Memòria històrica

«Exhumar és com entrar en un quiròfan»

La casualitat ha volgut que el mateix dia que el Congrés dels Diputats anunciava l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, la Universitat de València inaugurara l’exposició «Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat», una aproximació científica al procés de recuperació de cossos que no esquiva, tanmateix, la reivindicació a favor de la reparació històrica.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abilio Jesús, Feliciano, Mauro, Clemente, Aurora... Els seus retrats miren, severs, des d’un plafó. Les restes de tots ells, morts pel franquisme, van estar durant dècades sepultats sota quilos i quilos de sorra, sense una sepultura digna que protegira les seus despulles i donara cert consol a les seues famílies. A poc a poc, els seus noms, com les seues restes, tornen a eixir a la llum després d’anys d’oblit. Es tanquen ferides familiars, però també és desactiven amnèsies col·lectives. És un procés que exigeix molta tenacitat de les persones pròximes i també un treball exquisidament rigorós dels qui es dediquen a obrir la terra per tornar-los la dignitat a les víctimes.

Un dels qui es dediquen, de fa 15 anys, és el col·lectiu Paleolab. Aquest equip interdisplinar (hi ha arqueòlegs, bioantropòlegs i antropòlegs forenses) han estat pioners en la matèria al País Valencià i, de fet, van ser els primers en obrir una fossa comuna al cementiri de Paterna, on és calcula, van arribar a soterrar-se més de 2.200 represaliats. També foren els responsables de confeccionar l’any 2011 el primer mapa de fosses de la província de València. Des que realitzaren la seua primera exhumació han participat en una trentena de projectes de recuperació de memòria històrica. Calculen que en aquests tres lustres han recuperat prop de dos centenars de víctimes i desapareguts a València, Conca, Castelló i Terol. Ara, el seu treball ha quedat reflectit en una exposició que porta per títol «Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat», que es pot veure al Palau de Cerveró de la Universitat de València. La casualitat va voler que el dia de la inauguració -programada temps enrere- coincidira amb la votació al Congrés dels Diputats de la exhumació de les restes de Franco del Valle de los Caídos.

La mostra, que es pot veure fins al pròxim 13 de gener, segueix tres eixos temàtics (memòria, ciència i identitat) i s’aproxima a la problemàtica dels desapareguts; a la importància de la participació de les diferents ciències forenses dins d’un procés d’investigació transversal com ho és una exhumació; i, per últim, posa en valor la importància de retornar les restes a les famílies. «La metodologia que es segueix en una exhumació és molt semblant a la d’una cala arqueològica. L’objectiu fonamental, tant en un cas com en l’altre, és fer una lectura correcta dels vestigis i fer una bona interpretació. Ací estem parlant de persones, no de vestigis arqueològics», explica Elisa García-Prosper, comissària de la mostra, junt a Manuel Polo Cerdá i Francesc-Xavier Duarte Martínez.

Rostres d'algunes de les persones les restes de les quals han estat recuperades per Paleolab.

La diferència en aquests casos, explica aquesta experta en arqueologia funerària, és que "al costat tens una família que espera trobar un ésser estimat. No és una qüestió menor». I afegeix: «anem amb molta cura de no crear falses expectatives entre els familiars». A ells, abans d’iniciar tot el procés, se’l demanen les característiques físiques de l’assassinat. A voltes detalls que poden semblar insignificants, com el fet de dur ulleres o tindre alguna malformació congènita, poden ser indicis definitius. És el que els expertes anomenen les «dades antemorten».

I és que els processos d’exhumació i identificació solen ser llargs i no sempre donen els resultats esperats. «Exhumar és com entrar en un quiròfan», explica Manuel Polo, antropòleg forense en l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de València. No contaminar l’espai resulta essencial per no dificultar la investigació. Tots els membres de Paleolab, de fet, disposen dels seus tests genètics. «No volem voluntaris; es tracta de treballar amb el màxim rigor». Nivell a nivell, amb una minuciositat no apta per impacients, s’extrauen els cossos de les persones desaparegudes. Primer, les falanges, després les extremitats i finalment la resta d’óssos. «L’equip ha d’estar per fer la feina amb el màxim rigor. És a les famílies a les qui el correspon posar-hi l’emotivitat. Treballar des de les emocions distorsiona la teua feina. Ells no t’han criat perquè els agafes pel muscle i plores al seu costat. T’han cridat perquè els resolgues un problema».

A l’exhumació li segueix la identificació. En ocasions, l’estudi antropològic concorda amb el relat familiar però no així el creuament genètic. A voltes, el procés de degradació de les despulles és tan alt que resulta impossible prendre-li una mostra genètica. Explica García-Prosper, per exemple, que resulta més complicat testar les restes procedents d’un nínxol (entre els 70 i els 80 algunes famílies van recuperar cadàvers de fosses amb la convicció que es tractava dels seus familiar; és el que els experts anomenen «exhumacions no científiques») que no les que hi ha baix terra. «La gent ha de saber que exhumar no és sinònim d’identificar», adverteix García-Prósper.

 

Anotacions d'una de les exhumacions realitzades per Paleolab.

A la pregunta de si quina és la filiació ideològica de les persones recuperades, Manuel Polo respon: «La ciència no té bàndol». L’any 2008, en el municipi turolense de Singra, van obrir una fossa on descansaven 38 cadàvers, entre els quals nacionals i republicans. Normalment, però, la majoria dels recuperats, són persones vinculades al bàndol republicà. «Entre la dècada dels 50 i dels 60 -recalca Polo- hi hagué dos grans moviments d’acció memorialística. El franquisme va sufragar, amb diners públics, l’exhumació de molts morts del costat nacional». Ara, recorda Polo, és arribat el moment de recuperar i restituir també el morts republicans. «És un deure històric que hem de reparar», diu.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.