Al passeig Lluís Companys de Barcelona, ja feia estona que una multitud de seguidors independentistes s'havia concentrat per rebre el president Carles Puigdemont. El líder moral de Junts per Catalunya havia promès retornar després de set anys d'exili de la justícia espanyola i havia convocat al món sobiranista català a un míting abans de la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya. Ningú sabia com arribaria, ni tampoc si seria detingut de camí. Tanmateix, no hi havia dubtes del compliment de la promesa de Puigdemont.
Quan el rellotge marcava pocs minuts per a les nou del matí, l'expresident català apareixia flanquejat de diversos membres del seu entorn i de Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya. A tota velocitat, pujaria a l'escenari i pronunciaria un discurs d'evocacions al president Josep Tarradellas, quan va retornar a terres catalanes després d'anys exiliat de la dictadura franquista. «Encara som aquí», pronunciaria per dirigir-se al públic amb apel·lacions de combat contra la judicatura espanyola, així com envers el PP i l'extrema dreta Vox.
En el moment d'acabar el seu parlament, Puigdemont teòricament seguiria l'escenari que ja havia dibuixat tothom. Acompanyat de la plana major de Junts per Catalunya, amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; els diputats Laura Borràs i Albert Batet; o els expresidents catalans Artur Mas i Quim Torra, caminaria cap a un parc de la Ciutadella —pulmó verd que acull al seu interior la cambra parlamentària principatina— blindat a pany i forrellat pels Mossos d'Esquadra. Uns tres-cents agents estaven preparats per a capturar al referent independentista.
Tothom havia previst que Puigdemont seria detingut en el seu accés al Parlament de Catalunya i a partir d'ací seria traslladat a Madrid perquè compareguera al Tribunal Suprem. El magistrat conservador Pablo Llarena, artífex de les fracassades euroordres, instructor de la causa contra el procés i negador de l'amnistia al dirigent de Junts per Catalunya per una interpretació força singular de la legislació que exonera els represaliats independentistes, l'esperava per enviar-lo a presó. Per acordar al seu ingrés entre reixes, havia de comptar amb el beneplàcit d'una de les acusacions. Si la Fiscalia s'oposava, hi havia l'extrema dreta Vox que actua com a acusació popular.
El desenvolupament que s'havia programat volaria pels aires. Mentre el nucli dur de Puigdemont —l'assessor Josep Lluís Alay, l'advocat Gonzalo Boye o l'amic Jami Matamala— viatjava cap a l'entrada del Parlament de Catalunya, l'excap del Govern català es desmarcava de la comitiva de Junts per Catalunya i regatejava als Mossos d'Esquadra dintre d'un cotxe de color blanc. Per a consumar la cabriola, havia sortit vestit amb el mateix barret de palla que altres 40 assistents al seu míting.
Amb la gent despistada, creient que estava en la comitiva anant cap al parc de la Ciutadella, canviaria el barret per una gorra i pujaria a un vehicle aparcat a tocar de l'escenari gràcies a dur una cadira de rodes en el seient del copilot. El referent independentista canviava el guió i deixava amb un pas de nas als agents policials. El dispositiu organitzat per arrestar Puigdemont havia fracassat estrepitosament. Com també quan no van assabentar-se de la seua presència des de feia dies a Barcelona. El dimarts 6 va estar-hi amb Turull.
El truc del líder moral de l'espai postconvergent creava malestar intern al cos de la policia catalana i activava la denominada com a Operació Gàbia, és a dir, l'encerclament de Barcelona. Les forces de seguretat tallaven la totalitat dels accessos a la capital de Catalunya amb l'objectiu d'atrapar Puigdemont. Com si es tractara d'una pel·lícula policíaca, d'aquelles que duen el segell de la factoria cinematogràfica Hollywood, els Mossos d'Esquadra buscarien sense èxit l'expresident de la Generalitat de Catalunya. Si el dirigent independentista havia aconseguit esquivar qualsevol control en la seua arribada al Principat, repetiria la jugada en el seu adeu.
Puigdemont agregaria incertesa la sessió d'investidura mentre la policia principatina detindria un mosso acusat de col·laborar en el moviment per driblar el cordó de seguretat. Aquest policia suposadament hauria deixat el cotxe al dirigent independentista. L'advocat Gonzalo Boye qualificaria la seua detenció «d'il·legal» i diversos dirigents juntaires —com ara Borràs— expressarien el seu suport a l'integrant dels Mossos d'Esquadra. Hores després es comunicaria l'arrest d'un altre agent de la policia catalana que hauria participat de la maniobra del líder moral de l'espai postconvergent. Un dels arrestats ha registrat un habeas corpus, un procediment jurídic especial que s'invoca quan s'ha ordenat una detenció considerada il·legal. Els Mossos, tanmateix, l'haurien denegat.
Sense cap pista sobre la ubicació de Puigdemont i amb els cossos de seguretat havent-hi fracassat en la recerca de l'expresident de la Generalitat de Catalunya —igualment que va succeir amb la policia espanyola i els serveis d'intel·ligència de l'Estat espanyol amb les urnes del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre—, es produiria la citació més polèmica d'una jornada històrica pel retorn de l'expresident exiliat: s'informava que Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, acudira a declarar en la investigació sobre la treta al més pur estil del mag Houdini que havia efectuat l'excap del govern català.
Arran d'aquestes detencions i de les citacions a declarar en la investigació, plana el dubte sobre les acusacions a les quals s'enfrontarien els agents arrestats i Turull. L'obstrucció a la justícia quedaria descartada, així com la consideració de còmplices també s'hauria d'esvair perquè, d'entrada, Puigdemont no hauria comès cap delicte amb la seua actuació. Amb l'interrogant si el comportament dels policies podria considerar-se com a una omissió del deure de perseguir delictes, l'atribució d'un delicte d'encobriment, a priori, tampoc encaixaria amb els fets.
Turull, qui va rebre un indult condicionat, podria perdre l'exoneració si la judicatura espanyola aprecia que haver ajudat Puigdemont és equivalent a reincidir. El secretari general dels juntaires va estar condemnat per desobediència i per malversació de fons públics, en aquest últim cas sense cobertura d'absolució amb l'amnistia per decisió controvertida del Tribunal Suprem. «Resulta proporcionat privar algú de llibertat mitjançant una detenció per un suposat delicte d'ajudar un diputat il·legalment perseguit?», s'ha preguntat a X, l'antiga Twitter, l'advocada Isabel Elbal, de l'equip jurídic de l'expresident català.
«Una vegada ha fet el seu treball polític ha marxat a casa», explicava el lletrat Boye a les càmeres de TV3 sobre la localització de Puigdemont. Una història a Instagram que recollia el discurs pronunciant amb l'Arc del Triomf de Barcelona com a decorat ha estat l'últim senyal que ha donat l'expresident de la Generalitat de Catalunya. A tocar de la mitjanit, però, Lluís Llach, president de l'Assemblea Nacional Catalana, escrivia a X: «El President Puigdemont m'ha demanat que us notifiqui que està sa, estalvi i, sobretot, LLIURE. Bona nit».
La confusió generada pel seu moviment —inesperat, fins i tot, a les files juntaires— obria una crisi als Mossos d'Esquadra. «L'objectiu era detenir-lo en el lloc més idoni, però una massa de persones i autoritats ho va impedir», ha argumentat Eduard Sallent, comissari en cap del cos policial català. «No s'ha acordat res», ressaltava en una roda de premsa en la qual el conseller d'Interior, el republicà Joan Ignasi Elena, ha acusat Puigdemont de voler dinamitar la investidura. «El que va fer ahir», en referència a l'expresident a l'exili, «s'assembla més al que fa Jimmy Jump que a l'actuació d'un president», ha etzibat Elena.
«Els operatius estaven dimensionats. El que sí que no estaven preparats per a un comportament tan impropi per part de qui ha estat la màxima autoritat d'aquest país. Per a això, no hi estava preparat ningú d'aquest país», ha carregat contra el referent de Junts per Catalunya, i també contra «la massa de persones i autoritats del país que ostenten càrrecs públics i que tenen responsabilitats» per haver dificultat la tasca dels Mossos d'Esquadra. Les explicacions d'Elena han generat malestar a Junts per Catalunya i han ampliat la fractura a l'independentisme. Llarena, mentrestant, exigia explicacions a la policia principatina pel driblatge del dirigent independentista.
Hores abans, als micròfons de RAC1, Turull assegurava que l'excap de l'executiu català ja estava rumb a la seua residència a Waterloo. «Ell volia entrar al Parlament i exercir els seus drets polítics. N'assumia les conseqüències, però aquest escenari no s'hi va donar», argumentava, alhora que aclaria que volia evitar que els Mossos carregaren amb la fotografia de detenir un expresident. El retorn històric —i de pel·lícula— de Puigdemont.