Ençà i judicial

Bèlgica: refugi i altaveu

Brussel·les ha de ser el centre neuràlgic de les institucions republicanes a l’exterior. Així ho preparen les persones que han de formar part del Consell de la República. Ara, les principals cares visibles són els exiliats Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín, que intenten compaginar la difícil situació personal amb la defensa dels objectius independentistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Seguint els tristos passos de l’exili de Macià, Carner, Durruti o Ferrer i Guàrdia, després de la declaració d’independència, bona part del Govern català recorria el camí clandestí cap a Brussel·les. Encapçalats per Carles Puigdemont, sis consellers més es decidien a deixar enrere les seves cases fugint de la repressió que esperaven de l’Estat espanyol i amb voluntat de denunciar-la arreu d’Europa.

Finalment, però, Joaquim Forn, Meritxell Borràs i Dolors Bassa decidirien tornar a Barcelona, on serien empresonats per la seva participació en l’organització de l’1 d’octubre. A la capital belga, hi restarien, a banda del president, Clara Ponsatí, que amb el pas dels mesos decidiria anar cap a Edimburg, on vivia abans de ser consellera; Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín. Després que Puigdemont fos detingut a la frontera alemanya en retornar en cotxe d’una visita a Finlàndia i passés a establir el seu domicili a Berlín primer i ara Hamburg, aquests tres consellers són els que mantenen la base d’operacions de l’independentisme a l’exterior. 

Estan a l’espera que Alemanya es faci enrere amb l’ordre d’extradició de Puigdemont i el president català pugui retornar a Waterloo, a l’anomenada “Casa de la República”. Aquell serà el moment d’engegar motors de l’anomenat Consell de la República que ha de liderar les institucions republicanes a l’exterior i ser símbol de la persistència de la República Catalana proclamada el 27 d’octubre a l’espera d’aconseguir reconeixements internacionals.

La capitalitat europea fa de Brussel·les el lloc que els partits independentistes consideren més oportú per ser la base d’operacions dels propers passos del procés: batalla judicial i internacionalització. Les dues cartes a què el front republicà confia les seves opcions.

És a l’entorn d’això que gira el dia a dia dels tres consellers exiliats que ara viuen  a Brussel·les. Tots tres citen EL TEMPS a l’església de Sant Joan Baptista del Beguinatge. Aquesta església del barroc flamenc rep el nom de la zona de la ciutat on al segle XIII es congregava una mena de comuna religiosa de dones laiques, les beguines, que havien quedat soles després que els homes marxessin, i sovint morissin, a la guerra. Aquests darrers dies, però, és un no parar d’activitat independentista. Sobretot perquè s’hi ha disposat l’exposició “55 artistes per la llibertat”, impulsada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, format per les organitzacions independentistes al nord de l’Albera. Cinquanta-cinc urnes de les utilitzades l’1 d’octubre convertides en obres d’art per 55 artistes, molts d’ells nord-catalans, conviuen a l’espai amb una exposició que reclama els drets dels exiliats. 

Exposició a Brussel·les amb urnes de l'1 d'octubre / Efe

El dimarts abans de l’entrevista, l’església convertida en museu acull una xerrada organitzada per l’ANC de Brussel·les que compta amb Liz Castro i Matthew Tree, entre d’altres, com a ponents. Entre el públic i les paradetes amb llibres de l’exposició i CD de músics catalans hi ha Meritxell Serret i Lluís Puig que, en acabat, conversen amb normalitat difuminats entre els assistents. El que fou conseller de Cultura mostra ufanós l’exposició, on diu que va sovint per intentar conversar amb els visitants. Es mostra en especial sintonia amb el Republicanòfon, l’obra-urna de Pascal Comelade. Més enllà de la xerrada, durant bona part de l’estiu, la cèntrica parròquia del Beguinatge acull el festival City Zen que programa tot un seguit de xerrades i concerts, fonamentalment, a l’entorn de la cultura catalana. 

Molt abans que al vespre la revista Enderrock faci la seva presentació, acompanyada per un concert de la cantautora Gemma Humet, la primera a arribar a l’església és Meritxell Serret. El seu nom ha estat els darrers dies sobre la taula perquè sona com a possible delegada del Govern català a Brussel·les, opció que no descarta. El que sí que sembla més segur és que serà l’encarregada de liderar la delegació que ERC obre a Brussel·les. L’independentisme acumula forces a la capital belga, com demostra el recent anunci d’Òmnium Cultural d’obrir una seu a la ciutat, malgrat que encara no se’n conegui ni la ubicació ni el dia de l’estrena.

A Serret la segueix Comín, l’únic conseller exiliat que manté l’acta de diputat, com Puigdemont. Arriba tard, com el dia abans pronosticava Puig amb afabilitat. Coses de la convivència. El que fou conseller de Salut fulleja el llibre Escrits de resistència, editat per EL TEMPS sense poder evitar emocionar-se, però hi posa un però. Hi troba a faltar el poema “Bèlgica” de Josep Carner. “Si fossin el meu fat les terres estrangeres / m’agradaria fer-me vell en un país / on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís [...] viure quiet, no mai assenyalat, / en una nació de bones gents plegades, / com cor vora de cor ciutat vora ciutat”, fan uns versos que, diu, el reconforten.

Darrere d’ell, Puig fa estona que espera. Manté el bon humor, convida a assistir als actes del vespre, i explica que a la una ha de ser fora perquè té un compromís. Visites de la gent del sector que, malgrat la distància, li reconeix la legitimitat com a conseller. I ell se sent còmode fent la tasca d’internacionalització de la causa independentista des del món de la cultura.

De fet, tots tres, malgrat les dificultats de la situació personal, els interrogants de la batalla judicial —en què són optimistes— i la preocupació per la situació dels companys que són a la presó, saben que Brussel·les i l’exili els brinden una oportunitat: ser veus lliures. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.