Males notícies procedents d'Europa per al govern valencià. El Consell d'Europa estira de les orelles a l'executiu de Carlos Mazón a compte de la Llei de Llibertat Educativa que PP i Vox van aprovar a finals de juny passat. El darrer informe del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, organisme que depèn del Consell d'Europa, manifesta la seua "gran preocupació" per l'aprovació i la futura aplicació de la Llei.
"La nova legislació (l'anomenada Llei de Llibertat Educativa) que ha presentat les noves autoritats regionals el 2024 i que reduirà de forma dràstica la presència del valencià en l'educació de la Comunitat Valenciana i, de forma especial en les àrees castellanoparlants, és un motiu de gran preocupació", diu l'informe.
El document, fet públic aquesta setmana, és una nova bastonada a la llei impulsada pel conseller José Antonio Rovira. Abans que el Consell d'Europa, havien mostrat la seua disconformitat amb el redactat de la llei les universitats públiques valencianes, la Xarxa Vives d'Universitats, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les organitzacions en defensa de l'idioma. L'avís del comitè d'experts del Consell d'Europa no té efectes pràctics, però és un notable toc d'atenció al govern de Carlos Mazón. La publicació de l'informe coincideix, a més, amb el recurs d'inconstitucionalitat plantejat per mig centenar de diputats del Congrés.
En els indicadors amb què el Comitè d'Experts avalua les polítiques públiques desplegades pels governs autonòmics de l'Estat en la promoció i defensa de la llengua, el govern Mazón no ix ben parat en diversos aspectes. En l'apartat d'educació, censura que els estudiants de pre-escolar, primària, secundària i formació professional no tinguen assegurat l'ensenyament en valencià. També tira en cara a l'executiu valencià no disposar d'un supervisor que s'ocupe de monitorar els avanços i retrocessos en aquest camp. Els experts també destaquen el descens en l'ús de la llengua pròpia per part de les autoritats locals i regionals.
Al govern Mazón, com al de Marta Prohens a les Balears, els experts del Consell d'Europa, li retreuen un "deteriorament de la situació" de les llengües minoritàries a causa de "mesures que dificulten" el compliment de les obligacions de la Carta.
La Carta Europea de Llengües Minoritàries va veure la llum l'any 1992, si bé l'Estat espanyol s'hi va adherir l'any 2001.