No importava que es realitzara a plena llum del dia. Tampoc que aquell bombardeig fóra qualificat per Human Right Watch com a «un crim de guerra». A Dayhan, una població situada al centre de Iemen, la coalició àrab encapçalada per Aràbia Saudita va matar 40 persones en atacar un autobús. Del total de les víctimes, 29 eren xiquets que encara no havien bufat les espelmes del seu 15 aniversari. Una de les carnisseries més impactants d'una guerra que dessagna el país situat a l'Orient Mitjà des de 2015. I que ha provocat que fins a set milions de persones estiguen fregant una situació extrema de fam, que el 80% de la població necessite ajuda humanitària i que tres milions de persones s'hagen desplaçat buscant escapar de l'infern de la guerra i les condicions infrahumanes. «La situació és catastròfica», va censurar Nacions Unides en febrer d'enguany.
Aquell bombardeig sobre població civil tenia segell estatunidenc. Segons el canal de televisió CNN+, els artefactes foren fabricats als Estats Units i autoritzats per a la seua venda per part de la Casa Blanca. El país nord-americà, tot i ocupar la primera posició al rànquing, no és l'únic proveïdor d'armes a Aràbia Saudita. Amnistia Internacional situa a l'Estat espanyol com al quart exportador de material militar a la monarquia absoluta.
La indústria militar espanyola, amb el beneplàcit del Ministeri de Defensa, va exportar munició i material bèl·lic per més de 900 milions d'euros a Riad entre 2015 i 2017, segons la mateixa organització internacional. Només l'any 2017 va exportar-se armes per 270 milions d'euros. Amb el 98% d'aquestes armes emprades per les forces armades d'Aràbia Saudita i la resta per la policia del règim autoritari, l'estat ubicat a l'Orient Pròxim va comprar a l'Estat espanyol armes lleugeres i munició per 90 milions d'euros; sistemes de direcció de tir per 57 milions d'euros; vehicles de combat per 98,4 milions d'euros; equips de formació d'imatge xifrats en 23,1 milions d'euros, i equips electrònics per 1,4 milions d'euros. Tot segons les dades aportades a l'informe elaborat per la campanya Armes sota controlpublicat el passat mes de juny.
L'elevada xifra de civils que han perdut la vida per l'enfrontament militar a Iemen, entre els quals hi ha nens, ha provat que el Govern espanyol haja aturat aquest dilluns la venda de 400 bombes làser per atacar a Iemen. D'aquesta manera, el contracte que va arrencar amb el popular i exdirectiu d'empreses armamentístiques Pedro Morenés i va formalitzar-se amb la seua correligionària al PP, Maria Dolores de Cospedal, s'ha paralitzat amb l'arribada dels socialistes a l'executiu espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha decidit cancel·lar aquesta venda valorada en 9,2 milions d'euros. Els diners seran retornats a Aràbia Saudita per part de l'Estat espanyol.
«És un pas en la direcció correcta, però cal que es confirme en la compareixença parlamentària del divendres i en la junta interministerial del 19 de setembre, en la qual s'autoritzen o no les vendes d'armes d'empreses espanyoles a l'estranger», apunta a EL TEMPS, Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol després de la reunió de les organitzacions que impulsen la campanya Armes Sota Control amb la secretària d'Estat de Comerç. «Ens han dit que es revisaran els contractes firmats amb Aràbia Saudita. Ara bé, insistisc que cal esperar a les pròximes decisions perquè comporte un canvi de tendència i no un fet puntal, encara que no s'havia revisat mai un contracte armamentístic. D'aquesta manera, seguiríem l'exemple d'altres països com Alemanya, França o Bèlgica», afirma.
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, una entitat catalana que també encapçala aquesta campanya sobre el comerç de material bèl·lic, assenyala a aquest setmanari que «les exportacions d'armes a països que vulneren els drets humans contradiuen la legislació espanyola, europea i internacional, com ara el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes». De fet, la mateixa llei espanyola de comerç d'armes aprovada l'any 2017 estableix la prohibició expressa de permetre les exportacions de material bèl·lic «quan existisquen indicis racionals de poder ser emprat en accions que alteren la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguen exacerbar tensions o conflictes latents, puguen ser utilitzades de manera contrària al respecte degut i la dignitat inherent a l'ésser humà, amb fins de repressió interna o en situacions de violació de drets humans o tinguen com a destí països amb evidència de desviament de materials transferits».
«De les exportacions d'armes que realitza l'Estat espanyol, aproximadament un 30% estan sota sospita d'acabar en països que vulneren els drets humans o estan en conflicte», indica Armadans. «La paralització del contracte amb Aràbia Saudita és una mesura positiva, però insuficient. Caldria prohibir la venda d'armes a Riad i acords comercials com ara el signat per Navantia [una empresa pública espanyola dedicada a fabricar material militar] amb Aràbia Saudita per valor de 2.000 milions d'euros», expressa a EL TEMPS Pere Ortega, president del Centre Delàs, sobre la venda d'armament firmada per l'expresident Mariano Rajoy i el rei Felip VI amb el príncep saudí Mohamen bin Salman en febrer d'enguany. «S'ha de recordar que l'Estat espanyol exporta armes a altres països que també violen els drets humans o que estan immersos en un conflicte bèl·lic. És el cas d'Egipte, d'Emirats Àrabs Units o Turquia, que integren la mateixa coalició que bombardeja Iemen junt amb el règim de Riad», insisteix.
Negoci de la mort
Segons l'Anàlisi de les exportacions espanyoles de material de defensa, d'altres materials, productes i tecnologies de doble ús del 2017, elaborat per la Fundació per la Pau, Greenpeace, Amnistia Internacional i Intermón Oxfam i publicat el passat mes de juny, l'Estat espanyol va exportar a països del Magreb i d'Orient Pròxim material bèl·lic en operacions comercial tacades per facilitar possiblement actuacions que violen clarament els drets humans. D'aquesta manera, Emirats Àrabs Units va adquirir granades de morter per 27,3 milions d'euros; cossos de bombes d'aviació, cartutxos i caps de torpedes per 15,2 milions d'euros i peces de recanvi per a avions militar per un valor de 10,2 milions d'euros. En total, 53 milions d'euros en armes «amb un risc important que hagen pogut utilitzar-se per facilitar o cometre crims de dret internacional a Iemen».
Les exportacions a Bahrain han sigut molt menors, tot i que amb el risc que el material militar siga utilitzat a la guerra de Iemen i per reprimir protestes internes. Una situació, però, que canvia amb Egipte. Amb 21 autoritzacions per part del Ministeri de Defensa espanyol, s'han venut armes xicotetes, munició, artefactes explosius, vehicles, aeronaus i equipaments de diferent classe per valor de 12,6 milions d'euros. I tot amb «un risc important que l'ús de les armes xicotetes, la munició, els carros de combat i els recanvis de material siguen per cometre o facilitar violacions greus del dret internacional en la repressió interna, en la península del Sinaí i en el Iemen».
Les vendes autoritzades a un altre país de la zona citada per les quatre ONG és encara més greu. Iraq, un estat fallit des de la guerra encetada pel trio de les Açores (George Bush, José María Aznar i Tony Blair), va comprar munició per al seu Ministeri de Defensa a l'Estat espanyol per 33,3 milions d'euros. «Hi ha el risc rellevant que l'ús d'aquest material per part de les forces armades i les milícies paramilitars siga per efectuar execucions extrajudicials, desaparicions i tortures». «És un dels caos més greus», remarca Beltrán.
Tot i que tacades per una menor gravetat que a l'Iraq, els negocis armamentístics de la indústria militar espanyola a Tunísia, autoritzats per l'aleshores Govern espanyol de Rajoy, preocupen per si «la munició s'empra per realitzar detencions arbitràries i tortures, o amb l'objectiu de fer un ús excessiu de la força en manifestacions dintre d'un marc d'impunitat. I que com a conseqüència d'això, estiguen amenaçades les vides de la població i les forces de seguretat». En total, l'any 2017 l'Estat espanyol va vendre 11,4 milions d'euros en armes al país mediterrani.
D'abusos policials, assassinats diaris i paramilitars
El document redactat al caliu de la campanya per regular el comerç d'armes també indica exportacions de material militar espanyol a països d'altres indrets del món assenyalats per incomplir els drets més elementals. Brasil, amb compres a l'Estat espanyol per 26,3 milions d'euros, és un dels casos paradigmàtics per la possible utilització de la munició, de les armes xicotetes i dels vehicles subministrats per la indústria militar espanyola en la «realització de violacions greus dels drets humans com execucions extrajudicials de les forces de seguretat, l'ús excessiu de la força per part de la policia, així com per la comissió d'homicidis entre particulars».
Amb unes compres per 10,8 milions d'euros, Colòmbia, un país tradicionalment marcat per la violència del narcotràfic, els paramilitars i la guerrilla, està assenyalada en roig a l'informe. «Hi ha un risc important per a la protecció dels drets humans amb l'exportació d'armes lleugeres, xicotetes i la seua munició, així com material de suport com ara blindats, avions i les seues peces, arran dels informes de Nacions Unides i d'altres documents fidedignes que indiquen la violació dels drets humans per part de les forces armades i la policia colombiana, així com pels abusos dels grups irregulars o delictius amb vincles amb les agències oficials», s'afirma al document.
Els Estats Units, amb unes adquisicions de 80,7 milions d'euros, també és considerat com una nació en la qual l'exportació de material militar pot estar tacada de sang per la participació en conflictes que «violen el dret internacional». Com ho està Perú per la impunitat policial en la repressió de les protestes. Hondures, un dels estats més violents del planeta, és un altre dels marcats al document. Turquia, al qual va exportar l'Estat espanyol armes xifrades en 301,5 milions d'euros, ocupa un lloc a la llista pel «risc principal d'ús il·legítim de les armes xicotetes, les municions i el material militar per cometre o facilitar violacions greus del dret internacional tant en la repressió interna com en la part sud-est del país».
La preocupació s'estén a Ucraïna. No debades, hi ha la sospita que els equipaments militars comprats a l'Estat espanyol hagen servit per «facilitar o realitzar detencions arbitràries, tortures, homicidis il·legítims i altres violacions greus dels drets humans». Al seu torn, el document cita el cas de Filipines, esquitxat per la guerra bruta contra les drogues i que va importar armes de foc i lleugeres de l'Estat espanyol per valor d'11,9 milions d'euros. «Hi ha un risc que aquest material militar siguen emprades per realitzar execucions extrajudicials comesses per la policia, les forces armades i grups irregulars associats a les forces de seguretat auspiciats per les mesures del govern filipí, així com per l'alt risc de violència civil», adverteix el dossier.
Sense sortir del continent asiàtic, les operacions comercials amb Pakistan també estan al punt de mira. Amb unes exportacions per valor de 27,5 milions d'euros, existeix el risc que el material entregat per la indústria militar espanyola siga emprat per «cometre o facilitar violacions greus de drets humans com ara tortures, detencions arbitràries, execucions extrajudicials i desaparicions forçades». Kènia, al qual s'ha venut equipaments bèl·lics per 2,7 milions d'euros, compta amb un risc que aquestes armes puguen ajudar a realitzar homicidis il·legítims, tortures, desaparicions i ús de violència armada. A Ghana, amb una quantia similar de compres a l'Estat espanyol, la preocupació d'aquestes ONG se centra en el possible desviament per al tràfic d'armes.
Tanmateix, hi ha un altre estat que és assenyalat de manera especial a l'informe. Es tracta d'Israel, que amb unes exportacions de només 1,38 milions d'euros, compta amb l'alerta de les ONG per «les greus, manifestes i continuades violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari». Al contrari que amb Aràbia Saudita, el Govern espanyol, segons apunten des de la campanya Armes Sota Control, no té previst cap anul·lació de venda d'armament.
«Per aturar totes aquestes operacions, a banda de la prohibició de la venda a països que violen els drets humans o que estan en situació de conflicte, és necessari un protocol seriós de seguiment de les armes exportades, així com un certificat d'ús final que incloga que les armes no s'empren contra la població civil», reclama Armadans. «El model suís permet localitzar les armes. Seria un bon sistema a implementar», complementa Beltrán. I afegeix: «La llei de secrets oficials classifica com a confidencials les actes per les quals s'aprova o no la venda d'armament a un determinat país. Això cal canviar-ho. La transparència és necessària».
«La paralització d'aquesta venda és positiva, però l'executiu ha de demostrar que no ha sigut una mesura puntual. Ara bé, per fer-ho, s'haurà d'enfrontar als poderosos lobbys de la indústria militar espanyola, amb casos constants de portes giratòries dintre de la cúpula de les forces armades i de l'administració», avisa Ortega. La pilota està al teulat del president espanyol Pedro Sánchez i de la ministra Robles. La pròxima Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa del 19 de setembre mostrarà si el govern socialista vol extirpar de debò les taques de sang que tenen les armes espanyoles.