La bogeria turística a Balears no té fi i els exemples sobre els excessos que suposa s’acaramullen cada estiu a cada illa. La premsa menorquina i eivissenca s’ha fet ressò recentment de dos clars exponents.
Binibèquer Vell, al municipi menorquí de Sant Lluís, és una urbanització peculiar. Fou construïda a finals dels anys seixanta del segle XX amb la pretensió de ser una mena de recreació d'un poblat de pescadors d’arquitectura tradicional, de façanes blanques i portes i persianes blaves. El petit detall que ni hi ha hagut mai pescadors i que tot era de nova planta no tenia gaire importància. Es tractava de vendre’l com a reclam turístic. Passaren les dècades i la urbanització va saber mantenir el seu caràcter originàriament fals i els últims anys, en paral.lel a la creixent turistificació que va igualant Menorca a les altres illes, ha estat rebent un nombre de visitants increïblement alt. Es calcula que l’any passat foren uns 800.000 entre maig i octubre, segons les dades publicades per The Guardian. Un enclavament on hi resideixen uns 200 veïnats. Es bo d’imaginar el resultat amb forma de múltiples molèsties que s’hi originen per als residents. Aquella imatge tan falsa en el seu origen avui s’ha convertit en una atracció ben real: 800.000 guiris volen fer-se una selfie davant d’una de les cases de l’encisador llogaret de pescadors per poder bravejar en el seu instagram d’una authentic experience mediterrània.
Tanta visita ha acabat per afartat els veïnats que cansats de demanar que les autoritats s’ho prenguessin seriosament, han decidit passar a l’acció i tancar la urbanització amb cordes i cadenes cada dia des de les 8 del vespre fins a les 11 del matí següent per així, almenys, poder sopar i dormir sense ser importunats per una gernació de guiris caminant tota la nit pels carrers amunt i avall -a l’estil de The walking dead- buscant no humans per sopar sinó llocs instagrameables.
La premsa britànica, com The Times,The Telegraph,The Guardian... s’ha fet ressò del que consideren una extrema mesura però «comprensible» davant les molèsties que causa l’allau de turistes. «És una mostra de la creixent campanya de lluita contra l’excés de turisme», deia el segon rotatiu citat.
L’altre exemple dels extrems als que arriba la turistificació a Balears l’ofereix el delirant panorama de l’habitatge a Evissa. Ja no és només que s’arribin a pagar xifres bestials al mes per a una habitació -fins a 2.000, encara que pugui resultar increïble- sinó que fins i tot tenir un solar on no s'hi pot fer res pot ser una mina d’or. Il.legal, però d’or. Així ha quedat clar aquesta setmana quan un jutge ha ordenat el desmantellament d’un d’aquests solars dedicats a aparcament-càmping il.legal per a cotxes, caravanes, tendes de campanya i xaboles. Segons informava dilluns de la setmana passada el Periódico de Ibiza y Formentera, el propietari cobra entre 250 i 400 euros al mes per a l’espai per a cada usuari, el diari calculava que pot haver estat ingressant fins a 90.000 euros al mes.