Al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València, al bell mig de la capital del País Valencià, abundaven els somriures i, fins i tot, les esbufegades d'haver superat una negociació absolutament intensa. El calendari marcava finals de l'any 2016, i les tres principals forces sindicals protagonitzaven un acord qualificat aleshores d'històric. UGT, CCOO i Intersindical Valenciana s'estrenyien la mà. Havien pactat el suport a l'establiment de la competència lingüística a l'administració pública valenciana, així com els nivells idiomàtics exigits. Al pacte, també s'hi sumaven el conjunt de les forces botàniques i d'entitats civils per la llengua del territori valencià.
Aquell acord, tot i els diferents xocs generats per la conselleria d'Interior, Justícia i Administració Pública, encapçalada per l'independent d'adscripció socialista Gabriela Bravo, amb la resta de socis del Consell, va conduir a la inclusió de la competència lingüística en la llei de Funció Pública, la qual va aprovar-se l'any 2021. El llum verd a la normativa era el primer pas per exigir la capacitació lingüística, ja que restava per redactar el reglament d'una legislació que fixaria els nivells dels coneixements idiomàtics reclamats per accedir a cada categoria del funcionariat. O dit d'una altra manera: una vegada aprovada la certificació lingüística amb la llei de Funció Pública, les forces botàniques havien d'arribar a un acord sobre quin nivell demanar per als diferents grups de treballadors públics.
Com a solució a una nova guerra generada pel departament de Bravo, PSPV i Compromís van apostar per una fórmula de redacció del reglament que, segons van manifestar les entitats per la llengua i la cultura pròpia del País Valencià, tenia riscos d'aigualir la competència lingüística. La via pactada entre ambdues formacions progressistes consistia en el fet que el departament d'Interior, Justícia i Administració Pública, adscrit a la formació del puny i al rosa, dissenyava una proposta d'acreditacions lingüístiques per a cada escalafó dels treballadors públics i Política Lingüística, en mans dels valencianistes i depenent de la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, n'havia de donar el beneplàcit final.
El resultat d'aquell procés fou un informe amb dues propostes que equivalien als posicionaments diferenciats del PSPV i Compromís. Mentre els valencianistes apostaven per demanar un C1 per als funcionaris de rang A1 i A2, en línia amb els nivells pactats a l'acord de La Nau, els socialdemòcrates descolorien la proposta fins a sol·licitar un B1. L'estira-i-arronsa s'ha desencallat amb l'adopció de la proposta plantejada per Compromís, és a dir, les persones que opositen per ser funcionaris dels grups A1 i A2 hauran de comptar amb un nivell C1 de català; els aspirants al grup B hauran de posseir d'una acreditació lingüística B2; els individus que vulguen accedir al subgrup C1 hauran de tenir una capacitació B2; i aquells que volen entrar al subgrup C2 només se'ls demanarà un B1.
El desenllaç acordat entre Bravo i la nounada consellera d'Educació, Cultura i Esports, Raquel Tamarit, de Compromís, compta amb un calendari d'aplicació que inclou una moratòria de dos anys. La via botànica estableix un període transitori, el qual comprèn des de l'entrada en vigor del decret que regula el nivell de competència lingüística com a requisit fins a les proves selectives que es convoquen d'oferta d'ocupació pública de l'any 2025. En aquests dos anys i poc de transició, qualsevol persona que oposite a formar part dels subgrups A1, A2, B i C1 de l'administració pública del País Valencià haurà de posseir un nivell de llengua pròpia B2. Per acreditar-lo, però, només haurà d'haver superat l'assignatura de valencià en els dos cursos de batxillerat. Una homologació automàtica i que tindrà efectes retroactius. En el cas anecdòtic que no haja aprovat aquesta matèria, l'opositor sí que hauria de traure's el títol, amb la qual cosa el Consell segueix la mateixa metodologia implantada a Catalunya.
Pel que fa a les persones que concursen per obtenir una plaça com a funcionaris del grup C2 de l'administració de la Generalitat Valenciana, el nivell exigible es rebaixa a un B1. Per certificar aquest grau de coneixements, igual que passa amb les altres categories de treballador públic d'un rang superior, solament caldrà haver-hi superat l'assignatura de valencià durant els quatre cursos de l'ESO o, si més no, aquells que foren equivalents en altres etapes amb diferents denominacions de les etapes escolars. Encara més, la conselleria d'Educació, Cultura i Esports homologarà de manera automàtica i de manera retroactiva per a totes aquelles persones que complisquen aquest requisit de mínims, això és, haver aprovat l'assignatura de valencià en els quatre cursos de l'ESO.
A partir de l'any 2025, una vegada s'ha tancat el període transitori, es produeix una adaptació dels coneixements exigibles en català, sempre que l'esquerra conserve el comandament governamental de la Generalitat Valenciana en els comicis autonòmics de l'any 2023. Els individus que aspiren a accedir al grup de funcionaris A1 i A2 hauran d'acreditar un nivell C1 de català. L'obtenció d'aquesta certificació es donarà a través de la via escolar quan s'haja superat l'assignatura de valencià dels dos cursos de batxillerat amb una puntuació mitjana d'un 7. Encara més, aquesta possibilitat només està disponible per als alumnes escolaritzats en el sistema plurilingüe i a partir del curs 2021/2022. En cap cas, hi ha opció de retroactivitat. D'aquesta manera, tots aquells aspirants a treballar com a funcionari A1 o A2 a la Generalitat Valenciana que no complisquen amb aquest requisit s'hauran de treure una certificació lingüística C1.
Per als concursants a ingressar en els escalafons B i C1, el nivell establert des de l'any 2025 serà un B2. La superació de l'assignatura de valencià en els dos cursos de batxillerat permetrà comptar amb aquesta titulació sense cap mena de restricció de curs escolar, ni de model de llengua a l'escola en el qual haja aprovat aquesta matèria. Els opositors del grup C2 de funcionaris estaran regits d'ençà del 2025 amb els mateixos criteris que els aspirants a formar part de les categories B i C1, amb l'única diferència que el nivell de llengua pròpia reclamat és un B1, així com s'obté una homologació automàtica si s'han aprovat els quatre cursos de valencià impartits a secundària.
«No serà necessari realitzar un altre examen per accedir l'administració per la petició del requisit lingüístic», ha ressaltat Bravo, qui ha afirmat: «Estem situant el valencià al mateix nivell que el castellà, la qual cosa és lògica en una comunitat autònoma bilingüe». Sense afecció als sanitaris, ni als docents per tenir una reglamentació especial que depèn de les conselleries corresponents, la responsable del departament d'Interior, Justícia i Administracions Públiques, assenyalada en els darrers anys per les entitats per la llengua i per Compromís d'endarrerir i descolorir la competència lingüística, ha matisat que hi haurà excepcions de petició de l'acreditació lingüística: «En cas que s'haja de cobrir un lloc temporal de manera necessària i amb certa urgència, hi prevaldrà la garantia de mantenir el servei públic i, per tant, no s'exigirà l'acreditació lingüística en valencià».
L'acord entre socialistes i valencianistes ha estat definit com a «històric» per part de Tamarit, qui ha destacat que «el País Valencià s'iguala a altres autonomies amb llengua pròpia que disposaven de la competència lingüística, com ara Galícia». «S'ha acordat un període transitori per a preparar tot el sistema i el decret d'homologació de títols per part de la conselleria d'Educació, Cultura i Esport», ha precisat, per recalcar que «es tractava d'un dia molt especial». «S'ha demostrat que acordar és la política útil», ha reiterat, així com ha recordat que les persones sense cursar l'assignatura de valencià representen un percentatge anecdòtic: «En primària, l'exempció abasta el 0,2%. En el cas de l'ESO, d'entre un 3,2% i un 1,1%, i a batxillerat, és d'un 8,4%. Aquest xicotet increment es dona per motius obvis: la possibilitat de llevar-te d'aquesta matèria a l'EBAU».
«Avui fem un important pas en els drets lingüístics dels valencians i valencianes. Arribem a un acord per a la implantació del requisit lingüístic en l'accés a l'administració valenciana. Blindem el dret a comunicar-se amb l'administració en la llengua oficial que es desitge», ha festejat Compromís a les seues xarxes socials, en paral·lel a l'alegria que ha mostrat pel pacte Acció Cultural del País Valencià: «És un dia històric. Celebrem haver aconseguit el requisit lingüístic per accedir a la funció pública. Un pas decisiu per posar fi a la discriminació dels valencianoparlants a l'administració pública valenciana».
L'entitat per la llengua i la cultura pròpia, no debades, ha subratllat que «per primera vegada d'ençà que existeix l'autonomia, les persones que vulguen opositar a una plaça com a funcionaris de la Generalitat Valenciana o de l'administració local hauran d'acreditar un nivell de coneixement del valencià». «S'assumeix una demanda reiterada d'Acció Cultural del País Valencià, a la qual alguns sectors s'havien oposat: que per als diferents nivells de l'administració, igual com es demanen títols acadèmics diferents com a requisit per a poder-hi opositar, caldrà acreditar nivells diferents de coneixement de valencià», ha exposat, per remarcar: «Hem passat de la tradicional circumscripció del valencià a l'ensenyament, tot i ser molt important l'extensió del valencià a l'ensenyament, no és suficient per a revertir la històrica discriminació patida per la llengua del poble valencià, a la valencianització, també, i finalment, de l'administració valenciana».
«És important destacar que la gran majoria dels funcionaris dels cossos superiors de l'administració pública valenciana ja tenen el nivell C1 de valencià i que, per tant, la previsió d'aquesta escala sols implica la confirmació d'una realitat. L'acord és un pas necessari per a posar fi al fet que ciutadans i ciutadanes valencians siguen discriminats per la seua pròpia administració per parlar la llengua del poble valencià, la qual, a més de llengua pròpia, és oficial. Cal recordar una vegada més el caràcter de servidors públics del cos de funcionaris i funcionàries de l'administració valenciana, i, per tant, la seua obligació de respectar el dret dels valencianoparlants d'adreçar-se oralment o per escrit en valencià a l'administració», han apuntat des de l'organització cultural i en defensa de la llengua pròpia, qui ha tret pit: «S'ha de recordar que la reivindicació d'aquesta reforma va ser posada per primera vegada damunt la taula per Acció Cultural del País Valencià en un acte celebrat l'11 de març de 2015 a l'edifici Octubre, en el qual van participar les universitats públiques valencianes».
El col·lectiu ha ressenyat que es tracta «d'un pas històric, i un avenç objectiu, que celebrem i que, a més, obre la porta a nous avenços: el valencià ja no és només llengua de l'ensenyament, també ho és de l'administració, i ho haurà de ser d'altres àmbits d'ús on, fins ara, ha estat marginada». «És un pas endavant en la protecció dels drets lingüístics dels valencians i valencianes i, en especial, en les seues relacions amb l'administració. Una notícia que va més enllà: implica igualment l'augment del prestigi del valencià com a llengua d'ús habitual, la seua protecció amb una llengua minoritzada i el foment de l'ús social», ha valorat de manera extraordinàriament positiva l'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc.
El Tempir, l'associació per la normalització lingüística del català al Baix Segura, congela l'entusiasme de les altres entitats. De fet, qualifica aquest acord «d'insuficient» i «oportunitat perduda». «No té lògica que la conselleria que acumula gran part d'ocupació pública de la Generalitat Valenciana, juntament amb Educació, és a dir, Sanitat, no estiga afectada per aquest nou reglament i continue, doncs, en la mateixa situació, sense garantir cap requisit de coneixement del valencià. Aquest acord no ens equipara en igualtat de condicions amb altres comunitats autònomes on sí tenen regulada la competència lingüística en totes les àrees de l'administració i serveis públics, inclòs Sanitat, àrea on es produeix una major indefensió dels valencianoparlants», censuren.
«El País Valencià continua a la cua en protecció de drets lingüístics, fins i tot, per sota de la regulació existent a Galícia, aprovada en el seu moment pel PP. En conseqüència, els ciutadans valencianoparlants continuen sent ciutadans de segona al seu país», sostenen, per lamentar que «no es desenvolupe amb l'ambició necessària per a posar el valencià al mateix nivell del castellà, que continua sent, de iure i de facto, l'única llengua de la qual s'hi exigeix el coneixement efectiu, per la qual cosa els únics drets lingüístics que continuen plenament garantits al País Valencià són els dels castellanoparlants».
L'associació, fins i tot, mostra la seua «sorpresa» per què és «vulga atorgar un nivell C1 a aquells alumnes que traguen un 7 en els dos cursos de batxillerat i no ho hagen lligat també al nombre d'hores cursades en valencià segons el projecte lingüístic de centre». «Ni tan sols s'aprofita aquesta regulació perquè la conselleria d'Educació impulse la seua llei de plurilingüisme. Per tant, és paradoxal que s'atorgue un C1 a aquests alumnes amb una mitjana de 7 en l'àrea de valencià, però per a fer la prova d'accés a la universitat no es requerisca aquest nivell per a superar-la. Al remat, els professors de valencià saben que els seus alumnes quan acaben aquesta etapa d'ensenyament postobligatori no tenen un nivell C1», adverteix.
«Aquest acord ha servit perquè uns es presenten davant l'opinió pública amb un acord que consideren històric amb un suposat blindatge del valencià, que és parcial i migrat, que no acaba de prestigiar la llengua i sí la mig devalua per una regulació incompleta (Sanitat), i altres continuen enrocats a construir una nova excepcionalitat en l'àmbit sanitari, una nova exempció en el termini d'exigència com si es tractara d'un nou Baix Segura. En definitiva, el País Valencià es converteix en un país d'exempcions i excepcions, tal com El Tempir ha denunciat des de fa molt de temps», es planyen. Siga com siga, amb una intensitat menor que altres territoris i amb gradualitat, quaranta anys després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia Valencià, la llengua se situa a tocar d'accedir a l'administració pública.