Llibertat d'expressió

La batalla judicial de Valtonyc a Bèlgica

Josep Miquel Arena, Valtonyc, té un nou advocat, Gonzalo Boye, el qual ha confirmat aquest dilluns que el cantant és a Bèlgica, des d'on donarà la batalla legal a la justícia espanyola.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Valtonyc viu a Bèlgica. Així ho ha confirmat aquest dilluns el seu advocat, Gonzalo Boye, que és el mateix que defensa els interessos de Meritxell Serret i Antoni Comín, polítics catalans també exiliats. El cantant de rap mallorquí condemnat per la justícia espanyola a tres anys i mig de presó per delictes relacionats amb les lletres de les seves cançons entrà en contacte amb ambients propers als polítics exiliats catalans perquè l'aconsellessin. Segurament fou el camí a través del qual arribà a Boye. Aquesta advocat, nascut a Viña del Mar, Xile, el 1965, és un especialista en drets humans. És professor de Dret processal i penal en el Centre d'Estudis del Col·legi d'Advocats de Madrid, assessor de l'European Centre for Constitutional and Human Rights de Berlín i del Palestinian Centre for Human Rights de Gaza i, entre d'altres, també és membre de l'equip de litigis estratègics de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Barcelona.

Segons va informar Boye, Valtonyc ha recorregut la sentència en ferm del Tribunal Suprem espanyol, així com la inicial de l'Audiència Nacional, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans i, quan arribi l'hora, també es defensarà davant d'un tribunal belga contra l'ordre de detenció internacional que va emetre el Suprem espanyol quan constatà que Josep Miquel Arenasno es presentà voluntàriament a la presó abans d'exhaurir-se el termini que se li havia donat, a la mitjanit del 24 de maig passat.

 

A Bèlgica

Aquest dilluns Boye ha donat alguns detalls sobre el cantant mallorquí de rap. Assegurà que havia viatjat a Bèlgica, on resideix actualment, fa “aproximadament un mes”. Per tant, el desplaçament s'hauria produït abans de l'ordre de detenció internacional emesa per la justícia espanyola. Segons el raonament legal de la defensa del raper això implica que no és un pròfug sinó que simplement anà a Bèlgica, on es troba i on vol lliurar-se a la justícia del país que l'acull.

La primera tàctica de defensa legal després que s'hagi emès aquesta ordre -el passat 25 de maig- ha consistir en una petició de Boye davant del Tribunal Europeu de Drets Humans perquè es paralitzés l'ingrés a presó de Josep Miquel Arenas. Segons va informar el mateix advocat aquest dilluns, el tribunal desestimà la petició perquè, argumenta, descarta que existeixi cap risc per a la seguretat del jove cantant mallorquí.

Ara la defensa farà la següent passa. Formularà tot el recurs contra la sentència, quelcom que es preveu que faci durant aquesta setmana o la que ve, segons es desprèn del que va dir Boye. El problema per a Valtonyc és que la decisió final del tribunal es pot torbar un grapat d'anys a ser emesa. Cosa que a efectes pràctics de poc serviria si el jove fos extradit i entrés a presó, fos quin fos el resultat final, perquè Josep Miquel Arenas està condemnat a tres anys i mig. Aleshores el que és fonamental per a la situació legal de Valtonyc a Bèlgica és què decidirà la justícia d'aquest país.

En efecte, tota l'estratègia de defensa passa perquè el tribunal belga que hagi de veure la petició espanyola d'extradició no l'accepti. Perquès si l'acceptés, després de la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el jove raper mallorquí hauria d'entrar a la presó per complir la pena imposada. Llavors, si resultés que el TEDH l'exonerés de poc li serviria perquè ja hauria complert la pena, o gairebé. Per tant, l'objectiu de Boye és el mateix que ha tingut en els casos dels seus representats polítics, els citats independentistes catalans perseguits per la justícia espanyola: evitar que la justícia belga accepti l'extradició.

Boye explicà que resten a l'espera que algun tribunal de Bèlgica citi el seu client mallorquí. Quelcom que es preveu que passi en un termini de temps breu, atès que després de la decisió inicial del TEDH ha de ser la instància judicial belga la que assumeixi tot el protagonisme.

 

Sentència, pena i exili

Com es recordarà, Josep Miquel Arenas, Valtonyc, va ser condemnat per l'Audiència Nacional i en ferm posteriorment pel Tribunal Suprem per injúries i amenaces al cap de l'Estat -i amenaces al líder ultradretà a les Illes Jorge Campos- que al parer dels jutges incorporen algunes de les peces que ha escrit i interpretat el cantant mallorquí de rap.

La pena imposada, de tres anys i mig, com ja s'ha dit, fou recorreguda al Suprem i, quan aquesta instància la confirmà, el passat mes de febrer, l'artista la va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) i demanà que, mentrestant no s'emeti decisió final, se suspengués l'entrada a la presó. Al cap d'un mes i busques, ja dins el mes de maig, el TC decidí que no era pertinent concedir al raper la suspensió que demanava. Va ser quan, segons Boye, Valtonyc decidí viatjar a Bèlgica. La passa jurídica següent fou que l'Audiència Nacional donà al condemnat un termini de deu dies per ingressar voluntàriament a la presó, que acabava la mitjanit del dia 24. Dos dies abans ja varen córrer informacions, nascudes a l'entorn mobilitzat a favor de Valtonyc, que el cantant podria haver-se'n anat. Ell mateix publicà una piulada a Twuitter a la qual assegurava que “no els ho posaré fàcil” a les autoritats espanyoles. El dia 25, en comprovar que no s'havia presentat al presidi de Palma, l'Audiència Nacional ordenà la detenció internacional de Josep Miquel Arenas.

Des d'aquest dilluns, amb el que ha explicat Boye, el cas entra en una nova fase. La de la defensa del raper davant la justícia belga. En joc, la llibertat del jove artista mallorquí.

Precisament, amb l'argumentació d'evitar situacions similars, la Guàrdia Civil ha detingut a Alsasua quatre dels vuit joves condemnats per la presumpta agressió a dos guàrdies civils l'octubre de 2016. Cal recordar que tres d'ells ja són a presó des de fa un any i mig. Malgrat que l'Audiència espanyola va decretar que les accions jutjades no es corresponien amb el delicte de terrorisme, els implicats han estat condemnats a penes d'entre dos i tretze anys de presó. Els quatre detinguts han estat encarcerats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.