La sessió d'investidura va començar puntual, a les 10 del matí, amb una absència destacada i una incògnita sense resoldre. Carles Puigdemont havia tornat a Catalunya, havia parlat en públic al Passeig Lluís Companys, a escassos 800 metres de l'accés al Parlament pel parc de la Ciutadella, però no hi havia arribat, tampoc ni havia estat detingut.
Això havia creat una insòlita expectació mediàtica al Parlament, només comparable a la sèrie de «dies històrics» i «jugades mestres» que van precedir el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, però estrany en investidures anteriors a aquella data. Tots aquest focus es van girar llavors cap al protagonista de la sessió d'investidura, el líder del PSC que havia aconseguit un acord per ser nomenat president amb ERC i els Comuns.
Salvador Illa havia començat el seu discurs en la sessió d'investidura donant les gràcies a Esquerra i als Comuns, per «dos acords d'investidura que enriqueixen, milloren i contribueixen a la tercera gran transformació de Catalunya». Una nova «gran transformació» que implicarà, segons Illa, una atenció especial als «serveis públics» per tal d'assolir «l'avantguarda europea» en «sanitat, habitatge i serveis socials».
Amb l'estampa del retorn de Carles Puigdemont sobrevolant l'hemicicle, el candidat a president de la Generalitat de Catalunya ha promès una «transició digital i ecològica», amb una «aposta pel coneixement i la transformació». Les prioritats del nou Govern, segons ha detallat Illa, seran «l'ambiental», per resoldre els problemes derivats de la sequera; la «social», per aconseguir una «Catalunya més integradora», «50.000 pisos de protecció nous» i «la regulació dels lloguers de curta durada i dels pisos turístics».
Es tracataria de forjar, d'acord amb el líder dels socialdemòcrates catalans, un territori que «generi oportunitats de feina» i «política de seguretat, tan necessària a Catalunya». Per assolir aquests reptes, Illa ha assenyalat que tindrà «dos interlocutors preferents»: ERC i Comuns. Tot i aquests dos socis prioritaris, s'ha mostrat obert al diàleg amb tothom «excepte amb aquells que professen discursos d'odi: Vox i Aliança per Catalunya».
Illa, en un discurs més curt de l'habitual, qui sap si perquè temia la suspensió del ple, ha enumerat els col·lectius als que dedicarà les seues polítiques: «Vull adreçar-me a la Catalunya dels treballadors i les treballadores», molts d'ells «vinguts d'arreu d'Espanya», a «la gent del camp i del mar», «a la Catalunya dels creadors, la Catalunya dels arquitectes, la dels poetes i escriptors», «la dels mestres, amb excel·lents professors i professores», «la dels metges i metgesses», la «dels mossos, dels bombers, dels agents rurals», també a la «dels emprenedors», «dels restauradors» i «dels joves, que reclamen certeses de futur» i la «dels nens», «la de la gent gran» i la «de les dones: cal redoblar esforços contra la violència masclista i els que la neguen».
Els auguris de Junts
El primer portaveu d'un grup polític amb representació al Parlament és el representant de Junts per Catalunya. Albert Batet ha acusat Illa de ser «el primer defensor del 155, abans fins i tot que el PP decidís aplicar-lo» i ha vaticinat una «desnacionalització de Catalunya en tots els àmbits» perquè estarà «al dictat de Madrid». Una «Generalitat sucursalista perquè el projecte d'Illa és Espanya», ha advertit.
La veu de Junts ha recordat a ERC que havia dit «que en cap cas facilitaria la investidura del senyor Illa», davant d'un Pere Aragonès que negava amb el cap, i l'ha acusat de «posar ara una catifa roja perquè el socialisme espanyolista» arribe a la Generalitat de Catalunya. Batet ha insistit que Junts exerciran «com a primera força d'estricta obediència catalana» i seran «implacables». El seu partit, ha afirmat, és «l'única alternativa al PSC i actuarem com a tal sense complexos ni dubtes, fidels als que ens han fet confiança».
En la seva primera rèplica, Illa li ha retret a Batet que no haguès parlat dels problemes de Catalunya: «He trobat a faltar que parli sobre els problemes que afecten de Catalunya, d'energia, d'aigua, de sanitat de serveis socials de les bosses de pobresa que hi ha a Catalunya».
Illa ha reconegut que el seu partit «ha hagut de canviar posicions», però que els acords amb ERC i Comuns representen un bon acord» que, per cert, «està en la línia del que vostès pensaven fa uns anys». I ha tancat la rèplica dient que sempre li ha agradat una frase de l'antic alcalde convergent de Vic, Jacint Codina: «Una bona oposició ajuda a fer un bon govern». «Espero de vostès una bona oposició perquè això m'ajudi a fer un bon govern», ha acabat dient al representant de Junts per Catalunya.
Batet encara hi ha tornat per acusar el candidat Illa de fer el discurs de candidat a la presidència més curt de la història de la Generalitat de Catalunya i de no concretar què farà en el seu govern pel que fa a l'aigua, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre; a la cultura i molts altres àmbits. I encara més: ha tornat a insistir en el sucursalisme d'Illa: «És evident que els seus acords -i per això diem que és un govern sucursalista- són acords que no depenen de lleis aprovades per aquesta cambra sinó del Congrés dels Diputats on no hi ha la majoria que hi ha en aquest Parlament».
Els sí d'ERC
El portaveu d'ERC, Josep Maria Jové, ha arrancat el seu discurs lamentant la persecució de Carles Puigdemont i l'incompliment de la llei d'amnistia per part dels tribunals espanyols. Jové, ràpidament, ha assegurat que el seu vot afirmatiu no és una carta blanca al nou executiu: «Amb la votació d'avui, no es tanca res». La veu dels republicans ha recordat que «aquest és un sí en condicions, carregat de nos, un sí vigilant, un sí en guàrdia». A més, ha avisat Illa i al PSC: «Els toca a vostès convèncer-nos que és una aposta sincera perquè ara sentim desconfiança, perquè tenim memòria —pel record del paper del PSC i el seu suport en el 155—».
El portaveu d'ERC ha insistit que aquest no «és un acord estratègic, no és com el de 2003», que va propiciar el primer govern tripartit presidit per Pasqual Maragall. «Des de llavors, els projectes d'ERC i del PSC han divergit moltíssim». Molt al contrari que aquell pacte del Tinell, l'actual acord i el sí a la candidatura d'Illa «és el roc a la faixa perque ningú s'atreveixi a mercadejar amb ell. Nosaltres serem la garantia del seu compliment i no ens tremolarà el pols si no apliquen allò que hem acordat».
En la rèplica, el candidat socialista a la presidència de la Generalitat ha expressat el desig de mantindre els acords signat al llarg de tota la legislatura: «M'agrada acabar el viatge amb qui començo i no podria començar sense els acords amb vostès. Jo m'hi esforçaré i intentaré que sigui profitòs per als vuit milions de catalans i catalanes».
Els insults del PP
El representant del PP ha acusat Illa de seguir l'estel·la del processisme i de mentir sobre un concert econòmic —en compte de finançament singular— que mai no arribarà. Fernández ha incidt en què, per a aconseguir-ho, «havia d'iniciar una reforma constitucional»: «Ha de respectar les regles del joc, aconseguir dos terços de les cambres i fer un referèndum al conjunt d'Espanya», li ha etzibat. «No pot convertir Espanya en un estat federal asimètric amb només 68 vots en un parlament autonòmic», ha amenaçat.
El dirigent del PP ha qualificat Illa de «gendre ideal que quan et descuides te la clava» i de ser responsable de «ressuscitar el processisme», que és «la ideologia dels paràsits a Catalunya». Per últim, Fernández ha augurat que «el concert no arribarà, però sí arribaran les pujades d'impostos brutals i massives típiques de l'esquerra».
En la rèplica, Illa ha retret a Fernández «els insults» cap a ell i cap al president Pedro Sánchez —a qui havia atribuït, en castellà, una «chuleria chabacana»— i les acusacions de mentider. Però també les crítiques a les polítiques fiscals de l'esquerra: A Catalunya, ha rememorat Illa, «hi ha un 18% de gent en risc de pobresa. Si sap alguna manera, a banda de les polítiques fiscals, per resoldre el problema, digui-ho perquè no serà revolucionari, serà de premi Nobel».
Odi ultradretà i la legislatura de l'habitatge
El guant del dirigent dels populars l'ha recollit Ignacio Garriga, altaveu de l'extrema dreta Vox. Amb la seua retòrica incendiària, el representant de la ultradreta ha efectuat un discurs molt dur cintra el PSC, amb mencions a les polítiques migratòries i els seus efectes als serveis públics. Obviant que Illa havia parlat de polítiques de seguretat al seu discurs —sense entrar al detall, com tampoc hi ha entrat en la resta de temes—, Garriga ha retret que mai parla sobre aquest tema a pesar que «Barcelona s'ha convertit en la capital europea del crim».
L'ultradretà ha dibuixat una economia catalana desfeta de la qual «han marxat milers d'empreses», cosa que, ha sostingut, «es veu quan vas per les províncies d'interior i veus tot de fàbriques abandonades». Si Garriga havia definit el PSC com al «gran aliat del separatisme», Illa ha contestat pràcticament el mateix que, dues intervencions després, li ha respost a l'altre grup d'extrema dreta, Aliança per Catalunya. «No hi haurà diàleg amb qui fa discurs d'odi. Governaré per als catalans que l'han votat, governaré per a tots. Treballaré sobretot per desmuntar peça a peça, i metòdicament, el seu discurs d'odi. I una última cosa: hi ha esperança».
De l'odi s'ha passat al detall sobre les polítiques públiques. No debades, Jéssica Albiach, veu dels comuns, s'ha centrat en la lletra menuda dels pactes amb el PSC. «Si aquest acord es compleix —i treballarem perquè així siga—», ha promès Albiach, «hi haurà un enfortiment de l'estat del benestar». «El drama que el metge no et puga atendre en quinze dies és un dolor de país i l'acord hauria de permetre una visita no s'endarrerira «més enllà de les 48 hores», ha assenyalat per recordar que «es faran 50.000 habitatges protecció pública, dels quals uns 15.000 han de ser de l'Incasòl» i una «bossa de lloguer social per emergència de l'habitatge».
«Cal fer un règim sancionador per als que incompleixen la regulació de preus de lloguer», ha demanat, així com ha advocat per minvar «els pisos turístics». «L'acord farà que aquesta sigui la legislatura de l'habitatge», ha subratllat com a preludi per erigir-se en defensora de les enteses rubricades amb ERC: «Votarem sí a l'acord que hem signat i també al que ha signat Esquerra. Nosaltres defensarem el nostre, però també el seu i ens alegraria que això fos recíproc», ha expressat amb un ull a la bancada republicana. «Si no es compleix, qui perdrà serà Catalunya», ha reblat la líder dels Comuns.
La rèplica d'Illa ha estat cordial, en la línia del discurs d'Albiach, el més entusiasta dels de la jornada, a més del socialista Ferran Pedret, que ha tancat la investidura. Abans, però, ha estat el torn de la representant de la CUP, Laia Estrada. La veu dels independentistes ha engegat la seua intervenció criticant el context internacional —«els atacs sobre Palestina»— i nacional —«celebrem que Puigdemont hagi pogut tornar, però no és normal que no hagi pogut assistir a aquest ple»— , i ha fet memòria per indicar que hi ha moltes més víctimes d'una aplicació capriciosa de la llei d'amnistia, «com les CDR represaliades per l'esperpèntic operatiu Judes».
Estrada ha qualificat «el PSC de partit de dretes» i ha lamentat que la majoria independentista de l'última legislatura se'n va anar en orris perquè «ERC i Junts li van donar tota la centralitat al PSC». «El 9N, el pas al costat de Mas, la llei de Pobresa Energètica, l'1-O...», ha citat per reivindicar el paper del seu partit en el procés independentista. I ha promès que continuaran presents als carrers per evitar futurs mals: «Tombarem el Hard Rock igual que vam fer amb els Jocs Olímpics d'hivern».«Aquesta investidura marca el final del Procés», rematat.
En una de les rèpliques més àgils, Illa ha contestat Estrada que voldria «establir debats seriosos amb el seu grup, en temes d'àmbit social, per exemple» i ha demanat respecte pel seu partit, «amb 46 anys d'història», perquè «jo encara no he votat mai a cap president de la Generalitat de dretes», en referència al suport de la CUP a la investidura de Puigdemont en el passat. «No li retrec que ho hagi fet, però li demano respecte», ha incidit el líder del PSC.
A la contrarèplica, Estrada s'ha mostrat convençuda que el PSC arribarà a molts acords de governabilitat amb Junts per Catalunya perquè tots dos partits són de dretes: «Ja ho hem vist durant anys de sociovergència que han portat la decadència del país». La portaveu de l'extrema dreta catalanista, Sílvia Orriols, ha protagonitzat un discurs curt i ampul·lós amb to d'homilia que ha insistit, com si es tractara d'una còpia de Vox, en els perills de la islamització i «la immigració il·legal». Atès que la intervenció ha estat similar, Illa ha fet resposta calcada a la del representant de Vox.
Tot un debat que han estat marcant per la tornada i posterior regat policial de Puigdemont, per les peticions de Junts per Catalunya per suspendre el ple i per la confusió envers les citacions a declarar de referents independentistes com ara Jordi Turull. L'aplaudiment quan s'ha mencionat el nom de Carles Puigdemont a l'hemicicle a la votació ha estat el darrer moment de centralitat del focus de l'expresident a la sessió. Amb 68 vots a favor i 66 en contra, Illa ha estat investit per què Catalunya gire el full al procés i entre en una nova dinàmica pública. El cant dels Segadors ha conclòs una jornada plena d'incerteses al Parlament.