Ni la llargària castrista del discurs introductori de Carlos Mazón ni l’absència de referències elogioses a Vox —el seu soci fins al juliol— en els 190 minuts que va estendre’s no van impedir que José María Llanos, el síndic de la formació d’extrema dreta, isquera a la trona de l’hemicicle com un bou d’aquells que no serveixen per a torejar. Ans al contrari, a ningú no li hauria estranyat que la presidenta de les Corts, Llanos Massó, haguera exhibit la bandera verda que ordena la retirada de la plaça per la seua mansuetud.
Sí, PP i Vox han trencat, però continuen sent uns bons amics. Fan vida extramatrimonial, mantenen el contacte i se saben fets l’un per l’altre. “La paraula que defineix la nostra relació és constructiva”, va expressar el cap del Consell en el transcurs del debat, “hem aconseguit moltes bones i encara n’hem d’aconseguir moltes més”. “Compartim molt”, corrobora Llanos. “Vox no li farà el joc a l’esquerra”, subratlla. L’únic requisit fixat pel portaveu ultra té a veure, precisament, amb la lleialtat de parella: “Vostè ha de decidir si vol estar amb Compromís i amb el PSOE o amb aquells que tenim el defecte de defensar la llibertat dels ciutadans i la seguretat de les famílies... Si no s’allunya del sectarisme ranci, no estarem al costat seu”. Res a veure amb l’avís en majúscules que el portaveu estatal de la formació, Ignacio Garriga, havia emès la vespra, de visita a València: “Mazón no va pel bon camí”, va advertir en referència a les polítiques migratòries que ja van fer saltar per l’aire el govern de coalició.
El “sectarisme ranci” a què fa esment Llanos són “les ideologies, que han destruït la política”. Fins i tot va referir-se a un professor de la Universitat de Navarra, el mallorquí Guillem Ripoll, a qui acaben de concedir una beca d’1,5 milions d’euros per a investigar el “comportament administratiu il·liberal” que fomenta “l’homogeneïtzació cultural o ideològica”. “Les ideologies han destruït la política”, va sentenciar el portaveu de Vox enmig de les Corts.
Mazón, agraït pel “to” i el “contingut” del seu discurs, va anar encara més enllà. “Les idees són més importants que les ideologies, però ni tan sols les idees poden estar per damunt de les persones”, va afirmar, “per això m’alegra tant que vostès i nosaltres haguem acabat amb la ideologia a les aules”.
PP i Vox, així doncs, comparteixen el desig d’arraconar la ideologia. Les ideologies. Segons el portaveu de Vox, el pas del seu partit pel Consell va deixar de banda la ideologia i va centrar-se en l’entrada d’“aire fresc”.
I és que així, com una bafarada d’“aire fresc”, va qualificar José María Llanos la Llei de concòrdia que ha comportat la derogació de la Llei de memòria democràtica aprovada pel Botànic, encara que el Govern espanyol haja iniciat els tràmits perquè siga declarada inconstitucional. “Que l’esquerra menyspree tant aquesta llei significa que és ben bona”, sosté ell.
Llanos també es felicita perquè haja entrat “una mica d’aire fresc” en À Punt, la radiotelevisió pública, per bé que “de moment ha canviat poca cosa”. En quin sentit? “No s’observa l’educació i la cortesia de parlar en espanyol a les entrevistes, les rodes de premsa o les notícies, encara que l’interlocutor no sàpiga valencià o vulga expressar-se en espanyol. És una televisió en què impera l’adoctrinament i l’esperit sectari que va inocular l’esquerra. El servei públic que en el passat podia oferir un mitjà de comunicació públic, avui està perfectament cobert per uns altres mitjans. No cal, per tant, aquest ens públic que costa tants diners als ciutadans i que no té la qualitat mínima requerida”.
Llanos va dir que l’AVL és “un antre de destrucció de les senyes pròpies dels valencians” i que À Punt estaria millor tancada
Mazón es declara “orgullós” del govern de coalició amb Vox i contentíssim de fer “política amb majúscules” de bracet de l’extrema dreta. En la rèplica a Llanos va assegurar que estan d’acord en “temes nuclears” com ara la família o —valga la redudància— l’energia nuclear, i que, quan discrepen, ho fan amb “lleialtat”. El president valencià va confessar a l’hemicicle que la decisió de Vox d’abandonar els governs autonòmics li va causar “pena”, però que el bagatge conjunt és positiu. Per exemple, emfasitza, per “haver posat fi a la invasió catalanista que s’estava produint amb els diners de tots els valencians”, una referència implícita a entitats com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, que treballen per la defensa i promoció de la llengua pròpia.
Mazón, tot siga dit, va fer-ne més ús que mai —un total de 25 minuts en la seua primera intervenció, llegida— i va preferir callar davant les paraules ofensives que Llanos va dedicar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució normativa de la Generalitat, “un antre de destrucció de les senyes pròpies dels valencians”. El síndic de Vox opina que una de les “assignatures pendents” del Govern Mazón consisteix a trobar “els mecanismes necessaris per a desterrar, d’una vegada, els enemics de la nostra terra, començant per l’AVL”.
Tot al verd
Mazón no derogarà l’AVL i patirà les derivades del discurs antiimmigratori de Vox, que ja van saldar-se amb l’eixida del Consell l’11 de juliol, però, de qualsevol manera, el president ha decidit jugar-s’ho tot al verd. En el debat més important de l’any va cenyir-se al dictat de Vox de no obrir la mà a esquerra i dreta, sinó exclusivament a l’extrema dreta. Cap oferta de diàleg seriós a la recerca de grans acords i un paquet legislatiu esquifit a la cantonada, amb les lleis del voluntariat i del tercer sector o el blindatge de l’educació de zero a tres anys com a fites principals.
Això a banda, el manual de sempre, marca de la casa: reduccions fiscals, foment del turisme i futures modificacions de les lleis de costes, de l’Horta, d’ordenació del territori, l’urbanisme i el paisatge (LOTUP), així com del Pla d’acció territorial de la infraestructura verda del litoral (PATIVEL), un paquet que tant el PSPV com Compromís perceben com un remake dels anys de glòria de la construcció. Ara, amb el parany de les dificultats d’accés a l’habitatge, per bé que el Consell, en aquesta matèria, es nega a aplicar la legislació estatal que preveu la limitació del preu dels lloguers en les zones tensionades.
Les picadetes d’ull a Vox durant el debat de política general, però, no van quedar ací. Mazón va anunciar, igualment, un decret sobre els bous al carrer i va recordar que la cultura no pot viure de les “subvencions”. En plena commemoració de l’Any Estellés, no va tenir ni un comentari per al poeta de Burjassot, cosa que hauria enfurismat Vox. Llanos, per contra, va lloar les “passes gegants” de l’exvicepresident i exconseller de Cultura del seu partit, Vicente Barrera, per la “neteja de la cultura de trets partidistes i de falsos adjectius, fent-la arribar a tots els valencians”.
En aquell moment Mazón ja havia pronunciat el tradicional “Països Catalans” —el PP manté més viu que ningú aquest terme—, s’havia referit a la supressió de la “policia lingüística” a les escoles, “una còpia barroera del separatisme català”, i havia ironitzat que els plans botànics —com l’Edificant, que va rebatejar Enganyant— semblaven inspirats en “els plans quinquennals soviètics”. Havia censurat, també, la “voracitat catalana” per delimitar les aigües de pesca, i havia versionat Raimon pel “silenci antic i molt llarg” dels anteriors governants quan calia frenar les retallades del transvasament Tajo-Segura.
Oposició a Sánchez
Amb tot, els principals retrets de Mazón, a la part postrera de la seua obertura, van recaure sobre el Govern espanyol per obviar sistemàticament les reclamacions valencianes i per evitar reunir-se amb ell. “Dels 22 membres del Govern ce Pedro Sánchez, només he tingut una reunió formal amb Teresa Ribera”, va precisar. Pel que respecta al finançament, Mazón insisteix a reclamar el fons transitori d’anivellament acceptat per tots els presidents autonòmics del PP —“no ha estat fàcil, els ho puc assegurar”— a la trobada que van mantenir recentment en una Moncloa de cartró-pedra també ubicada a Madrid.
Una petició que deixa en segon terme tant la condonació del deute —“depèn de les condicions”, va respondre al síndic de Compromís, Joan Baldoví, quan aquest va preguntar-li si volia o no la quitança que ha deixat entreveure l’executiu estatal— com la reforma del sistema de finançament en sí, malgrat que el “finançament singular” de Catalunya ha obert el meló de la reforma d’un model caducat des de 2014.
Al portaveu socialista, José Muñoz, Mazón va anomenar-lo reiteradament “senyor delegat del sanchisme a la Comunitat Valenciana”. Va comparar l’actuació de Sánchez amb la seua —“en sis anys ha convocat un debat sobre l’estat de la nació”, “enguany s’ha negat a dur uns pressupostos al Congrés, nosaltres sí que en presentarem uns ací”— i va dir que, “per a llei la vergonya, la del solo sí és sí”.
Muñoz havia qualificat d’aquesta manera, de “lleis de la vergonya”, les cinc normes aprovades per PP i Vox a la primavera, a més de lamentar que l’extrema dreta “torejara” Mazón. Va evocar la participació d’un condemnat per maltractament psíquic contra la seua exdona —Carlos Flores Juberías— en la gestació de l’actual Consell i va subratllar una dada del Poder Judicial: el descens d’un 13% de les denúncies per violència de gènere registrades al País Valencià durant el primer trimestre de 2024 en relació al mateix període de 2023.
Muñoz va comparar la intervenció quilomètrica de Mazón amb la pel·lícula Caballero sin espada (Mr. Smith Goes to Washington, 1939), protagonitzada per James Stewart, en què un senador s’estrena a la Cambra amb una intervenció llarguíssima en què posa al descobert una trama de corrupció.
En el cas de Mazón, el portaveu del PSPV va remetre’s a Karl Marx i la seua famosa frase “la història sempre es repeteix dues vegades: la primera com a tragèdia i la segona com a farsa”. La tragèdia, va exposar Muñoz, van ser els anys d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps a la Generalitat, i la farsa, la versió actual del PPCV, pactant amb Vox i autoflagel·lant-se per “l’herència rebuda”. “Que vostès parlen d’herència és un sarcasme, el Botànic va dedicar-se a pagar totes les seues hipoteques”, va recordar.
“Que vostès parlen d’herències és un sarcasme”, va afirmar el síndic socialista, José Muñoz
Al marge dels estira-i-arronses clàssics, el PSPV va posar damunt la taula un decàleg de propostes molt concretes: l’aplicació de la llei de vivenda estatal per a limitar el preu dels lloguers en les zones tensionades, la renovació del pacte valencià contra la violència de gènere, la reducció de les llistes d’espera i la reversió dels hospitals públics gestionats per empreses privades, l’aturada de la llei de la costa que permetrà construir hotels a 100 metres de la platja, l’assumpció de la quitança del deute generat per l’infrafinançament, la supressió del districte únic a l’ensenyament i la promoció del valencià, un model fiscal progressiu i que no concesica “regals” als més rics, un sistema d’inspecció efectiu contra els apartaments turístics i l’acceptació dels menors no acompanyats en lloc de caure en el “xantatge racista de l’extrema dreta”.
Una oferta de diàleg “sincera” que va caure en sac foradat. Mazón veu inviable cap entesa amb el PSPV des del moment en què la seua secretària general, la també ministra Diana Morant, va manifestar que el seu propòsit és “aplicar les polítiques del Govern de Pedro Sánchez a la Comunitat Valenciana”.
‘Apreteu, apreteu!’
Així, al més pur estil Quim Torra, diu Baldoví que se li adrecen els ciutadans que l’aturen pel carrer a saludar-lo. El síndic de Compromís s’esforça a transmetre optimisme entre una esquerra desorientada després de la desfeta d’ara fa un any i repta el cap del Consell: “Estem preparats per anar a eleccions”.
Baldoví: “El problema no era Vox sinó vostè, senyor Mazón, que està disposat a qualsevol cosa per governar”
“El problema no era Vox, sinó vostè, que està disposat a qualsevol cosa per tal de governar”, ha deduït Baldoví. “Vostè ha dimitit com a president de tots els valencians: ha renunciat a la condonació del deute trencant un consens històric perquè el senyor Feijóo i la senyora Ayuso no volen sentir-ne a parlar”, va retreure-li a Mazón des de la trona.
Baldoví va mantenir-se en silenci uns deu segons en referir-se al “projecte cultural del conseller [José Antonio] Rovira”, que ha rellevat Barrera al departament. Un projecte inexistent: “Zero! Zero multiplicat per zero!”, va exclamar. També va comparar —plàsticament, amb dos fulls A3— les televisions i emissores de ràdio que emeten en castellà amb l’única que ho fa en la llengua que l’Estatut reconeix com a “pròpia”.
“Turisme, turisme, turisme, turisme, turisme... Tota la seua política està basada en el turisme”, es plany Baldoví, “la nostra alternativa és dependre’n menys i enfortir els sectors industrials que van salvar-nos la vida en la pandèmia”.
Perquè, en efecte, Compromís vol ser una “alternativa” i no una simple “alternança”. I per a mostra, un botó: Baldoví va especificar que alternança és substituir l’actual consellera de Turisme, Nuria Montes, per qui ocupava la Secretaria Autonòmica de Turisme en temps del Botànic, el socialista Francesc Colomer.
Un Colomer a qui Mazón lloa repetidament i a qui va copiar la frase “la Comunitat Valenciana serà turística o no serà”, que irrita a Baldoví per les connotacions fusterianes i el menysteniment de la història pròpia que implica.
“Sempre està enfadat, senyor Baldoví... Somriga, estiga content!”, va pregar-li Mazón. “Fou escollit alcalde de Sueca amb els vots del PP, gràcies al PP tenen un lloc a la Mesa de les Corts i el PP acaba de votar a favor de la moció de censura que ha fet alcalde de Sueca un candidat de Compromís... No s’ha plantejat en quin partit hauria de militar?”.
“Senyor Mazón, si el senyor Baldoví es passa al PP, oblide’s de Vox per sempre més”, va advertir José María Llanos a l’inici de la seua intervenció. El president, des de l’escó, aplaudia i reia obertament, feliç de la relació normalitzada que manté amb la seua exparella. Fora bromes, potser l’única manera de posar fi al romanç PP-Vox passe per la conversió sobtada de Baldo.