Alerta Ultra

L'extrema dreta celebra una missa per la caiguda de Barcelona en mans del franquisme

L'acte es va celebrar a l'església de Santa Agnès del barri de Sant Gervasi de Barcelona i va estar liderat pel president de Somatemps, Javier Barraycoa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Estampa carpetovetònica la que es va viure el passat 26 de gener a l'església de Santa Agnès, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Unes poques desenes de persones, val a dir que la majoria d'avançada edat, s'hi van agrupar, coincidint amb l'efemèride, per retre homenatge a l'entrada a Barcelona de les tropes del general Francisco Franco l'any 1939, quan la Guerra Civil arribava ja als compassos finals. Nostàlgia colpista, 80 anys després del que els agrada anomenar "la liberación de Catalunya".

El clímax de l'acte es va donar a la cripta de l'església on durant els anys de la guerra s'hi havia situat la coneguda com a "txeca de sant Elies", controlada per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i que sovint actuava com a avantsala de les execucions al cementiri de Montcada. La missa d'homenatge als que foren tancats en aquesta cripta i posteriorment executats se celebra anualment en aquesta església barcelonina coincidint amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.

/EL TEMPS

Una de les persones que lidera aquest acte és Javier Barraycoa. Aquest professor de la universitat Abat Oliba CEU és un dels principals referents intel·lectuals de la ultradreta catalana i recentment ha estat escollit nou president de Somatemps, una organització que amb el pretext del revisionisme historiogràfic ha servit de paraigua per a l'extrema dreta catalana. De fet, el seu anterior president, Josep Alsina -que havia militat a Fuerza Nueva i al Partido Español Nacional Socialista-, lidera ara la redacció d'una nova revista anomenada La Emboscadura, que vol ser un referent per la ultradreta espanyola i inclou articles d'Alain de Benoist, un dels principals teòrics europeus de la nova extrema dreta, i entrevistes a figures com Steve Bannon o Alexander Dugin.

Barraycoa, que també manté bones relacions amb dirigents del PP i Ciutadans, havia estat, en un passat, secretari del partit Comunió Tradicionalista Carlista a Catalunya i fundador de Societat Civil Catalana. No és tampoc un nouvingut als actes nostàlgics. Tal com va publicar la Directa, el 18 de juliol de 2016 Barraycoa va participar d'un acte de commemoració del pronunciament militar de 1936 a Girona, organitzat per Acción Juvenil Española, joventuts de l'escissió de Fuerza Nueva, Movimiento Católico Español. En una entrada al seu blog, expressava que "mientras nos queden fuerzas, seguiremos celebrando cada años [sic] la liberación de Barcelona que había sufrido 32 meses de opresión revolucionaria". Segons consta a la mateixa pàgina, l'endemà, el mateix Barraycoa, va dictar la conferència “La Liberación de Cataluña, 1939”.

L'encarregat d'acollir l'acte va ser el mossèn José Ramón Pérez, responsable de la parròquia de Santa Agnès, canonge des de 1994 i degà del Capítol de canonges de la Catedral de Barcelona des de l'any 2017. La figura de Pérez va agafar una mica de ressò l'any 2015 quan, essent portaveu de la Catedral a l'administració que gestiona l'Hospital de Sant Pau, va afirmar que l'església abandonaria l'hospital Sant Pau si s'hi practicaven més avortaments. El fet que un hospital amb participació eclesial fes avortaments va generar discòrdia entre els sectors més conservadors de l'església catalana, i Pérez va arribar a ser criticat per ser massa tebi amb el tema pels sectors ultracatòlics. Així ho feia constar al bloc Germinans Germinabit -d'aquesta tendència ideològica- mossèn Custodio Ballester, conegut per la seva bona relació amb la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, local dels quals serveix de punt de reunió de la ultradreta barcelonina.

De l'acte i de la xerrada del dia posterior també en va participar i fer difusió a les seves xarxes socials l'organització Espanya i Catalans. Aquest grup va ser el responsable d'organitzar la manifestació del 12 d'Octubre de 2012 a plaça Catalunya de Barcelona, on s'hi van agrupar representants que anaven des del Partit Popular a l'extrema dreta. Poc a poc, però, ha anat perdent rellevància en favor de Societat Civil Catalana. No obstant això, ha estat activa com a convocant a les manifestacions de resposta a l'independentisme del darrer any i mig, al moviment Tabarnia. Actualment, dona suport a la candidat del PP a l'alcaldia del Barcelona Josep Bou, amb qui mantenen bona relació de la seva etapa a Empresaris de Catalunya, entitat d'empresaris unionistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.