LLENGUA

Els reptes lingüístics del nou any

2025 podria ser l'any en què la Unió Europea reconeguera l'oficialitat del català. També el moment perquè el Parlament de Catalunya aprove definitivament el Pacte Nacional per la Llengua. Al País Valencià, hi ha prevista la consulta als centres educatius que amenaça de reduir la presència del valencià a les aules, mentre que a les Illes les entitats en defensa del català es mantenen alerta davant el govern de Marga Prohens.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'APROVACIÓ DEL PACTE NACIONAL PER LA LLENGUA

El gener de 2022 el govern català, aleshores en mans d'Esquerra, va presentar el Pacte Nacional per la Llengua, una proposta d'ampli abast que té com a objectiu redreçar el procés de substitució lingüística que pateix Catalunya. Des d'aquella data, administracions, experts i entitats en defensa de l'idioma han treballat per acabar de perfilar una proposta que persegueix, passats quaranta anys de la recuperació de l'autonomia, defensar l'ús i la vigència del català en un context social i demogràfic més complex i marcat pel procés de globalització.

El primer trimestre de 2025 hauria de ser el moment perquè el Parlament de Catalunya done la llum verda definitiva al Pacte Nacional per la Llengua.

 

OFICIALITAT DEL CATALÀ A EUROPA

El català és la tretzena llengua més parlada de la Unió Europea. I, tanmateix, no és encara una llengua oficial, a pesar que hi ha una petició formal del govern espanyol des de l'estiu de 2023 perquè es reforme el reglament de llengües que permeta que la llengua que comparteixen Catalunya, Balears i el País Valencià assolisca aquesta categoria. Lluitar per aquest objectiu era una de les condicions que els partits catalans van imposar a canvi d'investir Pedro Sánchez.

Fins ara el Consell de la Unió Europea ha discutit el tema en quatre ocasions, sense obtenir resultats positius. Hi ha diversos països que hi són reticents. Tanmateix, des de la Plataforma per la Llengua mostren certa esperança en què durant 2025 es puga desencallar la qüestió. "És una qüestió que interessa a tots els efectes, no només en el simbòlic. És important, per exemple, per a l'etiquetatge i també per facilitar l'aprenentatge previ dels estudiants Erasmus", explica Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua. Des d'ahir i fins al 30 de juny, Polònia exercirà la presidència del Consell de la Unió Europea. Durant aquest període, doncs, dependrà principalment d'aquest país que la qüestió s'aborde.

 

CONSULTA LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES VALENCIANES

L'any comença fort al País Valencià. A finals del mes de gener, la Conselleria d'Educació té previst celebrar la consulta per tal que les famílies determinen la llengua base en què estudien els seus fills. Fins ara hi havia vigent la Llei de Plurilingüisme, que establia un únic model per a tot el País Valencià que, en principi, havia de garantir que l'alumnat tingués, en acabar l'escolarització, les mateixes competències en valencià que en castellà.

Amb el nou model, es torna a distingir entre la zona valencianoparlant i la castellanoparlant. En aquesta, la llei estableix d'eixida, que la llengua base és el castellà. En les zones valencianoparlants, en el millor dels casos, estudiaran el 60% el temps lectiu en valencià en el primer cicle de primària i en el 52,5% del temps en la resta de primària i secundària.

La legislació ha estat criticada durament tant per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com per les universitats públiques valencianes.

 

LA CASTELLANITZACIÓ D'À PUNT

Les forces de la dreta al País Valencià han acabat l'any donant carta de naturalesa al nou Consell d'Administració de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV). És el tret de sortida per una nova etapa en À Punt. La llei que l'estiu passat van aprovar les Corts Valencianes, amb el vot favorable de Partit Popular i Vox, no menciona en cap moment -com sí feien les lleis anteriors-, que un dels objectius de la CACV siga la promoció del valencià. Els promotors de la nova legislació mai no han amagat que volen una televisió amb més castellà. El gruix dels membres del nou Consell d'Administració, de fet, no parlen valencià.

A més, està per veure quin serà el model de llengua de l'ens. La llei aprovada per PP i Vox, de fet, en cap moment estableix que el nou llibre d'estil haja de tindre l'aval de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

LES SORPRESES DEL CONSELLER ROVIRA

L'entesa institucional entre Partit Popular i Vox ha estat efímera. El juliol d'aquest any, el partit d'ultradreta va decidir trencar els pactes de govern autonòmic amb els de la gavina, una circumstància que va fer albirar l'esperança d'una desescalada en la croada contra la llengua. Ha passat així, de fet, a les Balears.

Però no al País Valencià, on el conseller d'Educació (i des del juliol passat també de Cultura), José Antonio Rovira ha donat mostra del seu menyspreu per la llengua pròpia. "Vox va ser l'excusa per fer determinades polítiques, però sense Vox al govern el Partit Popular ha mantingut la política d'aniquilació i minorització de la llengua", explica Anna Oliver. Del departament de Rovira han sorgit iniciatives com ara rebaixar el valor del valencià en les oposicions o la proposta d'atorgar el títol de B2 o C1 automàticament a l'alumnat que finalitze el batxillerat. Al principi de la legislatura, el polític alacantí, de fet, va qüestionar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu.
Així les coses, no es pot descartar que 2025 ens deixe alguna sorpresa en termes de regressió lingüística.

 

LES ILLES, A L'EXPECTATIVA

L'any que acaba de terminar passarà a la història de les Balears com l'any en què l'escola va donar l'esquena als plans de la dreta per castellanitzar l'escola. L'intent de PP i Vox d'avançar en aquesta línia va topar el juliol passat amb l'oposició de famílies i equips docents, els quals de forma molt majoritària han apostat per mantenir el model actual.

En tot cas, l'allunyament que en els darrers mesos s'ha produït entre PP i Vox fa preveure un any sense ensurts excessius en aquesta matèria a les Balears, sobretot d'ençà que Marga Prohens s'ha obert a negociar amb els partits de l'esquerra.

En tot cas, a entitats com l'Obra Cultural Balear (OCB) els preocupa la situació que pateix la llengua. El maig passat, de fet, Marga Prohens va convocar vora 150 entitats a participar en una Mesa per la sostenibilitat econòmica, social i ecològica de les Balears. "Des de l'Obra Cultural considerem que també s'ha de tindre cura de la sostenibilitat lingüística i cultural. Sense això no hi ha sostenibilitat possible", explica Antoni Llabrés, president de l'OCB, qui mostra la seua preocupació per l'explosió demogràfica i turística que ha tingut lloc a les Illes.

 

LA BATALLA DE LA CATALUNYA NORD 

2024 s'ha tancat amb una mala notícia per a la llengua a la Catalunya Nord. A mitjan desembre, el Tribunal d'Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc va resoldre que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya Nord, una sentència que, a parer d'Òmnium Cultural, situa el català com "una llengua subalterna, de segona".

De cara a l'any que ara comença, doncs, s'obre una batalla judicial. La intenció d'Òmnium és recórrer contra la resolució al Consell d'Estat, que és l'últim estadi a escala judicial francès, si bé és improbable que es pronunciï abans que transcorreguen dos anys. L'opció de dur la qüestió fins al Tribunal d'Estrasburg està a hores d'ara també a sobre de la taula.

 

SANITAT, PRONÒSTIC RESERVAT

Els informes que periòdicament realitza la Plataforma per la Llengua evidencien que és en l'àmbit de la sanitat on més vulneracions de drets es registren. La cosa no és nova i té difícil solució, en la mesura que la manca de facultatius, mena, en molts casos, a la contractació de personal que no disposa de la capacitació necessària per mantenir una atenció que respecte els drets lingüístics dels pacients.

A Catalunya, en part, s'estan implementant mesures per resoldre aquest problema, però tant al País Valencià com a les Balears la qüestió està enquistada. Al País Valencià, de fet, mai no ha estat requisit; i a les Illes, on sí ho era, el govern de Prohens va eliminar-lo.

En tot cas, com recorden des de Plataforma per la Llengua, "és una qüestió que ha de ser abordada, perquè el dret a rebre una atenció sanitària adequada i en la llengua de l'usuari és fonamental".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.