Judici 1-O – El Detall

La paraula ‘tumult’

D’entre els molts testimonis que es venen sentint des de fa setmanes, destaquen les declaracions de jutges, policies i guàrdies civils sobre la jornada del 20 de setembre de 2017. El relat no deixa indiferent ningú.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Enric Millo va obrir la llauna. Els advocats defensors ja havien escoltat Mariano Rajoy, Soraya Saénz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido. Tots tres negaven violència policial l’1 d’octubre i deien no saber res de l’organització dels dispositius. Més endavant, José Antonio Nieto i Diego Pérez de los Cobos se’n feien càrrec. Negaven el concepte de càrregues policials, en tant que tècnicament no s’ajustaria a l’actuació dels agents aquell dia. També acusaven els Mossos d’Esquadra de passivitat i de manca d’actuació. Declaracions que generaven debat, atès que les defenses i els encausats no donaven per bones aquestes versions.

Fins que va arribar el torn del delegat del Govern espanyol a Catalunya en el moment dels fets. Enric Millo parlava de la tècnica del fairy i deixava els presents bocabadats. Les xarxes socials esclataven i els programes d’humor, també. Fins i tot, els qui millor s’ho van prendre van anar a la manifestació de Madrid disfressats d’ampolla verda, simulant la d’aquesta marca de rentavaixelles. El de Millo, però, no seria l’únic testimoni que feia indignar les defenses. Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, encarregada de dirigir l’escorcoll del 20S, ja havia descrit la jornada amb commoció i veu tremolosa. Amb més seguretat i amb arguments similars també ho farien els testimonis policials que, com del Toro, testificarien sense ser gravats per les càmeres per romandre en l’anonimat.

Destacava l’agent P35979V, qui explicava que, en 25 anys d’experiència policial a les esquenes, mai no havia viscut una jornada tan difícil com la del 20 de setembre, malgrat dedicar-se a investigar crim organitzat i narcotràfic. Aquest guàrdia civil mai no havia vist aquelles cares de la gent. «Denotaven violència, no eren cares normals. Hi havia una ràbia descontrolada i no m’havia passat mai res així». Encara hi havia més: aquell agent havia vist Carme Forcadell en un cotxe a cinc quilòmetres per hora i en direcció contrària passant pel front del Departament d’Economia -tot i que la via estava tallada- i fent gestos amb la mà per la finestra per agitar les masses. Les defenses, que no donaven crèdit, alertaven el president de la sala, Manuel Marchena, sobre possible fals testimoni. L’agent justificava no haver descrit aquella escena de Carme Forcadell durant el període d’instrucció perquè, deia, «m’ha eixit dir-ho ara».

La descripció d’un llançament de botelles d’aigua contra els agents de la benemèrita passa un tant desapercebuda enmig de tota aquesta testificació. L’agent descrivia manifestants amb banderes d’Òmnium Cultural que, preguntat per les defenses, no sabia d’escriure ben bé: era una bandera quadra amb un pal, lletres i alguna ratlla, diu. Marchena es negava a posar els vídeos demanats per les defenses que desmentirien aquesta versió. Els vídeos, diu el jutge, s’exhibiran en la fase documental, que és la que va després de la testimonial.

Tant del Toro com l’agent anònim s’esforçaven per emprar la paraula tumult. Un concepte que va fer servir per primer cop el portaveu del Govern espanyol en el moment dels fets. Era Íñigo Méndez de Vigo, qui es referia en roda de premsa després del consell de ministres a «mobilitzacions tumultuàries» per justificar l’enviament massiu d’efectius policials en Catalunya. La paraula, que Méndez de Vigo va fer servir quatre vegades en aquella conferència de premsa, també seria emprada per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va denunciar la manifestació a les portes del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda i que va servir, el 16 d’octubre, perquè Jordi Sànchez i Jordi Cuixart foren acusats de sedició i empresonats. Posteriorment, els familiars dels presos reconeixien que comptaven amb l’encarcerament de tots dos un cop va córrer aquest relat del tumult. Amb aquest fons, molts donaven per fet que aquell 16 d’octubre, quan tots dos van ser citats a declarar per segona vegada a l’Audiència Nacional, no tornarien a Barcelona.

«Vaig sentir el soroll típic d’un tumult», deia Montserrat del Toro. «Un tumult podia assaltar el departament i els efectes haurien estat devastadors», deia l’agent anònim. «Ens preocupava que Forn negara una concentració tumultuosa el 20S, després del que havíem vist», deia José Antonio Nieto, secretari d’Estat per la Seguretat en el moment dels fets.

La paraula ve de lluny. Carme Forcadell, una de les empresonades per l’1 d’octubre, ja va denunciar ‘l’operació tumult’ a una setmana de l’1 d’octubre. «Volen fer veure que a Catalunya hi ha violència quan no n’hi ha, ni n’hi va haver ni n’hi haurà. Som un poble pacífic i ens hem de conjurar perquè així sigui». Malgrat manifestos com aquest, la Fiscalia i les acusacions continuen acusant l’expresidenta del Parlament d’haver incitat a la violència. La seua passejada en cotxe davant el Departament d’Economia «animant les masses» és l’enèsim capítol d’aquest relat que, segur, en tindrà més.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.