—20.11. Reconstrucció judicial al minut de la DANA és un relat d'aquell dia tràgic per a la història dels valencians, en el qual sobta com, davant de les informacions i dels avisos que hi havia al matí, l'actitud de l'aleshores secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, i la llavors consellera d'Interior, Salomé Pradas, eren de molt poca preocupació.
—En el fons, em fa la sensació que la situació no anava amb ells. No sé fins a quin punt eren conscients que la competència de la protecció civil i de la resposta a qualsevol mena d'emergència, llevat de la nuclear, corresponent a l'Administració autonòmica. És molt cridaner, i he volgut, precisament, arrancar el llibre amb unes comunicacions d'Argüeso, les quals corresponen a la vespra de la tragèdia, en les quals considerava que algunes mesures, com ara el tancament de centres educatius en diverses poblacions, eren exagerades.
—Hi havia, per tant, una relativització de l'emergència tant en els dies previs com durant aquell matí del 29 d'octubre, a pesar de l'alerta roja de l'AEMET.
—Exacte. Aquesta actitud s'observa en el fet que Pradas assisteix amb total normalitat al ple del Consell d'aquella jornada, Argüeso manté una compareixença telemàtica amb un jutge d'Alacant i, fins i tot, l'aleshores secretari autonòmic acudeix juntament amb el director general d'Emergències, Alberto Martín Moratilla, al Consell d'Administració de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d'Emergències. No és fins a les 12.30 del migdia quan Pradas i el seu equip es traslladen al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana. Ara bé, i gràcies als vídeos, podem veure com es tracta d'una visita amb un tarannà pràcticament institucional. És una visita allunyada d'una sensació d'emergència, en la qual a la consellera li expliquen qüestions amb les quals hauria d'haver-hi estat familiaritzades.
—En aquell matí, també van cap a Carlet (Ribera Alta) i, fins i tot, tracten d'apropar-se a Utiel.
—Anar a Carlet és una de les decisions absurdes que prenen, ja que no aporta res. Estan en una lògica surrealista, com si anaren a una inauguració. Posteriorment, intenten repetir amb Utiel, però ja no arriben. És a partir d'aleshores quan es convoca de manera molt tardana el Cecopi [la reunió dels diferents actors de l'emergència sota la direcció de la Generalitat Valenciana].
—Aquesta cronologia dels responsables de les emergències de la Generalitat Valenciana contrasta, segons la seua narració, amb l'actitud de Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià.
—Sí, perquè a primera hora del matí, ja suspèn la seua agenda i un viatge oficial programat, i convoca a les 9.30 h una reunió amb els organismes que depenen de l'executiu estatal, com ara la Guàrdia Civil, Policia Nacional, AEMET o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Bernabé, realment, no té les competències en protecció civil, ja que les atresora l'Administració autonòmica, però actua d'aquesta manera per a curar-se en salut. Sobta que quan després d'aquella reunió, en la qual informa la premsa i exposa unes conclusions d'advertència, l'equip d'emergències de Mazón no reacciona, i roman encara fent bajanades al llarg del matí i del migdia. Ens hem centrat molt, evidentment, en el desastre de la vesprada, però s'ha de recordar que durant el matí hi havia àmplies zones de la Ribera Alta que estaven inundades i ja hi havia un desaparegut.
—El surrealisme arriba fins al punt que Bernabé li prega de manera reiterada a Pradas que demane la intervenció de l'UME.
—És una frase que va destacar molt en la seua declaració judicial com a testimoni. La delegada del Govern espanyol l'expressa, quasi implorant a Pradas, en un moment que Utiel ja està inundat. I és sorprenent perquè, en realitat, és l'Administració autonòmica la que ha de demanar que s'active l'UME. Aquest fet és una mostra de la poca capacitat i de la poca agilitat de l'equip d'emergències de Mazón. Crec que és necessari ressaltar-ho perquè el Govern valencià ha llençat posteriorment moltes mentides i falsedats sobre l'UME.
—El joc de contrastos va més enllà: narra com el cap de Climatologia de l'AEMET, José Ángel Núñez, s'espanta del discurs del president Carlos Mazón, quan pronuncia aquelles paraules sobre que la tempesta escamparà cap a Conca.
—Núñez viu el pròleg de la pel·lícula de terror de la vesprada i de la nit. Està pendent d'entrar en directe a À Punt, però abans col·loquen el president, perquè són com unes declaracions d'última hora. Aleshores escolta en directe les famoses afirmacions de Mazón, en les quals dona informació que sembla desactualitzada, en alguns aspectes erronis, amb una interpretació dolenta de les dades objectives que hi havia, i, fins i tot, dona pràcticament per acabada l'emergència. Les declaracions de Mazón denoten la seua desconnexió de la situació d'emergència en un moment en què s'han produït inundacions a la Ribera Alta.
—Aquella intervenció, que es produeix a les 11.45 h, serà l'última d'un càrrec polític de la Generalitat Valenciana per a informar de la catàstrofe fins que aparega a les 21.20 de la nit.
—És un fet molt greu, perquè s'ha de recordar que ja n'hi havia una alerta roja, així com a partir de les 15.30 h, s'activa l'UME, que és una decisió extraordinària perquè implica desplegar una unitat de l'exèrcit. La situació a Utiel exigia que algun responsable polític haguera informat públicament del desplegament de l'UME. L'escenari es repeteix amb la convocatòria del Cecopi, perquè fins a les 21.20 h no hi ha cap compareixença d'un càrrec polític de la Generalitat Valenciana, que és quan Mazón demana a la població que busque refugi en altura. Evidentment, és —segons va dir la jutgessa de la dana en una interlocutòria i sense anomenar-lo per la seua condició d'aforat— un consell molt rellevant, però completament inútil per l'hora en què va donar-se, perquè la gent ja estava amb l'aigua al coll o, malauradament, morta.
—El llibre és una narració d'un despropòsit terrible: no atendre la realitat de l'emergència que estava retransmetent de manera detallada À Punt, convocar el Cecopi a les cinc de la vesprada quan Utiel ja estava inundat a les dues del migdia o, fins i tot, quan Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), es posa les mans al cap perquè la consellera desconeix què impliquen els diferents escenaris d'emergència.
—Polo explica en la seua declaració com a testimoni que Pradas preguntava en la reunió del Cecopi, concretament al sotsdirector d'Emergències, Jorge Suárez, quines mesures podia prendre, i Suárez va respondre que totes perquè s'estava a l'escenari 2 d'emergències i era ella qui ostentava el comandament únic. La Conselleria tenia àmplies prerrogatives per a prendre decisions que es va activar molt tard. Ara bé, crec que és important aturar-se en la cobertura d'À Punt, perquè ens confirma l'hora exacta de fets que anaven succeint sobre el terreny, com ara quan una reportera anuncia en directe al típic programa vespertí el desbordament de la capçalera del barranc de Poio. Gran part de la gestió catastròfica de la Generalitat Valenciana s'explica per aquesta reacció tardana a convocar el Cecopi, quan s'hauria d'haver convocat a primera del matí o, fins i tot, dies abans. Aquest fet provoca que la reacció siga poc diligent i és un dels fonaments de la instrucció judicial.
—Una de les claus de volta de la instrucció judicial és precisament la tardança en l'enviament de l'ES-Alert. Per què considera que es va tardar tant a activar-lo?
—Crec que és producte d'haver convocat el Cecopi amb tant d'endarreriment, ja que provoca que la presa de decisions s'eternitze i siga poc àgil. Ara bé, hi ha un element que em crida molt l'atenció i del qual no es parla massa: és el debat entre els tècnics al Cecopi, quan s'ha pres la decisió d'enviar l'ES-Alert. En aquell moment, José Miguel Basset, l'aleshores inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, posa una sèrie d'objeccions perquè, a parer meu, tenia al seu cap el marc mental de l'enviament de l'ES-Alert a la Comunitat de Madrid. És molt important el que va ocórrer a Madrid, on va haver-hi una polèmica bestial i es van produir crítiques de la dreta a l'AEMET.
—De fet, va qualificar-se de «xiulet orwel·lià» per part de diferents veus de la dreta mediàtica espanyola.
—Aquest marc del xiulet estava present en el Cecopi, segons va explicar Basset a la comissió d'investigació de la dana a la Diputació de València. Per tant, un dels màxims responsables tècnics de la resposta a l'emergència plantejava dubtes per si propiciava un efecte d'estampida. No ho feia per una altra cosa. Era per qüestions operatives. Pradas, en els seus darrers recursos judicials, va revelar que aquest debat va ser molt intens. Entre aquest debat, que es va eternitzar prou; la discussió sobre les llengües en les quals s'havia de llençar el missatge; el mateix text a enviar, i la zona geogràfica que havia d'abastar feia que el temps transcorreguera.
—I, per tant, va provocar que no s'enviara a temps...
—Sí. Quan es produeix la validació tècnica i Suárez conversa amb un tècnic per enviar l'ES-Alert, ja hi ha morts. No serveix per a res i és contraproduent per a la memòria històrica de la dana. La gent que patia la inundació recorda perfectament com, quan va sonar el telèfon, ja no hi havia res a fer. Si el missatge haguera arribat a temps, com demostren molts dels casos a partir dels testimonis dels familiars de les víctimes, la xifra de morts s'hauria pogut rebaixar significativament. De fet, és l'essència de la investigació judicial.
—Quin paper va tenir el president Mazón en l'enviament tardaner de l'alerta als mòbils?
—És el gran misteri que la instructora està intentant resoldre, encara que no de manera directa, per la seua condició d'aforat. De moment, però, tenim pistes que permeten establir hipòtesis més o menys sòlides: crec que un dels documents més importants que s'han aportat a la causa és l'acta notarial de Pradas amb les seues telefonades —i, per cert, a diferència d'Argüeso, no ha aportat encara els seus whatsapps. Aquest document, que té un grau més d'oficialitat pel fet que ho signa un notari, mostra clarament que hi ha moments clau de la jornada en els quals el president està desconnectat. La Conselleria intenta parlar amb ell i no pot, i aquesta situació es dona en moments molt rellevants.
—Per tant, hi ha cap possibilitat que Mazón acabe involucrat judicialment?
—Dijous passat, l'Audiència Provincial de València va aportar un element transcendental, que pot implicar un tomb a la causa: va albirar l'escenari d'imputació de Mazón. Aquesta situació es produiria per acció o per omissió impròpia. En el primer cas, seria si l'acció del president hauria frenat l'enviament, un escenari que, personalment, veig poc probable. Tanmateix, sí que considere que el segon cas quadra prou bé amb els elements que tenim sobre com va actuar Mazón durant el 29 d'octubre del 2024.
—Estaríem parlant, doncs, que, com que Pradas no podia contactar amb el president, no hauria pogut obtenir el seu vistiplau i, en conseqüència, s'hauria endarrerit l'enviament de l'ES-Alert?
—És la hipòtesi, però cal tenir en compte que la decisió d'enviar un missatge ES-Alert, i més quan era la primera vegada que es feia en una situació de catàstrofe real, és d'una importància que requereix, en certa manera, l'aval del president, com recordava la interlocutòria de dijous passat de l'Audiència Provincial de València. Aquesta omissió impròpia crec que té recorregut judicial i, en conseqüència, considere que la declaració de Maribel Vilaplana pot ser tan important, perquè ja quadra molt en tots els elements que hem pogut acreditar en tots aquests mesos d'instrucció.
—Quins serien els elements acreditats fins al moment?
—El relat és clar: el president continua amb la seua agenda d'actes aliens a la dana i, després, en un element de pel·lícula inconcebible, es passa tres hores i mitja en un restaurant, així com, fins i tot, acompanya la comensal a un aparcament prop d'aquest establiment, segons una última versió que mostra les mentides de les altres explicacions. És evident que l'actuació de Mazón des de quan se'n va a dinar fins que arriba al Cecopi s'han descobert gràcies a la investigació que han fet diversos mitjans de comunicació i mai per la voluntat de transparència del Govern valencià, que s'ha caracteritzat per una opacitat bestial. Al remat, t'adones que la història és senzilla: des del moment en què queda clar la competència de l'emergència, corresponent a la Generalitat Valenciana, i l'Administració autonòmica fa una actuació tan summament desastrosa, si no hi ha cap voluntat de dimitir, l'única opció és assenyalar a qui siga, com ara l'AEMET o la CHX.
—Aquest relat, esbombat pel PP, de culpar als organismes que depenen del Govern espanyol, ha quedat desacreditat?
—Es desmenteix setmana a setmana. Per exemple, l'actual secretària autonòmica d'Emergències, Irene Rodrigo, contesta amb la seua firma i un logo de la Generalitat Valenciana a la magistrada que no queda cap rastre en el Cecopi. Deu mesos després d'aquella resposta, ens assabentem no sols que hi ha un vídeo gravat per À Punt, sinó que hi ha molts vídeos gravats, fins i tot, per una productora externa contractada per emergències. Un fet és la mentida i l'opacitat que ha practicat la Generalitat Valenciana i una altra, de ben diferent, és com aquesta actitud del Govern valencià està fregant l'ocultació de proves a una jutgessa instructora. I crec que és un fet molt rellevant, perquè demostra que no poden justificar de cap manera la seua pròpia gestió. Per tant, opten per mentir als mitjans i a la societat, així com per no lliurar-ho tot a la magistrada.
—Per què mantenen encara aquest discurs Argüeso i Pradas si ha estat desmentit?
—Veiem un xicotet gir en la seua estratègia. La clau del suposat delicte d'homicidi imprudent és el nexe causal entre l'actitud negligent de l'acusat i el resultat de mort. I una bona estratègia de defensa és intentar diluir-lo. És cert que bona part de l'últim recurs de Pradas està farcit d'acusacions contra els organismes estatals, però ja no és la propaganda del Palau. Hi ha xicotets paràgrafs que introdueixen el relat de la discussió entre els tècnics amb l'objectiu de diluir aquest nexe. És l'estratègia que, de moment, sembla que adoptaran els dos investigats.
—La dana del 29 d'octubre del 2024 va ser devastadora i ens va deixar 229 morts, fins al punt de convertir-se en la catàstrofe més bèstia del segle XXI al País Valencià. Tanmateix, i és una de les preguntes inquietants que deixa el relat de com va transcórrer la jornada, què hauria passat si s'haguera produït un trencament de la presa de Forata?
—En la seua primera compareixença a les Corts Valencianes, Mazón va dir que el perill d'un trencament de la presa de Forata era apocalíptic, i és l'única frase del seu discurs amb la qual estic plenament d'acord. No deixa de sorprendre'm, si hi havia un perill potencialment apocalíptic, per què es tarda tant a enviar aquest missatge i per què el text d'aquest missatge està tan rebaixat. Si hi haguera un trencament, un col·lapse o una coronació de la presa de Forata, l'escenari en termes de morts —i és un fet corroborat per testimonis que participaren del Cecopi— hauria sigut monumental. El problema, però, és que la gestió tant de la inundació com d'aquest escenari de trencament ha estat catastròfica. La catàstrofe de la dana va ser la gestió del Consell del PP.