L'aixecament de l'estat d'alarma fou alliberador. Després de mesos de confinament, d'haver-se reclòs de manera inèdita per aturar l'expansió d'un virus fins al moment desconegut, la població sortia als carrers i les places dels seus municipis per reactivar amb prudència la seua vida social. La pandèmia de la COVID-19 persistia, però les xifres de contagis i, especialment, les dades de pèrdues humanes s'havien reduït, allunyant-se de les terribles estampes de la primavera als hospitals d'arreu de l'Estat espanyol.
La caiguda de l'estat d'alarma va significar, tanmateix, el retorn al drama de les execucions hipotecàries. Segons les dades oferides per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), van comptabilitzar-se 250 desnonaments diaris al conjunt de l'Estat espanyol entre l'aixecament d'aquella mesura excepcional i el mes de novembre de l'any 2020. L'accés a l'habitatge, convertit pràcticament l'únic espai de convivència durant la reclusió, continuava ocupant un paper central com a problemàtica per a sectors de la població. Una de les causes que ho motivaven era l'increment dels preus del lloguer i, en conseqüència, haver de destinar una part significativa dels seus ingressos a sufragar l'arrendament mes rere mes en un context de precarització laboral.
Amb l'objectiu d'estabilitzar les tarifes del lloguer i de regular el dret d'accés a l'habitatge, el Parlament de Catalunya va aprovar en setembre del 2020 una llei que declarava de forma transitòria, amb una durada d'un any a comptar d'ençà de la seua entrada en vigor, com a àrees de mercat d'habitatge tens un total de 61 municipis principatins. En aquestes localitats, la renda inicial del lloguer no podia superar el preu de referència per a l'arrendament d'un habitatge de característiques anàlogues en el mateix entorn urbà. La tarifa es fixava a través d'un índex de referència de preus de lloguer d'habitatges, el qual estava confeccionat pel departament competent en matèria d'habitatge a partir del registre de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes.
La llei ratificada a la cambra catalana determinava, al seu torn, que si l'habitatge havia estat llogat un lustre abans de l'entrada en vigor de la normativa, estaria subjecte a un altre topall màxim, més concretament a la renda del darrer lloguer. La mesura, reivindicada i batallada des de feia temps pels moviments en defensa de l'habitatge, integrat per actors com ara el Sindicat de Llogaters, fou retallada pel Tribunal Constitucional. Arran d'un recurs presentat pel PP, l'òrgan judicial dictaminava si fa no fa un any i mig després de l'entrada en vigor de la llei que hi havia articles que eren inconstitucional per envair competències, com ara els relatius al control dels preus.
A pesar de la curta experiència de regulació de les tarifes de lloguer, s'han produït diversos estudis per examinar l'eficàcia de la llei. Un treball dels economistes Jordi Jofre-Monseny, Mariona Seguí i Rodrigo Martínez-Mazza assenyalava que la iniciativa legislativa havia estat eficaç per moderar els preus dels lloguers. En canvi, una recerca dels també economistes José Garcia Montalvo i Joan Monràs era més escèptica: atribuïen als canvis de tipus d'habitatges en oferta una part significativa de la baixada dels preus del lloguer, i advertien d'un descens en aquesta oferta.
Com a organisme encarregat de fiscalitzar les diferents polítiques desenvolupades per garantir el dret a l'habitatge, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, creat l'any 2017 com una iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha elaborat amb el suport de l'Institut Català del Sòl un informe que avalua l'impacte d'aquella llei impulsada al Parlament de Catalunya. L'examen estableix que, a pesar del curt període de vigència de la normativa pel cop judicial del Tribunal Constitucional, hauria contribuït a estabilitzar i racionalitzar els preus del lloguer en els municipis en els quals va implementar-se aquest topall tarifari.
Encara que els autors de l'informe detecten una pèrdua d'eficiència al cap d'uns mesos, especialment quan transcorren tres mesos d'ençà de l'entrada en vigor, observen com el preu mitjà a Barcelona i la resta de municipis afectats pel topall se situa en valors inferiors als del moment de l'aplicació. A Barcelona, per exemple, el preu de lloguer mitjà mensual va passar de 962,75 euros sis mesos abans d'entrar en vigor la llei a 913,63 euros quan feia un any i mig de l'aplicació fefaent de la normativa. En el primer mes d'aplicació de la normativa, el preu mitjà dels lloguers va experimentar un descens notable a la ciutat de Barcelona, del 7,7%, i al grup de municipis on es va aplicar, del 7%. «En el mateix període, en canvi, els preus van créixer de forma clara, un 4,1%, en els municipis que no estaven subjectes a la regulació establerta», indiquen. La capital catalana va registrar un descens del preu de l'habitatge del 3% durant tot el període de vigència de la llei.
«Aquesta norma va contribuir a reduir lleugerament el preu del lloguer en aquells municipis de la demarcació de Barcelona estudiats on es va implementar (conclusió coincident amb el treball de Jofre-Monseny, Martínez-Mazza i Segú, i el de Monràs i Garcia Montalvo), de forma particularment intensa durant els primers mesos d'aplicació», determinen a l'avaluació, on especifiquen: «Una hipòtesi que explicaria aquesta progressiva pèrdua d'efectivitat de la llei per moderar els preus, i que seria coherent amb els resultats de l'anàlisi de Monràs i Garcia Montalvo, seria l'increment del nombre de contractes signats per sobre del preu màxim de referència establert per la llei passats aquests primers mesos d'entrada en vigor».
L'informe apunta, en direcció contrària a les conclusions d'altres recerques, que «durant els tres semestres de vigència de la llei no es va produir una reducció del nombre de contractes de lloguer signats en els municipis analitzats on es va implementar». «L'evolució en el grup experimental i la del grup control va ser, en termes relatius respecte de la població, pràcticament la mateixa. Mentre que en el grup experimental durant la vigència de la Llei es van signar semestralment, de mitjana, 7,5 contractes per cada 1.000 habitants, el que representa un augment del 6,9% respecte de l'any anterior, al grup control es van formalitzar en el mateix període 7,2 contractes per cada 1.000 habitants, un 7,2% més que l'any anterior», detallen.
Els investigadors Joffre López i Jordi Bosch, autors de la dissecció de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, destaquen, fins i tot, que «l'activitat contractual a la ciutat de Barcelona fou molt elevada, fins i tot superior a la del semestre previ a l'esclat de la pandèmia». Durant el temps de vigència de la llei, no debades, «s'hi van signar semestralment, de mitjana, 15,3 contractes per cada 1.000 habitants, és a dir, un 31,1% més que l'any anterior».
Al contrari que altres investigacions acadèmiques, sostenen que «el nombre total d'habitatges de lloguer vigents no va reduir-se durant la vigència de la llei en cap dels àmbits estudiats, sinó tot el contrari, va augmentar en tots ells, i va superar amb escreix els valors previs a l'esclat de la pandèmia». «Aquest increment, de fet, va ser percentualment superior en els municipis analitzats on es va aplicar la llei (Barcelona i grup experimental) que en els que no van tenir en cap moment control de rendes (grup control i grup exogen)», incorporen.
«En consonància amb la forta activitat contractual que va experimentar la ciutat de Barcelona, és aquest àmbit on més va créixer el volum d'habitatge de lloguer. El març del 2022, a Barcelona hi havia 216.459 habitatges de lloguer vigents, fet que suposa un increment del 6% en termes absoluts i d'un 6,6% en termes relatius, en comparació al moment anterior a l'entrada en vigor de llei», amplien. I agreguen: «Per la seva banda, en el grup experimental i en el grup control l'augment del volum d'habitatge de lloguer va ser inferior, d'un 3,8% i un 3,3%, respectivament, en valors absoluts, i al voltant del 3,6-3,5% en relació amb la seva població». Tot un aval investigador a una mesura per frenar l'escalda incessant de preus que redueix considerablement els ingressos de les capes empobrides: a Catalunya, segons un estudi d'abril d'enguany dels portals Fotocasa i Infojobs, una persona treballadora dedica el 54% de la seua nòmina per sufragar el lloguer.