Lola encara respirava alleujada per aquells dies fatídics d'abril. En menys d'una setmana, s'havia enfrontat a dos intents de desnonament. Només la força de la PAH de València havia evitat el malson: quedar-se sense un sostre on viure. Amb dues xiquetes, una de tres i l'altra de set anys, solament busca un lloguer assequible, un preu que li permeta comptar amb un habitatge per residir i poder omplir la nevera. «No vull més», expressa amb els nervis al cos perquè l'avanç de calendari apropa l'angoixant data del 26 de juny.
És el dia que ha fixat la justícia per desnonar-la, per arrabassar-la d'una llar que ara mateix ocupa per manca d'una alternativa residencial. «Abans tenia un lloguer social, però no estava al meu nom. Quan vaig tractar d'actualitzar aquesta situació, va entrar un fons voltor al pis i va dictar una ordre de desnonament. Gràcies a l'ajuda de la PAH, vam aturar els desallotjaments programats en abril», narra aquesta jove de 30 anys. «El jutjat ha tornat a emetre una nova data d'expulsió per al dia 26 de juny. En aquest cas, crec que no ho podrem evitar», pronostica.
«En els altres intents de desnonament, les meues filles estaven al col·legi i vaig poder evitar que visqueren tota aquella situació. Amb el curs escolar ja esgotat per a finals de juny, serà inevitable que estiguen presents en un procediment d'expulsió que ens pot deixar als tres en el carrer», relata. «No puc pagar un lloguer de 900 euros perquè els meus ingressos són de 800», afirma. Lola duu des del 2017 apuntada com a sol·licitant d'un habitatge social a tots els llocs possibles. Tanmateix, l'administració mai dona una resposta afirmativa. Sí és que contesta.
Víctima de l'espiral dels preus del lloguer, del raquític parc d'habitatge públic, «dels immobles concebuts com a un bé de mercat i no un dret bàsic», en paraules de la PAH, defensa que «no és cap delinqüent». «No soc cap ocupa. No som delinqüents. Ens hem trobat en una situació sense cap mena d'alternativa. Només vull un habitatge que puga pagar i tindre diners per poder menjar, tant per als meus fills com per a mi», argumenta. «Quan et desnonen, serveis socials només et paga un hostal durant tres dies. I després que fem? Anem a la platja i construïm un habitatge en arena?», denuncia.
«El Banc Santander em va denegar un lloguer social i ara vol desnonar-me», intervé Carmen, habitant de Torrent (Horta) i amb una biografia que compta tres dècades i un lustre. «Vaig ocupar un pis buit d'aquest banc perquè no tenia cap altra opció. Visc amb els meus tres fills i amb el meu net», explica. Carmen també és una sol·licitant sense resposta d'un habitatge social als diferents organismes públics, com ara a l'Entitat Valenciana de l'Habitatge i el Sòl.
A principis de juliol, en girar el full del calendari, està previst el seu desnonament, el desallotjament del conjunt de la família per part de l'entitat financera. «Només vull un lloguer social», assenyala quan acaba de cobrar l'última mensualitat del subsidi de 480 euros. Ara, s'enfronta a un estiu sense ingressos i amb l'amenaça de no tenir una llar. «Estic en aquesta situació des de fa un any i les administracions, ni tampoc serveis socials, m'han donat cap solució», lamenta.
L'horitzó de Vanessa tampoc és gaire engrescador. Al contrari, és dantesc. Amb vint-i-vuit anys i dos fills menors, ha estat multada per haver-hi ocupat un habitatge per necessitat. La justícia ha determinat que té seixanta dies per abandonar el domicili. «He sol·licitat un lloguer social, una alternativa residencial, però sempre ens diuen que estan baremant. On aniré amb un nadó de cinc mesos i una xiqueta de quatre anys?», es pregunta. Junt amb el seu marit, compta amb uns ingressos de 900 euros. «De la nit al dia, l'administració va trobar habitatges per a les víctimes de l'incendi de Campanar. En canvi, no mostra la mateixa rapidesa per a altres casos urgents», critica.
«Són tres casos que evidencien la persistència dels desnonaments i que trenquen el relat dominant sobre els ocupes. Hi ha ocupació il·legal, hi ha màfies que cal combatre, però gran part d'aquests ocupes són famílies necessitades que viuen en pisos que la banca rescatada i els grans fons tenen sense habitar», ha censurat aquest dimecres José Luis González, rostre de la PAH de València i activista incansable a favor del dret a l'habitatge. «Ja no sabem on acudir per aturar els desnonaments. L'últim recurs ha estat Nacions Unides», agrega.
«No és ocupació, és especulació!»
La intermediació de Nacions Unides va servir per a ajornar i aturar les ordres de desnonament de Lola i Carmen, però ha estat un nyap al problema persistent dels desnonaments, de gent que és expulsada de la seua llar dintre d'un escenari de preus d'arrendament insuportables. «Vam acudir a Nacions Unides perquè l'Estat espanyol ha firmat tractats internacionals que es compromet a complir amb el dret a l'habitatge. Ara bé, no implica cap protecció jurídica, ja que els jutges ho interpreten com a orientacions i no com a una obligació per a l'administració pública», apunta.
La diana de les crítiques de la PAH i de les víctimes de desnonaments és «la falta de resposta de les administracions públiques». «S'ha enviat tres vegades el llistat de persones en risc d'expulsió de les seues llars i no hi ha hagut cap contestació. Ni l'Entitat Valenciana de l'Habitatge i el Sòl, ni tampoc el secretari autonòmic d'Habitatge han dit absolutament res. Per solucionar altres problemes, sí que es mostren diligents. En l'accés a l'habitatge, en aturar desnonaments, no hi ha hagut gens d'interès. Volem respostes i que ens contesten als missatges que els enviem. No som ciutadans de tercera!», s'indigna Maribel Llopis, de la PAH.
«Aquest problema es resol amb límits al gegantesc procés d'agressió del capital nacional i internacional a la gent que viu al seu habitatge, a l'espiral d'especulació que no sols s'apropia dels nostres habitatges, sinó que també depreda el territori. No consentirem que la gent siga maltractada. Ens tindran en peu i en lluita pel dret a l'habitatge», reforça González. «El dret a l'habitatge és un dels fonaments de l'estat del benestar, però no s'ha desenvolupat i la garantia d'aquest deure per part de l'administració s'ha incomplert sistemàticament», ressalta.
L'epidèmia que no cessa
Els escenaris vitals de Carmen, Vanesa i Lola no són anecdòtics. Segons ha advertit la PAH de València, arran de les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial, el País Valencià ha acumulat 1.037 desnonaments en el primer trimestre d'enguany. «El 70% dels afectats no comptaven amb alternativa residencial», ha expressat. Al conjunt de l'Estat espanyol, la xifra ha estat de 100.400 desallotjaments. «Amb l'escut social, s'aconsegueix evitar prop del 25% dels desnonaments, però encara n'hi ha molts que no s'aturen. El 10% corresponen a impagaments d'hipoteques i vora el 75% pels preus dels lloguers», ha desglossat.
«Si fem una comparació, veurem com la xifra dels desnonaments al conjunt de l'Estat espanyol s'ha incrementat un 12,8%. Al País Valencià, en canvi, l'augment ha estat més suau: d'un 2,67%», ha contextualitzat amb l'objectiu de desmuntar els mites sobre l'ocupació: «Es tracta d'un o dos casos per 100.000 habitants. És un problema anecdòtic envers els desnonaments i les dificultats de moltes persones per a accedir a un habitatge». Les dades, segons el rostre de la PAH a València, són més inquietants per aquells desnonaments invisibles, per aquelles persones que «són expulsades del seu habitatge quan s'esgota el contracte de lloguer i no poder continuar per la pujada dels preus».
La plataforma també ha disparat sobre l'absència d'un parc públic d'habitatge: «Al País Valencià, és d'un esquifit 0,6%». «Estem en un escenari amb dinàmiques molt perilloses de turistificació i gentrificació, les quals afecten la garantia del dret a l'habitatge. A València, segons les dades del mateix consistori, hi ha 25.479 habitatges turístics. No s'està actuant amb contundència. Cal fer obligatori el lloguer social per als grans tenidors i s'ha d'expropiar temporalment els habitatges buits dels grans propietaris. No hi ha estat de dret, no hi ha estat social, si persisteix l'especulació amb l'habitatge», ha rematat. Un crit de lluita perquè els relats vitals de Carmen, Vanesa i Lola siguen una crònica inquietant del passat.