1. COM I QUAN VOTAREM?
Aquest dimarts 25 de febrer comença la votació i finalitzarà el pròxim dimarts 4 de març a les 14 hores. Aquest any voten totes les famílies que tinguen alumnes en infantil, primària i primer, segon i tercer de l'ESO. És un vot per cada fill i curs. Si tinc un fill a primer i un a quart de primària, voto una volta per al fill que cursa primer i una altra per al fill que cursa quart. Es vota telemàticament, però abans cal donar-se d'alta a la Secretaria Digital (pot ocórrer que ja s'estiga donat d'alta si s'ha fet alguna matriculació en temps recents). Una volta fet aquest procediment es vota en el web consulta.gva.es. Per a aquelles famílies que no disposen de mitjans digitals propis, les direccions dels centres hauran de disposar de mitjans per garantir la participació. Una volta votat, no es pot canviar el sentit del vot.
De la votació d'enguany només queda exclòs l'alumnat de batxillerat i de quart de secundària.
2. I QUÈ PASSA SI HI HA FAMÍLIES QUE NO VOTEN?
Totes les famílies estan convocades a la consulta. Ara bé, la participació no és obligatòria. L'ordre que regula com es farà la consulta estableix que, a l'hora de determinar la llengua d'una classe, només computen els vots efectivament emesos. Aquells xiquets i xiquetes les famílies dels quals no han votat quedaran adscrits a la llengua que decidisca el centre.
3. ÉS SEGUR QUE, AMB AQUESTA LLEI, ES GARANTIRÀ LA TRIA QUE FAN LES FAMÍLIES?
No. Posem per cas: una escola amb una sola línia per nivell. En l'aula hi ha 23 alumnes. D'aquests 23, 10 voten castellà, 9 voten valencià i 4 s'hi abstenen. Aquesta aula queda adscrita a castellà. Per tant, votar una opció no garanteix, en absolut, que es respecte la meua tria.
4. I SI HI HA EMPAT A VOTS PEL VALENCIÀ I EL CASTELLÀ?
L'ordre que regula la consulta determina que, en cas d'empat, la llengua serà la del predomini lingüístic al qual pertany el municipi.
5. I SI EL CENTRE ÉS DE DOBLE LÍNIA?
La cosa es complica si, com passa als municipis grans, el centre és de doble línia. En aquest cas, la Conselleria estableix unes forquetes que determinen el resultat. Així, posem per cas que en un nivell hi ha 50 alumnes. Queda clar que si 25 trien una llengua i els altres 25 en trien una altra, una aula és en castellà i l'altra és en valencià. Ara bé, la possibilitat que això passi és remota i, d'ací, les forquetes que ha determinat la Conselleria.
Aleshores, si 38 alumnes trien una mateixa llengua —el que s'anomena en la llei «llengua base»— i 12 trien l'altra llengua, aquest nivell tindrà dues aules amb la mateixa llengua base. Però, si són més de 12 els que trien la llengua base, hi haurà una aula en aquesta llengua.
Dit d'una altra manera: si 37 xiquets trien valencià, però 13 trien castellà, hi haurà una aula en valencià i l'altra en castellà. I viceversa. Per tant, hi haurà famílies a qui no respectaran l'elecció feta en la consulta, ja que hi haurà 12 alumnes que, tot i haver triat valencià, hauran de ser adscrits al grup de castellà.
6. QUÈ FAIG SI HE TRIAT UNA LLENGUA PER AL MEU FILL O FILLA PERÒ LA MEUA ELECCIÓ NO HA ESTAT RESPECTADA?
La Conselleria diu en l'esborrany d'ordre que regula la consulta que «els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, podran organitzar els recursos humans addicionals de què disposen en la seua plantilla per a desdoblegar determinades àrees i matèries, a fi de tendir al fet que tot l'alumnat puga cursar les seues ensenyances en la llengua base triada».
Ara bé, d'aquesta redacció es desprèn que la Conselleria no habilitarà recursos humans ni físics extraordinaris per donar cobertura a aquest treball extra. Per tant, és poc realista pensar que es respectarà l'elecció de les famílies en aquestes circumstàncies.
En última instància, existeix la possibilitat de demanar una millora de matrícula i canviar al xiquet o xiqueta a un centre que tinga vacants en la llengua triada.
7. EN LA MEUA ESCOLA, DE DUES LÍNIES, HE TRIAT VALENCIÀ, PERÒ M'HAN ADSCRIT A L'AULA EN CASTELLÀ. A ALTRES COMPANYES QUE VAN TRIAR VALENCIÀ SÍ QUE ELS HAN ADSCRIT A L'AULA EN VALENCIÀ. PER QUÈ? COM ES DECIDEIX A QUI ES RESPECTA LA SEUA TRIA I A QUI NO?
Aquesta llei genera situacions de greuge entre famílies. Pot passar que no tots els alumnes que han triat valencià puguen encabir-se en una aula. Per decidir els agraciats, la Conselleria aplica uns criteris de prelació que són semblants als que s'utilitzen a l'hora de determinar la matrícula. Són criteris com ara tindre més germans en l'escola o en l'institut adscrit (15 punts), viure en l'àrea d'influència (10 punts), ser una família amb discapacitat (entre 4 i 7 punts), o ser família nombrosa o monoparental (entre 3 i 5 punts).
8. TINC UNA CRIATURA DE DOS ANYS QUE L'ANY VINENT INICIA LA SEUA ETAPA ESCOLAR, QUAN VOTO?
Les famílies que estan en aquesta tessitura no voten ara, sinó que votaran quan matriculen les seues criatures per primera volta, al mes de maig. Per a moltes famílies, saber quina és la llengua base del centre és important a l'hora de fer l'elecció. Ara bé, amb l'actual llei Rovira voten a les palpentes, sense saber què voten la resta de les famílies i, per tant, quina serà la llengua base que finalment serà la més triada. En conseqüència, es vulnera el dret de les famílies a conèixer el projecte lingüístic del centre on matricularan les seues criatures.
9. LA MEUA FILLA INICIA LA SECUNDÀRIA EL CURS VINENT. TAMBÉ VOTO QUAN FAIG LA MATRÍCULA?
No, en aquest cas, les famílies han de votar ja, com la resta de la comunitat educativa. Tots aquests vots, junt amb els vots dels altres centres adscrits a un institut, es computen conjuntament per determinar el nombre d'aules en cada llengua.
10. ÉS LA LLEI ROVIRA UNA TORNADA AL SISTEMA DE LÍNIES QUE VA ESTAR VIGENT FINS A L'ENTRADA EN VIGOR DE LA LLEI DE PLURILINGÜISME APROVADA PEL BOTÀNIC?
Molta gent pensa que aquest sistema representa la tornada del model de línies. Però no ho és. En la línia en valencià, totes les assignatures s'impartien en valencià, amb l'excepció de l'assignatura de llengua castellana i anglès. En canvi, amb el model actual, a aquelles que trien valencià se'ls impartirà en aquesta llengua; en el millor dels casos, el 60% del temps lectiu fins a tercer de primària, i el 52,5% a partir de tercer de primària. Per tant, no és un model assimilable a les antigues línies.
11. I QUÈ PASSA AMB L'ANGLÈS?
La llei Rovira estableix que el percentatge de temps lectiu en anglès el decidirà el consell escolar de cada centre, una volta que s'hagen fet les votacions. El percentatge variarà entre el 15% i el 25%.
12. AQUEST MODEL NO M'AGRADA. PODEM BOICOTAR LA CONSULTA NO ANANT A VOTAR DE FORMA MASSIVA, ÉS A DIR, PROMOVENT L'ABSTENCIÓ?
Al contrari del que passava amb la consulta sobre el canvi de jornada, en el cas de la consulta sobre la llengua base, la Conselleria no estableix en cap moment un mínim de participació per donar per vàlids els resultats. És a dir, té igual que vote el 10% de les famílies que el 95%. El resultat es considerarà vàlid, tant en un cas com en l'altre.
13. ÉS EL SISTEMA D'ELECCIÓ EQUIPARABLE EN LES ZONES DE DOMINI LINGÜÍSTIC VALENCIÀ I EN LES ZONES DE DOMINI LINGÜÍSTIC CASTELLÀ
A la zona de domini lingüístic valencià les famílies poden triar si volen que la llengua base siga el valencià o el castellà. En canvi, en la zona de domini lingüístic castellà, la llei estableix que la llengua base és el castellà. En tot cas, les famílies d'aquesta zona votaran en la consulta i, segons la llei, si hi ha «una demanda d'alumnat suficient per a constituir una unitat (...) l'Administració educativa adoptarà les mesures oportunes per a satisfer aquesta demanda». El que s'infereix d'aquesta redacció és que, per a la Conselleria, estudiar en valencià en les zones castellanoparlants és una raresa.
Segons la llei, en aquestes zones, allà on no s'opte per l'opció de valencià, en primària i secundària el temps lectiu en valencià serà d'entre el 10% i el 12%, és a dir, únicament l'assignatura de valencià. Hi haurà, per tant, més anglès que valencià.
14. ENGUANY VOTEN TOTES LES FAMÍLIES. I A PARTIR DEL CURS VINENT?
A partir de l'any que ve, no caldrà que totes les famílies tornen a votar. Només les famílies que han d'accedir a educació infantil i educació secundària obligatòria votaran per actualitzar la seua tria.
15. QUAN SE SABRAN ELS RESULTATS?
L'ordre que regula la consulta estableix que «una vegada expirat el termini per a l’ompliment de la consulta pels representants legals de l’alumnat, el sistema d’informació ITACA generarà per a cada nivell objecte de la consulta un llistat d’alumnes, els representants legals dels quals hagen optat per una llengua base o per l’altra. La llista corresponent a cada nivell i llengua base estarà ordenada d'acord amb els criteris de prelació» introduïts en el moment de votar. Les llistes es publicaran en els taulers d’anuncis situats a l’interior dels centres docents.