Xerrada

«Guanyarem, perquè el dret és previsible»

Davant una gran expectació i amb una gran interactuació del públic, l’advocat Gonzalo Boye ha assistit a l’Ateneu Barcelonès per exposar la inoperància del jutge Pablo Llarena davant els casos que instrueix i per denunciar la situació dels presos polítics i exiliats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Litigi estratègic. Així anomena Gonzalo Boye a allò que ell i els advocats dels presos polítics i exiliats estan desenvolupant. Es tracta, com el seu nom indica, d’una estratègia jurídica encaminada a canviar la realitat. Canviar-la a partir d’un cas, com el que ell mateix està seguint dia a dia com a advocat. I també, gairebé, com a docent i com a periodista. Perquè el país s’ha acostumat a seguir les novetats del cas a través del seu timeline de Twitter, on s’ha avançat, en múltiples ocasions, al que anava a ocórrer el mateix dia als jutjats de Bèlgica o d’Alemanya.

A més d’advocat, Boye és un orador. I ho sap. Explica un camp tan complex com el del dret amb una proximitat amb què s’ha guanyat el públic. També en la vesprada del dimarts a l’Ateneu Barcelonès, on una sala plena esperava escoltar les seues explicacions que han anat a mig camí entre la docència i la denúncia.

La situació actual de la justícia espanyola, segons explicava, es deu al fet que la transició política que es va viure fa ara quatre dècades no va incloure una transició en l’àmbit judicial. «Les altes instàncies judicials no estan preparades per interpretar el dret democràticament», argumentava després de posar l’exemple del document del desaparegut José Manuel Maza, qui va titular «más dura será la caída» l’arxiu que incloïa les querelles contra Carles Puigdemont. «Això es deia des del poder judicial avançant-se a una decisió» que, segons ha suggerit l’advocat, estava presa. «El que queia era l’Estat de dret».

Davant d’aquest escenari, exemplificat per aquest fet tan anecdòtic com rellevant, Boye ha defensat la internacionalització del conflicte. Perquè «si no s’internacionalitza, no tindrem instruments per canviar la realitat que patim. Aquest és el litigi estratègic».

 

La lliure circulació de persones i la incompetència del Suprem

Boye explicava les possibilitats de canviar la realitat d’un Estat dins del seu context polític -en aquest cas, Espanya dins d’Europa- a partir de denunciar el funcionament intern del mateix Estat. «Si ara Espanya prohibeix beure cervesa, això significa que beure cervesa seria un delicte. I afectaria la lliure circulació de persones. A Europa, la gent està acostumada a manifestar-se. I si l’Estat espanyol ho converteix en terrorisme, la lliure circulació de persones està compromesa».

Aquest, segons l’advocat xilè, és només un exemple de fins a quin punt la justícia espanyola està comprometent Europa. Però, encara més, Boye s’ha referit a anècdotes particulars de Pablo Llarena que estan condicionant al complet la causa que ell mateix instrueix i que s’està jugant també en terreny continental. Referint-se a l’estada de Carles Puigdemont a Suècia, on va estar tot just abans d’arribar a Alemanya -on fou detingut-, l’advocat destacava que el jutge instructor no es va assabentar que, «a Suècia, el sistema d’euroordres és tan dur com l’espanyol».

També referenciava que a Bèlgica, l’última petició d’extradició no va prosperar per un error a l’hora d’omplir la segona part del formulari i per no haver una ordre nacional de detenció en què se sustentara la demanda. Tot quedarà pendent d’una tercera euroordre a Bèlgica que Boye ha pronosticat. Si bé, té confiança en que cap de les peticions d’extradició prosperen. Per resumir-ho, assegurava que «el Tribunal Suprem improvisa, i si la justícia improvisa, és un nyap». Alhora, també ha assegurat que «la justícia és previsible». I és en aquest sentit que, destacant la imparcialitat dels jutges dels països on hi ha exiliats, Boye es mostra confiat.

Més encara quan, segons deia, la justícia espanyola emet diàriament unes trenta euroordres «i totes funcionen correctament». Exceptuant les relacionades amb el cas català. Cosa que, segons ell, evidencia la mala praxi.

 

Tribunals inadequats

L’advocat també mostrava sorpresa pel fet que a Artur Mas el jutjara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la consulta del 9 de novembre de 2014. «Va anar a judici per una consulta de 9 milions d’euros», indicava, assenyalant la diferència de tracte judicial davant d’un cas en què no s’ha pogut demostrar la despesa pública i que, fins i tot, l’exministre espanyol d’Hisenda ha negat. Segons argumentava, «el que ha canviat és la interpretació política del dret».

Alhora, també destacava el fet que el TSJC «va rebutjar fins a cinc vegades querelles de Manos Limpias i Vox contra Artur Mas per rebel·lió argumentant que no va existir violència».

També, en relació a Josep Lluís Trapero, Boye es preguntava si, sent acusat d’organització criminal, «quedarien indultats tots els investigats pels Mossos d’Esquadra mentre han estat dirigits» pel Major, atès que «haurien estar sotmesos a la investigació d’una organització criminal».

Boye confia en què els seus defensats no siguen extradits. «Guanyarem, perquè el dret sí que és previsible. El que el fa imprevisible és l’abús de dret». Sobretot, per a ell, l'objectiu no és que els presos acaben sent alliberats, sinó que «ho siguen d'immediat». Perquè «no hi ha cap raó jurídica perquè estiguen empresonats».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.