Annals de la Gihad

La doble cara de l’Estat turc: manifestació a Barcelona, falta de control del gihadisme a casa

Milers de persones s’han donat cita a la manifestació convocada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. La marxa era plena de càrrecs electes, representants consulars i ambaixadors, la forma amb la qual la comunitat internacional s’hi ha fet present.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Entre els prohoms forans destacaria una presència, segons l'ambaixada: la del cònsol general de Turquia a Barcelona, Güçlü Kalafat. Hi era cridanera, precisament, per la laxitud que aquest país ha mostrat amb el gihadisme els últims anys. La desídia turca ha arribat fins al punt que l’enviat especial presidencial dels EUA al capdavant de la coalició contra Estat Islàmic (EI), Brett McGurk, afirmà, el mes passat, que aquest país ho ha posat fàcil a Al-Qaeda al nord de Síria.

“Com han arribat a Idlib [la província nord-siriana]? No són paracaigudistes”, afirmava amb polèmica el diplomàtic, insinuant el suport de Turquia. És una declaració matisable: l’Iran va jugar un paper en la penetració d’aquest grup a Síria anys ençà. Però les afirmacions de McGurk constaten la preocupació i desconfiança creixent de membres destacats de l’aliança atlàntica per la deriva de l’Executiu conservador de Recep Tayyip Erdogan respecte a l’espectre ideològic gihadista.

Un article de Jennifer Cafarella per a l’estatunidenc Institut d’Estudis de la Guerra (ISW en anglès) alertava del risc que Turquia esdevingués un nou Pakistan. L’afirmació se sosté en el fet que els serveis d’intel·ligència del govern asiàtic van jugar un paper en l’ascens dels talibans afganesos al poder i en les amistats perilloses del govern turc i el gihadisme. Cafarella apunta que donar suport al grup fundat per Osama Bin Laden pot ajudar Turquia a combatre l’amenaça interna que representa l’EI. L’analista assegura que Al-Qaeda disposa de les identitats i les localitzacions de membres de la seva organització rival. També jugarien, diu ella, el seu paper en la institució d’un govern musulmà sunnita a la veïna Síria, un instrument amb què combatre l’oposició kurda a casa i als països veïns i una manera de garantir-se l’avantatge sobre els EUA i Rússia en la contesa siriana.

Deixant de banda grans qüestions d’ordre geopolític, la contribució turca en el combat al gihadisme podria materialitzar-se en realitats molt més concretes. Hi ha una iniciativa que s’està coent a l’Estat espanyol per exigir a l’executiu estatal del PP mesures específiques per evitar que material explosiu arribi a mans del salafisme combatent.

El 2015, a l’estiu, un camió carregat d’explosius pretenia creuar la frontera de Turquia amb Síria amb l’objectiu de fer passar 21 tones de corda detonadora pel territori controlat per grups enfrontats al règim de Baixar Al-Assad, alguns d’ells gihadistes, fins a la capital de Jordània. Les possibilitats que el carregament arribés a port eren minses, i els dubtes sobre si no es pretenia entregar-lo a les milícies de combatents són molts. No seria la primera vegada que la intel·ligència turca prova d'armar grups rebels. El productor de l’explosiu era la filial a Turquia de l’empresa espanyola MAXAM, resultant d’un acord amb una empresa local. Tot plegat, podria ser una forma de penetrar al restrictiu mercat turc. Els experts del centre Delàs d’Estudis per la Pau Jordi Calvo i Eduardo Melero consideren que es podria tractar d’una manera d’eludir els controls previstos a la legislació espanyola i europea. No caldria autorització espanyola per trobar-se fora de territori comunitari. Fet que planteja la necessitat de canvis en la normativa.

Que la petició d’un parlamentari turc per investigar aquest afer no hagi prosperat després de la temptativa de cop d’Estat a Turquia del 15 de juliol de 2016 és un dels molts elements que desllueix la presència del cònsol a la manifestació.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.