Ultradreta

Qui són els suposats agressors del Casal Popular 3 Voltes Rebel?

Bona part dels implicats en els incidents són membres de Democracia Nacional, un partit d’inspiració nazifeixista amb un llarg currículum d’agressions i tradició ultradretana a les seves esquenes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els protagonistes de les agressions de dimarts passat al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris són vells coneguts de l’escena nazifeixista espanyola. Entre els cinc detinguts per la violència que es visqué, hi hauria els baixllobregatins Antonio Castellón i César Gallardo Solsona, i el baixpenedesenc Alejandro de Beneyto. Els tres vinculats al partit Democracia Nacional (DN), un grup liderat pel cantant de la banda de Rock Anti Comunista (RAC) División 250, Manuel Canduela, conegut per les lletres racistes de les seves cançons. Castellón ja havia estat implicat en agressions el novembre de l’any passat a Vallirana, el Baix Llobregat, un territori en què, tradicionalment, la presència de grups feixistes ha estat una constant.

Entre el grup d'agressors també hi havia el líder de DN a Catalunya, Albert Bruguera. El barceloní ha estat un dels artífexs que DN liderés, els darrers mesos, la campanya xenòfoba contra la mesquita del carrer Japó —també a Nou Barris. De fet, el grup també ha estat molt actiu en la protesta contra l'oratori islàmic de Sant Feliu de Llobregat, amb Castellón al capdavant.

DN no és, precisament, un partit a qui la seva imatge pública els preocupi. La formació obtingué representació a localitats com Tardajos (Burgos) o Herradón de Pinares (Àvila) el 2007, i a Cuenca de Campos (Valladolid) el 2011 i el 2015. Però la seva presència a les institucions mai no ha estat aturador a l’hora d’organitzar concerts amb bandes com la dels valencians Brigada 1238 —que han arribat a tocar a l’edició de 2009 del festival neonazi Fest der Völker— i els catalans Para Bellum, antics Impertinencia, integrats per membres del grup neonazi sabadellenc Último Bastión.

De fet, membres destacats de DN, com el seu vicepresident Pedro Chaparro, van estar implicats en la irrupció al Centre Cultural Blanquerna de Madrid l’any 2013 durant una celebració institucional per l’11 de setembre. Ho feu amb d’altres grups organitzats sota la marca La España en Marcha, de la qual en participaven, a part de DN, col·lectius d’extrema dreta com La Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i el Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Un individu, Chaparro, que també seria jutjat i condemnat per fer una crida a agredir el fotoperiodista Jordi Borràs el 12 d’octubre de 2015.

Tot i que potser un dels moment més difícils del grup fou quan el militar i homicida Josué Estébanez assassinà el jove antifeixista madrileny Carlos Palomino d’una punyalada quan es dirigia a una manifestació de DN el 2007, arribant el grup ultradretà a fer campanya pel seu alliberament.

Els últims mesos han estat vistos encapçalant algunes de les mobilitzacions pro unitat d’Espanya i de contingut islamòfob que han recorregut els carrers catalans, amb una presència significativa al Bages, a Barcelona -el dia que es va retirar el llaç groc de l'ajuntament-, i al ja esmentat Baix Llobregat. Entre d’altres iniciatives, a part de La España en Marcha, han impulsat espais com el de Por España Me Atrevo, amb grups com Generación Identitaria i Legión Urbana per tal d’armar un servei d’ordre per a les desfilades de legionaris o d’altres manifestacions espanyolistes.

A la foto, l'ara vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, implicat en l'agressió al Centre Cultural Blanquerna, durant la manifestació del 12 d'octubre de 2013 /ANDREU DALMAU

Pedigrí neonazi

DN reconcilia a mitjan 90 dos sectors ultradretans que havien topat els primers anys del postfranquisme. Els hereus de la Fuerza Nueva de Blas Piñar, un partit patrimonialista que dona continuïtat a les tesis del règim, Juntas Españolas, i una part del neonazi Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE). Las Juntas encarnen, el 1984, una pulsió que vol situar el discurs ultra a l’alçada dels seus homòlegs europeus, que han aconseguit desfer-se del llast judeòfob i d’altres tics totalitaris dels feixismes del primer terç del segle XX. CEDADE, en canvi, fou una organització fundada per un grup de persones directament vinculades al III Reich i que havien trobat refugi amb Franco, com el coronel austríac Otto Skorzeny o el general belga de les Waffen SS, Leon Degrelle. El seus presidents, Ángel Ricote i Jorge Mota, en ple franquisme havien mantingut contactes amb alguns supervivents del règim nacionalsocialista, com l’infame cap de la Gestapo a Lió, Klaus Barbie.

I no es pot dir que el Círculo amagués les seves simpaties. CEDADE participà regularment dels congressos de la Internacional Feixista celebrats el 1969 a Barcelona, el 1971 a Estrasburg, el 1972 a Lió i el 1973 a París. El 1974 van provar d’organitzar una trobada mundial dels romanents del nacionalsocialisme arreu, en un moment en què Espanya es mostrava molt més laxa amb els postul·lats nazis. Cal dir, però, que les autoritats franquistes van aturar-ho. La relació amb el règim i els seus continuadors no fou sempre fàcil, fins el punt que arribaren a titllar Blas Piñar d’estar al servei del sionisme i de cobrar del “capital jueu internacional”. La relativa impunitat amb què operava el grup començà a esquerdar-se quan un eurodiputat britànic, James Glyn Ford, va publicar el 1990 un informe on s’assenyalava CEDADE com un dels grups neonazis més importants de la Comunitat Europea, o quan un any després la supervivent de l’Holocaust, Violeta Friedman, va aconseguir que condemnaren Leon Degrelle per haver atemptat contra el seu honor i el d’altres víctimes del nazisme. Dos cops que se sumaven a la denúncia del Centre Simon Wiesenthal de la creixent activitat de grups d’inspiració nazifeixista a l’Estat.

El 1993, sota la presidència del multicondemnat propietari de la ja desapareguda Llibreria Europa, Pedro Varela, i entre acusacions d’ànim de lucre dels qui hi manaven, CEDADE desapareixeria, el mateix any que ho feien Junta Españolas. Dos anys després, alguns dels quadres d’aquests dos col·lectius, com Juan Enrique Peligro Robledo, per les Juntas, i Christian Ruíz, per CEDADE, promourien la creació, el 1995, de DN. No és d’estranyar que el col·lectiu neofeixista que ha explotat més la protesta pel tancament de la llibreria de Varela sigui el controvertit grup que atacà els solidaris amb el 3 Voltes Rebel.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.