra organismes com ara la CHJ o l'Aemet—, l'exconsellera està atrapada directament en un autèntic atzucac judicial que la dibuixa com a la màxima responsable d'aquella gestió presumptament negligent. En la seua boca està la possibilitat d'intentar elevar les culpes o de comprar totes les paperetes per ser la principal condemnada per les actuacions de la Generalitat Valenciana en una riuada que es va endur més de 220 vides.