La lluita contra l’infidel s’havia de recompensar. Els monjos hospitalaris havien vessat la seua sang participant en la croada per la fe cristiana a Terra Santa, i la providència terrenal havia de ser generosa. A aquests frares, especialitzats a defensar als devots de la santa mare Església catòlica en la selva social de l’edat mitjana, van entregar-los uns terrenys que actualment reben la denominació del Vedat. Estan ubicats a la perifèria de Torrent (Horta Sud), però la composició no és de classes desfavorides, sinó d’urbanitzacions nascudes a la dècada dels anys seixanta al caliu del desenvolupisme franquista.
D’aquella etapa d’expansió de l’urbanisme arreu de l’Estat espanyol i de domini governamental de l’Opus Dei, és el col·legi El Vedat. El centre docent és privat, disposa d’àmplies instal·lacions esportives i tradicionalment ha estat reservat només per a xics, atès que històricament ha defensat la segregació per sexes a les aules. Amb un cost mensual no apte per a totes les butxaques, malgrat ser concertat i rebre fons públics, és un dels espais escolars lligats a la prelatura conservadora que va fundar Josepmaria Escrivà de Balaguer, és a dir, l’Opus Dei.
Aquest centre escolar va rebre entre el 1999 —amb el PP al capdavant de la Generalitat Valenciana— i el 2020 —amb el Govern del Botànic en la seua segona legislatura— un total de 46,4 milions d’euros, segons es desprèn d’una resposta parlamentària que va donar-se al grup Compromís. El col·legi és propietat de Fomento de Centros de Enseñanza, una firma que exerceix de paraigua de bona part de la teranyina educativa lligada a l’Opus Dei. De fet, atresora el control de 35 centres arreu de l’Estat espanyol i ha participat en l’European Association of Single-Sex Education, una xarxa de pressió europea a favor de l’ensenyament que separa els xiquets i les xiquetes dels pupitres.
El pal de paller de l’Opus educatiu
La mercantil sovint ha navegat en aigües econòmiques positives —abans de la pandèmia, el capital social superava els tres milions d’euros i les vendes sobrepassaven els 60 milions d’euros— i accionarialment ha estat propietat d’un conjunt de societats que conformen una mena de trencaclosques que mostra connexions a l’òrbita de l’Opus Dei. La companyia exhibeix el seu poder en el camp de l’educació concertada per haver exercit un rol crucial per a la fundació de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament a través de l’històric assessor jurídic Félix Falcón.
Fomento de Centros de Enseñanza disposa d’un col·legi a la capital valenciana. Es tracta del centre educatiu Vilavella, que al llarg de la seua biografia s’ha caracteritzat per admetre només xiques. A pesar d’haver preconitzat aquesta filosofia educativa, va percebre 23,1 milions d’euros de l’Administració valenciana entre 1999 i 2020. Junt amb bona part dels centres lligats a la companyia d’arrels marcadament catòliques, l’aprovació del concert va estar envoltada de polèmica. L’ordre va dictar-la l’aleshores conseller popular Manuel Tarancón, nebot de l’històric cardenal que va encapçalar una etapa oberturista i democràtica a l’Església catòlica espanyola.
A les acusacions per part dels sindicats educatius progressistes, les forces esquerranes i els actors de l’escola pública d’haver concedit finançament públic a centres d’orientació fortament conservadora i amb un perfil elitista —amb preus de matrícula lluny d’alguns salaris—, se sumaven els dubtes que la mateixa Administració valenciana tenia sobre la idoneïtat de la concertació. En el cas del col·legi Vilavella de València, s’apuntava que la seua contractació pública podria resultar excessiva, ja que «les necessitats d’escolarització en les zones ateses amb fons públics eren suficients». A l’àrea escolar del centre Vilavella, de fet, hi havia aleshores una sobreoferta de places de primària i ESO.
En aquella ronda de concertació de la Generalitat Valenciana del popular Eduardo Zaplana, condemnat per rebre suborns per part d’una família lligada a l’Obra com els Cotino, va entrar el centre escolar Altozano d’Alacant. Entre 1999 i 2020, el col·legi ha rebut de l’Administració valenciana de diferent signe un total de 34,6 milions d’euros. I ho ha fet malgrat el perfil ideològic controvertit: l’any 2010 l’associació de pares d’alumnes va impulsar una conferència de Jokin de Irala, llavors vicedegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra, patrocinada per l’Opus Dei. Aquest docent ha defensat públicament les teràpies de conversió homòfobes a les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
La xerrada del professor de la Universitat de Navarra va ser organitzada conjuntament amb l’entitat de pares d’alumnes del centre Aitana, ubicat a la ciutat veïna d’Elx (Baix Vinalopó) i propietat també de Fomento de Centros de Enseñanza. Al període 1999-2020, la institució educativa va beneficiar-se de 26,3 milions d’euros de la Generalitat Valenciana. El claustre de professors ha acollit personatges polítics com ara Pablo Ruz, actualment alcalde d’Elx pel PP a través d’un pacte governamental amb l’extrema dreta Vox.
El pal de paller educatiu a l’òrbita de l’Opus Dei no ha estat exempt de presència a les comarques del nord del País Valencià. A la xicoteta població de Betxí, situada a la Plana Baixa, hi ha les escoles històricament segregadores per sexe Torrenova i Miralvent. Ambdues van accedir al reg públic l’any 2008, és a dir, sota el mandat com a conseller d’Educació del forense Alejandro Font de Mora. Si a l’etapa 2008-2020 el col·legi Torrenova ha ingressat 11,9 milions d’euros provinents de les administracions públiques valencianes, Miralvent va aconseguir-ne 8,2 milions. Les institucions escolars de Fomento de Centros de Enseñanza han percebut entre 1999 i 2020 un total de 150,5 milions d’euros.
Empresaris valencians i la xarxa catalana-balear
L’ombra del moviment integrista forjat per Escrivà de Balaguer sobrevola altres col·legis valencians com ara Guadalaviar, situat en una zona benestant de València. Amb uns rendiments econòmics més discrets, ha estat beneficiari indistintament de l’aixeta pública del Consell amb la formació de la gavina o amb les forces progressistes al capdavant. De fet, va aconseguir 39,8 milions d’euros públics al període 1999-2020. Segons l’informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes corresponent a l’exercici 2022, va ingressar 2,6 milions d’euros de la Generalitat Valenciana.
Amb un accionariat —connectat amb la xarxa escolar a l’òrbita de l’Opus Dei a Catalunya— força repartit i de participacions reduïdes, la fundació del col·legi —creada en 1999— va comptar amb una aportació inicial de 3.002,6 milions d’euros per part de l’empresari Alberto Català, expresident de Fira València, connectat en el seu moment amb la nissaga Barberá i casat amb una membre de la família conservadora Luca de Tena. Per reblar el clau, el germà de la seua esposa està emparellat amb la germana d’Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i dona de l’expresident espanyol José María Aznar, l’autèntic factòtum de la dreta espanyola.
El patronat del Col·legi Guadalaviar està encapçalat per un dels directius més importants del panorama empresarial valencià: el conseller delegat de la firma Stadler, Íñigo Parra, vinculat a les agrupacions d’alumnes de l’escola de negocis de l’Opus Dei. Aquest dirigent va estar present anys enrere al patronat de la Fundació Eifor, ànima del centre de formació professional Xabec. Amb uns ingressos públics l’any 2022 que van superar lleugerament el milió d’euros, l’escola va beneficiar-se en els seus inicis d’una injecció de 360.742 euros de la Fundación para las Atenciones Sociales, una firma que gravitava a l’òrbita del Banc Popular, el caixer automàtic del moviment que ret culte al sacerdot aragonès Escrivà de Balaguer.
Un dels patrons de la fundació és Francisco Boutheiler, un economista que va ostentar càrrecs directius a Promociones Educativas S’Embat SA. La firma és propietària d’Aixà-Llaüt, la institució escolar vinculada a l’Opus Dei de les illes Balears. Marcada per escàndols com ara les salutacions feixistes d’alumnes en el passat, atresora un concert que sobrepassa lleugerament els 2,1 milions d’euros. El centre docent pertany al grup educatiu Institució Familiar d’Educació.
L’entitat d’ensenyament disposa a Catalunya de les escoles Les Alzines de Girona, La Farga de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Montclar de Jorba (Anoia), La Vall de Sabadell (Vallès Occidental), Turó de Constantí (Tarragonès), Terraferma d’Alpicat (Segrià), Airina de Terrassa (Vallès Occidental), Mestral de Jorba (Anoia), Aura de Reus (Baix Camp) i Arabell de Lleida. Segons la seua memòria econòmica, va obtenir uns guanys de 779.834 euros en l’exercici 2023, quan va assolir uns ingressos de 45,8 milions d’euros i va afrontar unes depeses de 44,8 milions d’euros. Ha estat el millor resultat d’ençà del pandèmic 2020. En el període 2017-2022, va rebre per als seus centres 74 milions d’euros de les arques públiques, segons va publicar Crític.
La teranyina escolar catalana de l’Obra s’amplia amb el centre Bell-lloc del Pla de Girona i el Viaró de Sant Cugat del Vallès, fusionada amb l’escola Canigó per sobreviure a la retirada del concert per mantenir el model segregador a les aules. Si Bell-lloc del Pla de Girona va rebre en el curs anterior al coronavirus una injecció pública de 3,5 milions d’euros, Viaró va obtenir 2,7 milions d’euros.
Ubicats a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), hi ha altres centres lligats al moviment ultraconservador com ara Avantis —amb uns concerts propers al milió d’euros—, Pineda —amb unes subvencions anuals de més de dos milions d’euros— i Xaloc, que va obtenir en el curs 2019-2020 un concert de 3,9 milions d’euros. A l’etapa 2001-2018, les 16 escoles catalanes lligades a l’Obra van obtenir 453 milions d’euros, d’acord amb la informació publicada per Crític.
A uns 7,4 kilòmetres del complex escolar lligat a l’Opus Dei, Barcelona acull un centre d’estudis superiors sota la guia espiritual de l’Obra. Es tracta de la Universitat Internacional de Catalunya, la qual va assolir uns beneficis l’any 2023 de 3,2 milions d’euros. Els seus ingressos van situar-se en els 64 milions d’euros, dels quals les subvencions públiques van representar poc menys de dos milions d’euros. Uns guarismes inferiors als del far acadèmic de la teranyina d’Escrivà de Balaguer: la Universitat de Navarra va obtenir uns guanys de 25,3 milions en el curs 2022/2023. Amb uns ingressos de 663 milions d’euros, les subvencions i les donacions van representar 66,5 milions d’euros.
Les escoles agràries d’Escrivà de Balaguer
Si a Catalunya hi ha una escola agrària al municipi de l’Arboç (Baix Penedès) que ha estat lligada tradicionalment a les ensenyances del fundador de l’Obra, el País Valencià compta amb dos centres ubicats a Llombai (Ribera Alta) i un tercer a Xacarella (Baix Segura). Integrades empresarialment a la societat Centro de Iniciativas para la Formación Agraria SA, les aportacions dels concerts es vehiculen a través de la Federación de Escuelas Agrarias Familiares. En 2022, van rebre injeccions d’1,3 milions d’euros, 1,8 milions d’euros i 774.023 euros.
En cas de sumar les injeccions de la Generalitat Valenciana durant aquell any a entitats escolars lligades al moviment ultraconservador de l’Opus Dei, la xifra supera àmpliament els 19 milions d’euros. Això sí, sense comptar els 800.000 euros que anualment percebia el darrer tentacle de l’Obra al sistema educatiu valencià: el Centre de Formació Professional Altaviana, propietat d’una enigmàtica associació. És la mostra de com la xarxa educativa de l’organització creada pel sacerdot aragonès ha estat teixida gràcies a la contribució de la màquina de cosir dels diners públics.