Hi ha silencis que, de tan espessos, és difícil desempallegar-se. Com la neu que cau, insistent, floc a floc, i es va acumulant, fins cobrir tot el paisatge, capa a capa. Però, fins i tot les nevades més espesses, com els silencis, acaben per desaparèixer,
A les muntanyes de l’interior de Castelló en saben bona cosa de totes dues coses. De nevades en tenen de grosses de tant en tant, com també de silencis. Durant anys, sota les capes de por, va quedar sepultada la història -les històries- dels centenars de masovers que van ser represaliats per la guàrdia civil durant la postguerra en ser sospitosos de col·laborar amb els maquis.
Foren les víctimes col·laterals, persones d’extracció humil que havien fet del conreu de la terra la seua forma de vida, i que es van veure involucrats enmig de la batussa entre les forces repressores i la guerrilla. Alguns hi col·laboraren, amb aquests darrers; altres, senzillament, eren allà.
L’abandonament de la vida masovera durant tota la part central del segle XX s’explica per moltes raons (la baixa rendibilitat, les precàries condicions de vida...), però aquesta por n’és una de ben poderosa.
De tot plegat se n’havia parlat ben poc fins fa unes dècades. Els masovers ocupaven una posició ben residual en l’escala social. «Qui s’ha mort?», «no ningú, un masover», diuen que es deia, amb total naturalitat.
D’un temps ençà, però, aquell silenci, com la neu, s’ha anat fonent. Han passat els anys i les generacions i, amb ells, aquella temor tan enviscada les entranyes. A fer follega (expressió utilitzada en els municipis al voltant de Penyagolosa per referir-se a obrir camí entre la meu) hi han contribuït de forma decidida un seguit d’obres que, incardinades dins els treballs de recuperació de la memòria històrica, han posat llum sobre aquesta realitat. L’historiador i investigador Raül González Devís hi ha contribuït de forma decidida, amb la publicació, primer, de Tragèdies silenciades. Repressió franquista i maquis a les comarques del nord del País Valencià (2016) i Maquis i masovers: entre la resistència, la supervivència i el terror (2008).
Precisament González Devís és una de les veus que apareix en el documental La veu de les Muntanyes, un documental de La Directa, en col·laboració amb la productora valenciana Sistema del Solar, que rescata de l’oblit crims que va cometre la guàrdia civil del franquisme contra aquells masovers en el període 1945-1951 a les comarques de Castelló. Un documental necessari, de molt bona factura, que contribueix a divulgar una realitat que només en els darrers anys ha començat a traure’s a la llum. Una obra, que com va assenyalar Elena Solanas, neboda de Florèncio Pla ‘la Pastora’, en l’acte de presentació que va tenir lloc a Castelló el passat dimecres, permet «donar veu» a persones a qui els havia estat sostreta. Una manera, per tant, de tornar-los, també, la dignitat furtada.
El documental, que ha estat dirigit per la periodista Ester Fayos, s’articula a través d’un seguit d’històries. En un bloc hi ha el fil conductor dels assassinats de José Fabregat Juan, pintor de Benassal, col·laborador i integrant d’un consell de resistència antifranquista; Pedro Solsona Garcés, masover que va proporcionar aliments als guerrilles situats a la zona de Puertomingalvo, a tocar de Penyagolosa; i Francesc Gisbert, masover del mas de Cabanil. La veu de les muntanyes també dedica part de la seua atenció al cas de Florencio Pla Messeguer, conegut com ‘la Pastora’.
Aporta, a més, una mirada de gènere a través del testimoni d’Esperanza Martínez, l’última dona guerrillera viva a l’Estat espanyol, que va formar part de l’Agrupació Guerrillera del Llevant i Aragó.
El documental, que ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació de la memòria democràtica, estarà de gira durant els pròxims mesos per diversos municipis dels Països Catalans. Una obra, en definitiva, que, com abans van fer obres literàries com La sega, ajuda a situar en el debat públic una realitat -la de la repressió en la masoveria- encara massa desconeguda. Un documental, també, que fa justícia a les moltes persones que, de forma callada, han treballat durant dècades, per trencar silencis i fer follega en la memòria històrica.