La fotografia s'havia produït al costat d'un paisatge únic, extret de la mítica novel·la Cañas y barro del famós escriptor i agitador polític Vicente Blasco Ibáñez. A tocar de les barques dels pescadors i d'uns camps d'arròs anegats per les aigües de l'Albufera, l'Ajuntament de València de Rita Barberá feia un dels seus últims actes de la gestió diària, d'aquells on encara no s'albirava el tomb polític que arribaria l'any 2015. Pur protocol de mesures quotidianes amb la ment posada en la possible revàlida a les urnes.
Els protagonistes de l'estampa eren pare i fill. Un, el progenitor, Vicente Aleixandre, actuava com a regidor encarregat de les pedanies, dels pobles que atresora la ciutat de València lluny de les seues fronteres urbanes més estrictes. L'altre era el descendent, Ignacio Aleixandre, qui amb poc més de vint anys s'havia convertit en alcalde pedani del Palmar, d'una xicoteta població enclavada al cor del parc natural i conquerida des dels anys setanta i vuitanta per una oferta gastronòmica absolutament desbordant.
La raó de la trobada, és a dir, la inauguració d'un nou espai de reunió per als veïns, era anecdòtica. L'important del retrat era la capacitat d'influència que transmetia la família Aleixandre amb dues generacions diferents de la mateixa nissaga ocupant càrrecs polítics. Si el pare havia estat dues dècades com a regidor al consistori de la capital valenciana, el fill començava a forjar una carrera com a referent municipal del PP. No debades, hi estava predestinat. Ho tenia als gens i per la vocació de poder que havien ocupat històricament els seus avantpassats.
Una dècada més tard, Ignacio Aleixandre ha confirmat les expectatives al món de la política. Arran del nomenament de Pablo Broseta, fill del reconegut advocat assassinat per ETA, com a titular de la secretaria autonòmica de representació de la Generalitat Valenciana a la Unió Europea, Aleixandre es convertirà aquesta setmana en diputat a les Corts Valencianes per la formació de la gavina. Tot un pas endavant en una trajectòria auspiciada per la seua família, però que des de fa dos anys acumula una taca important i amb desenllaç, de moment incert, als tribunals.
Abandonament del treball
Si la primera gran responsabilitat pública del xicotet de la nissaga Aleixandre va ser exercir d'alcalde pedani del Palmar, la segona va ser menys visible, però igualment de beneficiosa. En els compassos finals de l'etapa al capdavant de la Diputació de València d'Alfonso Rus, principal rostre de la macrooperació Taula contra la corrupció a les files conservadores, el batlle pedani va entrar dintre de l'estructura de treballadors d'Imelsa. Segons narra El Español, el nomenament va donar-se amb Marcos Benavent, l'autoproclamat ionqui dels diners, com a gerent.
Aleixandre ocuparia una plaça dintre de l'àrea de Turisme a una empresa pública que va competir amb Ciegsa durant l'etapa popular per erigir-se en la quinta essència dels tripijocs. De fet, Rus ha estat condemnat a cinc anys de presó pels delictes de malversació de fons públics en concurs amb prevaricació i falsedat documental. L'exdirigent del PP ha estat sentenciat per les seues accions de contractació a la firma pública, on incorporaven personal amb l'única finalitat de comprar voluntats polítiques. Es tractava d'autèntics zombis que no acudien al seu lloc de treball.
Arran de la mànega ampla de fixatges de gent només per interès polític i desvinculada del seu teòric treball, els posteriors comandants progressistes de la nau de la corporació provincial de València van curtcircuitar Imelsa. O dit d'una altra manera: van apagar la música i van tancar la barra lliure de diners públics que havia existit fins aleshores. A principis de novembre de 2022, la Diputació de València, aleshores presidida pel socialista Toni Gaspar, va informar de l'acomiadament d'Aleixandre. Estava acusat d'abandonar el treball sense causa justificada, d'ús inadequat del vehicle que proporcionava l'empresa pública i d'elaborar treballs particulars en horari d'oficina.
«El suposat abandonament del meu lloc de treball va produir-se per indicació de la gerència amb l'objectiu de buscar localitzacions i acompanyar a uns periodistes estrangers a gravar al Palmar. En cap cas, he comès aquestes tres faltes greus per les quals m'acusen. Tinc l'ordre [de la gerència] per escrit», va explicar aleshores Aleixandre a l'agència EFE, on assegurava: «Ja tractaren de no deixar-me entrar al parc mòbil per a no recollir les coses personals del vehicle. L'acomiadament ha estat premeditat». Aleixandre, de fet, denunciava una cacera política contra la seua figura «pel seu cognom» i per la seua militància política al PP.
La investigació interna de la Diputació de València xocava contra els seus arguments. La corporació provincial havia instal·lat una mena de geolocalitzadors a la flota de l'empresa pública per conèixer l'ús que feien d'aquests cotxes el personal contractat. Aquests aparells, segons les fonts consultades per aquest setmanari, apuntaven que el seu vehicle solia fer un recorregut escàs per la població pedania del Palmar, on la família ostenta diversos negocis de restauració. La detecció d'aquestes suposades irregularitats va conduir a una recerca de l'àrea de Gestió i Desenvolupament de Recursos Humans que va considerar «provats els fets», els quals van ser tipificats de «faltes greus i molt greus».
L'ordre d'acomiadament de la institució provincial és demolidora. Assenyala Aleixandre per «una disminució continuada i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat» i l'acusa de «deslleialtat i abús de confiança en les gestions encomanades». L'exalcalde pedani del PP, però, va presentar un recurs als tribunals per defendre la seua innocència. El judici va produir-se a finals de l'any passat i la causa sobre si el seu acomiadament estava justificat resta pendent de resolució.
Aleixandre, tanmateix, podria trobar-se amb una decisió judicial favorable atès el precedent de Carlos Recio, un referent del blaverisme radical que va estar deu anys sense acudir al treball i percebent un sou de la corporació provincial de València. Amb ínfules d'intel·lectual, enrolat a la força de xoc de l'anticatalanisme durant la transició valenciana i amb una etapa d'epifania valencianista, la Fiscalia no va observar cap delicte en el seu comportament laboral.
Passat blaver i nissaga de poder
Quan va produir-se la seua marxa involuntària de l'àrea de Turisme de la vella Imelsa, rebatejada posteriorment com a Divalterra, Aleixandre ja escalava per ocupar, com a mínim, el paper que el seu pare havia jugat des de feia dècades a la política municipal de València. La nova promesa dels populars del cap i casal havia figurat en el desè lloc de la llista del PP de la capital valenciana en els comicis del 2019. L'aleshores candidata i actual alcaldessa de la ciutat, María José Català, va considerar-lo un actiu important per al seu projecte. De fet, és un dels seus protegits per la capacitat de la seua família d'arrossegar vots des de la pedania del Palmar.
El seu pare, Vicente Aleixandre, ha estat l'històric alcalde d'aquest poble de València. L'actual patriarca de la nissaga va romandre dues dècades com a regidor del PP a la capital valenciana, d'ençà que va accedir al consistori l'any 1995 amb Barberá presentant-se a la reelecció. Vicente Aleixandre va ocupar durant aquella etapa de domini popular les responsabilitats de dirigir les àrees de pedanies i del parc natural de l'Albufera. L'exregidor popular va estar imputat pel presumpte dopatge electoral del PP de València a les eleccions municipals del 2015. La justícia, però, va arxivar aquell procediment judicial.
El progenitor del nounat diputat dels conservadors a les Corts Valencianes no va fer tota la seua carrera política a les files de la formació de la gavina. Abans de convertir-se en un fix de l'equip de Barberá, va militar i va ser alcalde pedani del Palmar per Unió Valenciana, el partit d'ideologia blavera que va governar en coalició amb els populars la capital valenciana en el període 1991-1995 i de la Generalitat Valenciana a la legislatura 1995-1999. Això sí, sempre desenvolupant el paper de soci menor. Aleixandre va ser un dels molts càrrecs d'Unió Valenciana que van desembarcar a la formació popular.
Amb un patrimoni que superava els 2,25 milions d'euros l'any 2016, ha combinat la política amb els negocis al camp de la restauració. En un dels seus establiments d'hostaleria, de fet, la trama Emarsa va gastar-se 4.200 euros en tres àpats. El seu nom apareix com a soci, junt amb una llarga llista de persones, de l'agrupació d'interès econòmic Tancat Arrosser Camp l'Establiment i Tancat Arrosser Camp de Malta, segons el portal de dades mercantils Empresia.
Tant l'antic regidor del PP de València com l'actual parlamentari dels dretans a la cambra valenciana són membres d'una dinastia familiar amb una influència aclaparadora al Palmar, on ja l'avi i el besavi d'Ignacio Aleixandre van exercir un poder rellevant a la pedania. El descendent més jove allargarà la vida política de la nissaga amb el seu nomenament com a diputat del partit de la gavina a les Corts Valencianes.