Violència ultra

Agressions i vandalisme impune arreu del país

Repassem les darreres agressions al país que tenien com a finalitat la defensa de la unitat d'Espanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El fotoperiodista Jordi Borràs, col·laborador d'EL TEMPS i de molts altres mitjans de comunicació com ara Elmón.cat o l'imminent La Mira, ha estat un dels qui més ha investigat les entranyes de l'extrema dreta als Països Catalans, a Espanya i també a Europa. Les seues investigacions, reflectides en diversos llibres, articles, fotografies i tertúlies de ràdio, l'han conduït a convertir-se en una de les persones de més influència en les xarxes socials. Prova de l'eficàcia de les seues denúncies ha estat l'agressió patida dilluns al centre de Barcelona, quan un home va colpejar Jordi Borràs mentre pronunciava crits de suport a la unitat d'Espanya i a Franco, segons testimonis. L'agressor, que és policia -es va identificar amb la placa- no serà expulsat del cos. Almenys fins que no es tanque el cas. L'agent, de fet, ha denunciat que va ser Jordi Borràs qui li va provocar a ell.

Però qui va acabar amb contusions va ser el fotoperiodista. Concretament amb el nas trencat i altres signes que evidencien qui fou el protagonista de l'agressió. El policia va fugir mentre intentava ser retingut per un veí de la zona. Mentrestant, l'allau de suports a Borràs ha estat immens. El fotoperiodista ha denunciat una agressió que, si bé és la més mediàtica per la popularitat de l'afectat, no ha estat l'única darrerament. En fem un petit repàs.

A inicis d'any, l'anuari Mèdia.cat publicava una investigació del mateix Jordi Borràs en què identificava 139 agressions arreu de Catalunya només durant la tardor de 2017 en favor de la unitat d'Espanya. Una d'aquestes agressions fou presenciada pel director d'EL TEMPS al centre de Barcelona. Posteriorment, episodis com el de la platja de Canet de Mar, al Maresme, han confirmat aquesta espiral. A mitjan mes de maig, un grup d'encaputxats irrompia en la platja per trencar i retirar les creus grogues que recordaven els presos polítics. Els qui custodiaven les creus van ser agredits, entre els quals hi havia Marc Jiménez, regidor de la CUP en la localitat.

Precisament en aquest municipi, el passat cap de setmana, Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, va passejar-se durant la festa major sense permís de l'Ajuntament per celebrar un acte manifestant d'aquell tipus. Arrimadas, escridassada per bona part dels veïns, va obtenir la foto que buscava: la de la gent en contra d'ella per enfortir el relat de la tensió provocada per l'independentisme al si de la societat catalana. Col·lateralment, ultres de la comarca del Maresme amenaçaven de mort per xarxes socials un membre del sindicat estudiantil La Forja que relacionava les agressions a la platja de Canet amb l'acte de la formació taronja.

 

Però la llista és eterna. Al febrer, al petit poble de Balsareny, a la comarca del Bages, un periodista del diari Regió 7 era agredit en un bar per ultres que havien participat en una manifestació que, paradoxalment, clamava per la "convivència". Tal com vam explicar en aquest setmanari, el Bages és un lloc s'ha forjat el moviment ultra i d'on procedeixen personatges com Jaime Vizern, resident en aquesta comarca i cara visible de moviments com els GDR (Grups de Defensa i Resistència), els encarregats de retirar llaços grocs, emmascarant la iniciativa política de "cívica" i amb el suport de mitjans espanyols que els han fet reportatges lloant la seua tasca. Vizern va ser un dels qui es va presentar disfressat de Guàrdia Civil a Waterloo, a l'antiga residència de Carles Puigdemont.

Fa ara dues setmanes, els mateixos protagonistes estigueren presents en l'agressió patida per un ciutadà a prop del centre penal de Lledoners, on a l'endemà arribarien part dels presos polítics catalans i on una multitud els esperava per rebre'ls amb suport. La nit anterior a l'arribada, una d'aquestes persones va ser agredida per un d'aquests grups omnipresents arreu del Principat.

Més enllà de l'Ebre

Al sud, a València, al matí de dimarts, l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània, on hi ha la redacció d'aquest setmanari i la seu d'Acció Cultural del País Valencià, ha despertat amb pintades anticatalanistes. Les mateixes amb què ha despertat la seu de la coalició Compromís al cap i casal valencià.

 

 

 

La Universitat de València també ha despertat amb pintades similars, tot i que més específiques, d'exaltació franquista.

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.