El so de les campanes del Micalet irrompia entre la remor, enmig d'un soroll amarg i dolorós, enrabiat i molest. El sol s'havia apoderat del cel, però la foscor impregnava les mirades d'aquells que s'havien concentrat a la plaça de la Mare de Déu de València, testimoni de lluites i festivitats, de clams de víctimes contra la indecència governamental. Les samarretes negres, algunes amb aquell lema reivindicatiu «Ni oblit, ni perdó», s'apoderaven del carrer per donar el tret de sortida al record, a la memòria d'aquells que fa un any van perdre la vida a la riuada del 29 d'octubre.
Organitzat per les entitats cíviques, els sindicats i els comitès locals d'emergència i reconstrucció que conformen l'Acord Social Valencià, desenes de persones escampaven unes mantes brillants arreu de la plaça. Cada manta era en record d'una víctima de les 229 que va provocar aquella terrible barrancada. Al damunt, un paper amb un nom, que ja no se sentirà cridar mai més pels seus familiars i amics. Una honra a les víctimes mortals de la dana marcada pel silenci, per cinc minuts, sense sorolls, ni paraules. Per als dolors sords, per als mals que bramen, per les entranyes.
«Ens ofega el fang i se'ns trenca la veu»
Els aplaudiments encesos de la plaça adquirien voluntat combativa, d'un clam que no ha deixat de ressonar pels carrers d'arreu del País Valencià: la petició de la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón. «Ni oblit, ni perdó. Mazón, dimissió», exclamaven des de l'organització, que, a través de l'activista Rafael Xambó, han llegit un manifest que ha intercalat lluita i reconeixement: «Aquest acte és un homenatge a cadascuna de les 229 persones assassinades a conseqüència de la nefasta gestió de la dana del 29 d'octubre passat».
«Quan van sonar les alarmes», ha subratllat, «ja era tard per a cadascun dels éssers vius que hui honrem, pel dret a la vida que ells van perdre i pels que seguim ací. Però mai sense oblidar com ens parlaven, com somreien i com ens estimaven». «Ens ofega el fang i se'ns trenca la veu només de recordar: veïnes que arrapen branques dels arbres per agarrar-se a la vida, cotxes arrossegats per la foscor d'un malson del qual no aconseguim despertar, telèfons que no responen...», ha relatat.
Les llàgrimes brollaven i els malsons retornaven a la retina quan es rememorava aquella mena de nit anticipada de Halloween. «No va ser l'aigua, no va ser una barrancada, ni una riuada. Van ser les polítiques que neguen el canvi climàtic, unes polítiques negligents que posen els interessos econòmics de determinats grups socials per damunt de la vida i de l'existència mateixa. Les polítiques que van arrasar les nostres comarques i pobles, i van provocar les ferides de l'horta que sagnen fang. Unes polítiques que han convertit les poblacions de l'Horta Sud en un abocador de la gran metròpoli, en un parany mortal amb les seues autopistes i infraestructures, amb la destrossa de l'horta convertint zones agrícoles en magatzems de residus», ha criticat.
«Tenim clar que, per a poder fer el dol que necessita el nostre poble, Carles Mazón i el seu Consell han d'assumir les seues responsabilitats polítiques i penals, dimitint i posant-se a disposició de la justícia. Mazón no va ser negligent sols el 29 d'octubre de l'any passat ni només nega el canvi climàtic, sinó que és el seu pacte amb l'extrema dreta agredeix directament tots els sectors de la nostra societat i del territori: dones, migrants, la nostra llengua, la nostra cultura, el dret a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge, etc.», ha raonat per demanar la dimissió del cap del Govern valencià. «Es tracta d'una involució de dècades en els drets a la diversitat sexual, amb polítiques xenòfobes i racistes», ha incidit.
Les entitats socials han denunciat que els centres de dia del barri popular de Parc Alcosa, ubicat a Alfafar, «duguen més de sis mesos d'impagaments per part de la Generalitat Valenciana» o el fet que «les residències de persones majors de pobles com Torrent o Catarroja acumulen milions d'euros de deute, amb treballadores sense cobrar i serveis reduïts». «Al País Valencià, hi ha un dèficit de més de 24.000 places residencials per atendre la gent major; més de 33.000 persones continuen en llista d'espera per rebre atenció a la dependència, i 2.290 persones han mort enguany sense arribar a rebre-la», ha censurat.
«El nostre millor homenatge és continuar la lluita. És una reconstrucció social, des de la veritat i la justícia. És mantindre viva la memòria dels qui ja no hi són i tenir sempre presents els nostres éssers estimats», ha tancat, reviscolant-se els càntics de «Mazón, dimissió» i «El president, a Picassent». «Avui, volem fer el trajecte de la ignomínia, aquell que va fer Mazón per anar i tornar del seu dinar mentre el poble s'ofegava. Un trajecte curt, que cap dels seus assessors ni alts càrrecs va fer per traure'l d'aquell restaurant», ha expressat Beatriu Cardona, veu de la protesta, així com d'Intersindical Valenciana. «Són uns covards, uns indecents, uns negligents», ha remarcat.
«Del Ventorro a Picassent»
Atapeïts amb caretes del rostre de Mazón i, fins i tot, amb una persona vestida de presidiari, centenars de persones han caminat des de la plaça de la Mare de Déu fins al restaurant El Ventorro, l'establiment gastronòmic en el qual Mazón va tenir un llarg dinar privat amb la periodista Maribel Vilaplana, aliada del cap del Consell en el joc de les versions mentideres sobre aquella vesprada. Els càntics de «No són morts, són assassinats» i «Mentre ell dinava, el poble s'ofegava» han ressonat amb força quan la manifestació ha arribat al restaurant de cobert benestant.
«Reclamem al propietari que conta a la jutgessa el que va veure. Sou testimonis de primera. Teniu informació», ha demanat Cardona, mentre la gent insistia a exigir l'adeu del cap del Consell. «No pararem fins a fer-los caure», ha advertit la veu de la protesta, quan els manifestants clamaven «Del Ventorro a Picassent». És l'homenatge reivindicatiu a les víctimes de la gran dana del 2024.