Vint-i-quatre hores després de tancar-se el període per a participar en la consulta lingüística promoguda per la Generalitat Valenciana, la Conselleria d’Educació ha proporcionat les primeres dades. En la consulta han participat el 58,6% de les famílies. És a dir, que el 41,4% de les famílies no s’han sentit interpel·lades per un procés que, com ha insistit el departament de José Antonio Rovira, garantia «la llibertat de les famílies». De les 579.082 famílies convocades, només 339.411 han fet efectiu el seu vot.
La participació ha estat especialment alta al Comtat (73,3%), l’Alcoià (70,2%), els Ports (67,2%), la Vall d’Albaida (66,9%), la Costera (64,8%), el Baix Vinalopó (62,5%) i el Vinalopó Mitjà (62,3%). A les comarques a les quals pertanyen les capitals de província, la participació ha estat lleugerament inferior. Per contra, on més baixa ha estat és al Racó d'Ademús (38,3%), la Foia de
Les dades de participació més baixes s'han registrat a les comarques de la zona de domini lingüístic castellà
Bunyol (45,1%) i el Baix Segura (46,7%), totes elles comarques castellanoparlants. «Tot apunta que les comarques valencianoparlants tenen un índex de participació major», ha assegurat el conseller.
Per províncies, Castelló és la que ha registrat una participació més alta, amb el 59,8%; pel 59,3% de València i el 57,9% d'Alacant.
La roda de premsa celebrada aquest matí a València no ha aclarit, però, allò que genera més expectativa: quin percentatge de famílies han optat pel valencià com a llengua base i quin percentatge han triat castellà. Aquestes dades no es sabran fins d'ací a uns dies, una vegada que, segons ha explicat la Conselleria, es puguen computar les dades de tots els centres escolars que hi han participat.
Demà cada escola publicarà les dades del seu centre, si bé això no permetrà saber encara amb seguretat si es satisfà la tria lingüística feta per les famílies. La Conselleria ha explicat que el fet que hi haja hagut un nivell d'abstenció alta, a priori, permetrà satisfer la demanda d'aquells que sí que han votat. La norma que regula la consulta estableix que quan una família no vote, el xiquet o xiqueta «s'adscriurà d'ofici a una llengua base o l'altra per part del centre docent, en virtut de la seua autonomia».
A pesar de la baixa participació, el conseller Rovira i el seu equip han mostrat la seua satisfacció per les dades. Com ja va fer dimarts durant la roda de premsa posterior al Consell, el titular d'Educació ha tornat a insistir que aquesta consulta «ha donat als pares la llibertat de triar la llengua dels fills», en contraposició al model d'«imposició» que, segons ell, va implantar el Botànic.
Aquest dimecres, el conseller Rovira ha tornat a desacreditar els consells escolars
En aquest sentit, Rovira ha desacreditat els consells escolars com a òrgans que, fins ara, decidien el Programa lingüístic de cadascun dels centres. Els consells escolars són òrgans reconeguts per la legislació que representen la comunitat educativa. Hi estan representats famílies, alumnat, professorat i equip docent. Rovira també ha adduït, per valorar positivament els resultats, la participació de les darreres eleccions europees, en què la participació va ser del 46,3%.
Durant la roda de premsa d'aquest dimecres, Rovira no ha aportat dades sobre el nombre d'incidències registrades durant el procés de votació. Col·lectius vinculats a l'ensenyament, com ara Famílies pel Valencià, Escola Valenciana o l'STEPV van alertar des de l'inici de procés de votació múltiples problemes informàtics i tècnics per tal que les famílies pogueren exercir el seu dret al vot.
El mode de votació i, sobretot, les dades per determinar l'ordre de prelació (tenir més fills en el centre, àrea on es viu...) ha plantejat dubtes i ha propiciat errors entre moltes famílies. La Conselleria ha informat, en tot cas, que ara s'iniciarà un període d'al·legació per tal que les famílies que ho necessiten puguen al·legar.
Reaccions
La manca de resultats ha desconcertat col·lectius com Famílies pel Valencià. «És inacceptable i una falta de transparència total per part de la Conselleria», ha lamentat aquest col·lectiu, creat arran de l'aprovació de la Llei de llibertat educativa, que empara la consulta. La baixa participació, segons el col·lectiu, «demostra que aquest no era un problema real que existia als centres educatius i que, per tant, la consulta no era necessària».
El fet que siga a les comarques valencianoparlants on s'han donat les dades més altes de participació està relacionat, segons Famílies pel Valencià, «a la gran mobilització pel valencià que s'ha desenvolupat arreu de les comarques durant els últims mesos».
El col·lectiu de famílies critica, a més, que el desenvolupament de la consulta no ha tingut un mínim de garanties democràtiques, ja que hi ha moltes famílies que no hi han pogut participar, sobretot en el cas de famílies estrangeres i famílies amb criatures d'adopció o d'acollida.