Ara fa 50 anys, quan els membres d’Al Tall enregistraren per primera vegada la seua cançó “Per Mallorca”, no devien imaginar que un dia n’hi hauria prou a modificar-ne la lletra per tal d’entendre les diferències existents entre la política de les Illes i la valenciana. Però, en efecte, és així. Per Mallorca ens ix el sol i per València s’apaga.
A les Balears, la presidenta, Marga Prohens, ha decidit trencar definitivament la relació amb Vox. A València, per contra, Carlos Mazón hi continua lligat de cap a peus. Per voluntat pròpia i per la posició proactiva de Vox, que ni tan sols gosa criticar-lo per la pèssima gestió de la dana. L’extrema dreta concentra tots els atacs en la resposta —segons ells, insultant— del Govern estatal.
Res a veure amb la situació que es viu a les Illes. La pròrroga obligada dels pressupostos després de no arribar a un acord per aprovar-ne els de 2025 ha dut Prohens a reorientar la resta de la legislatura. La presidenta ha assegurat que explorarà acords amb l’esquerra, en especial amb Més per Mallorca, els aliats de Compromís a les Illes.
La negativa del grup popular al Parlament balear a erradicar la Llei de memòria democràtica aprovada pel Govern progressista i a eliminar el català com a llengua vehicular de l’Administració i de l’ensenyament públic ha marcat un punt d’inflexió. A més, el català Ignacio Garriga, mà dreta de Santiago Abascal a la direcció de Vox, ja havia remarcat que els seus no aprovarien els comptes illencs si Alberto Núñez Feijóo no modificava la seua posició en relació amb la política immigratòria. L’argument que ja els va dur a trencar de manera unilateral, el juliol passat, els pactes de govern que mantenien amb els populars al País Valencià, l’Aragó, Múrcia, Extremadura i Castella i Lleó.
L’aritmètica també hi té a veure. A les Illes, els populars tenen més diputats (26) que la suma dels tres grups de l’esquerra (18 del PSIB, sis de Més i un de la coalició EUIB-Podem), raó per la qual els vuit parlamentaris de Vox no són estrictament necessaris per a imposar els seus postulats. L’abstenció de l’extrema dreta és suficient perquè Prohens governe amb comoditat, ni que aquesta comoditat siga relativa.
Dit d’una altra manera: cal que Vox i l’esquerra voten junts per tombar les iniciatives del PP illenc. Fins i tot després del trencament del grup —dos dels vuit integrants han emigrat al grup mixt i acostumen a votar amb el Govern—, encara és necessària la connivència dels altres sis per a arrodonir la majoria absoluta.
Res a veure amb els números del País Valencià, on la participació de Vox és absolutament decisiva. Per bé que el PPCV va obtenir un resultat molt millor que no esperava —40 escons, més del doble dels 19 que tenia en la legislatura anterior, de 2019 a 2023—, la suma de PSPV i Compromís —31 i 15 diputats, respectivament— supera els populars. En aquest sentit, l’abstenció de Vox no és suficient per tirar endavant les votacions i els ultres, que en són conscients, collen Mazón a l’hora de negociar cada proposta.
Perquè l’actitud de Prohens no té res a veure amb la de Mazón. Ni la de la portaveu de Vox a l’hemicicle balear, Manuela Cañadas, guarda relació amb la de José María Llanos, el síndic del partit a les Corts Valencianes. Durant la sessió de control al president de la setmana passada, l’última de 2024, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, va explicitar-ho amb eloqüència: Vox és “el grup més mazonista” de la cambra.
Com a les Balears i a la resta d’autonomies, la política d’aliances de Vox és determinada per la voluntat de la direcció estatal del partit. No obstant això, es perceben diferències evidents entre la predisposició dels uns i dels altres. I la del grup valencià —liderat per José María Llanos— de moment és indissimulada: fer confiança Mazón.
Així, mentre el juliol passat —just abans del trencament de la coalició de govern— Vox va veure complert el seu desig de derogar la Llei de memòria aprovada pel Botànic i de substituir-la per la de “concòrdia”, a les Illes no s’ha consumat la supressió de la seua.
La setmana passada, el diputat Sergio Rodríguez acusava el PP balear de “trair els seus votants i els seus pares fundadors” —en referència implícita al ministre franquista Manuel Fraga— per abstenir-se en la votació sobre la derogació de la norma en qüestió. “Avui venen a dir que els seus fundadors eren una colla de feixistes”, va manifestar Rodríguez. La portaveu, Cañadas, va acusar el PP de Prohens, ras i curt, d’“entregar-se als enemics d’Espanya”. És a dir, a l’esquerra.
L’episodi cobra una importància especial després que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, esgarrara una imatge d’Aurora Picornell en la sessió plenària del 18 de juny. La imatge, que va fer la volta a l’Estat, va denotar el tarannà ultra de la formació i ha comportat la imputació de la segona autoritat de les Illes per un delicte d’odi. La família de Picornell i de dues comunistes més represaliades van optar per denunciar-lo davant la justícia.
Le Senne regular, Massó bé
Val a dir que la parella de fet —que no matrimoni— formada pel PP balear i Vox mai va destacar per l’estima mútua, sinó que les tibantors hi eren consubstancials. L’acord de tots els grups —tret de Vox— de penjar a l’entrada del Parlament la bandera multicolor que representa el col·lectiu LGTBI va xocar amb la negativa taxant de Le Senne, que va afanyar-se a acudir a la justícia per a suspendre l’ordre de penjar la bandera. El portaveu dels populars, Sebastià Sagreras, ja li va etzibar que no podia dirigir el Parlament “com si fos el seu cortijo”. El pas enrere del PP a la derogació de la Llei de memòria —tot just després de l’episodi de Picornell com a protagonista involuntària— va acabar d’encendre els ànims.
Al País Valencià també hi va haver discussió sobre la necessitat de penjar o no la bandera a la porta de les Corts. Els populars havien donat suport a la proposta, però la presidenta, Llanos Massó, no volia sentir-ne parlar. Socialistes i Compromís també demanaven que la cambra rebera una delegació de les entitats en defensa dels drets de les persones LGTBI, tal com havia passat en ocasions anteriors, però el PP va declinar la idea. La salut de Masssó corria risc.
Malgrat el trencament del pacte de govern, Mazón mai ha considerat que això havia de comportar l’adeu de Massó a la presidència de la cambra legislativa. Tot al contrari que Prohens, qui al juliol, després que Vox fera saltar pels aires les aliances autonòmiques amb el PP, va asseverar que Le Senne havia de ser “conseqüent” amb la postura adoptada per Abascal i renunciar a la presidència del Parlament. “Donc per fet que serà conseqüent”, va dir, “ha de renunciar”.
A l’hora de la veritat, però, el PP balear va negar-se a votar a favor de la remoció de Le Senne, com li demanava l’esquerra. Amb la seua abstenció en la votació del setembre passat, l’ultra ha pogut continuar a la presidència —si més no, fins ara—, tot i el delicte d’odi pel qual és investigat.
Caldrà veure si Le Senne continua o no en el càrrec ara que la relació del PP illenc amb Vox ha quedat en suspens. En canvi, la inefable Llanos Massó —es fa dir “senyora president”— no ha de patir gens. D’una banda, perquè el reglament de les Corts l’empara i, de l’altra, perquè el PP no té la més mínima intenció de posar-la entre l’espasa i la paret. Ni els seus comentaris exacerbats a la xarxa social X, antigament Twitter, no els fan pensar que siga impròpia del càrrec. Ni tan sols ara que ja no estan casats.
Amor a primera vista
Rememorant el mític programa de Canal 9, es podria dir que Mazón s’ha enamorat de Vox en el plató de les Corts. En especial, de José María Llanos, el seu síndic des d’ara fa un any, ja que l’anterior portaveu, Ana Vega, marcava més les distàncies.
No cal consultar a Rosanna Pastor ni a Diego Braguinsky —el tàndem de presentadors d’aquell espai— per a constatar que a l’hemicicle sura l’amor entre Mazón i Llanos. Al debat de política general, celebrat el setembre passat, el to de l’un a l’altre va ser constructiu. De matrimoni trencat per la discussió entre els sogres, més que no per la voluntat real dels dos contraents. Més que sessions de control al president, les de Llanos són sessions de bany i massatge, i no només ara, en Nadal, per la tendresa que contagien aquestes dates. Cada setmana des de fa mesos.
Les intervencions de Llanos sempre segueixen el mateix patró. Cal ser més durs i més intransigents amb l’esquerra, actuar sense contemplacions contra els anteriors ocupants —segons ell, okupants— del Palau. I, tot seguit, assenyalar Pedro Sánchez per l’odi i la persecució que posa en pràctica envers els valencians. De fet, del seu primer any i mig a la Generalitat, el “querido presidente” de Mazón a Sánchez en la seua visita a València del 31 d’octubre és allò que més ha molestat Vox. I de llarg.
Quan veu que Vox incomoda mínimament el PP, el salvavides Llanos —i la irredempta Ángeles Criado, irascible com ningú, sempre disposada a escridassar l’esquerra— acudeix al rescat de seguida. Per exemple, amb motiu de la negativa de la formació de permetre la construcció d’hotels a menys de 500 metres de la costa, tal com va establir el Botànic. El PP pretenia rebaixar aquesta distància a només 100 metres, i Vox, que s’hi negava, va acabar acordant la reducció de la distància mínima a 200 metres.
Res a veure, de nou, amb el PP balear, que després de la dana al País Valencià ha aprovat un decret llei d’urgència pel qual no es podran fer noves construccions en zones inundables ni tampoc serà possible legalitzat aquelles construccions ja existents, però que es troben en terreny rústic inundable.
Els pressupostos de 2025 constataran, segurament, aquestes diferències. Mentre a les Illes aquest fet ha desencadenat el trencament abrupte de relacions, en el cas valencià la predisposició de Vox a aprovar-los és total. Les converses amb el grup popular transiten per bon camí i és probable que hi haja acord en les pròximes setmanes.
À Punt, Antifrau i més
En la designació de càrrecs, PPCV i Vox també van de bracet. Van fer-ho l’endemà del trencament, acordant la designació d’Eduardo Beüt —una persona relacionada amb el zaplanisme— al capdavant de l’Agència Antifrau, i ho han tornat a fer ara —amb la incompareixença de l’esquerra, que no va proposar cap candidat en rebutjar la nova llei i considerar que no era el moment, encara sota els efectes de la dana— en la proclamació dels membres del Consell d’Administració d’À Punt. Cinc dels set membres triats per les Corts havien estat presentats pels populars, i els altres dos, per Vox. En serà el president Vicente Ordaz, que fins ara exercia com a cap d’informatius de la COPE a València.
Tots els diputats del PP i Vox van votar la papereta completa, obtenint 53 vots a favor, mentre que els diputats socialistes i de Compromís optaven pel vot en blanc o nul. Com que la llei permetia l’elecció dels membres amb majoria absoluta —en lloc de la majoria reforçada, de tres cinquenes parts, de la primera ronda— en segona votació, tots set membres ja han estat designats formalment. Se’ls unirà un vuitè representant, en aquest cas escollit per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), controlada pels populars.
Siamesos separats per la força, però siamesos al capdavall. A les concentracions posteriors a cada assassinat d’una dona a mans de la seua parella, els diputats de PPCV i Vox continuen agafant junts la pancarta de la violència contra la dona que substituí la que mostraven tots els diputats a excepció dels de Vox, que fa menció a la violència masclista.
A fi de visualitzar la seua unió, a l’inici de la legislatura els populars van avenir-se a abandonar l’anterior pancarta i de fer costat els de Vox amb la nova. La imatge de la presidenta al marge de la comitiva oficial —perquè no accedia a posar-se darrere de la que resava “violència masclista”— era melassa dura.
En realitat, qui més ataca el PP és Vicente Barrera, l’antic partenaire de Mazón. Des del seu compte a X, l’exvicepresident del Consell no s’està de denunciar la covardia del PP, al qual acusa de ser “còmplice” dels “progres” i de conversar desacomplexadament amb Junts per Catalunya o EH Bildu.
“El día que los votantes del PP pierdan el miedo y se atrevan a votar a quien en realidad quieren votar, vais a ir directamente al cubo de la basura de la historia”, escrivia als populars divendres passat. Superat el dol d’abandonar el Consell en contra de la seua voluntat, sembla el guardià de les essències.
Des de la barrera ha pogut comprovar quina és la funció de Vox a les Corts: fer de muleta del PP. A més glòria d’un Mazón que, sobretot després de la dana, no deixa d’agrair-los el seu suport.