CRÒNIQUES VALENCIANES

Batalla naval al PSPV de València

Aquest diumenge, Sandra Gómez i Maite Girau —companyes a l’agrupació socialista del Marítim i al govern municipal sorgit del pacte de la Nau— es disputen la secretaria general del PSPV-PSOE a la ciutat de València. Ximo Puig aposta per Gómez i José Luis Ábalos per Girau, però hi ha més enfrontaments soterrats, amb la candidatura a l’alcaldia de 2019 a l’horitzó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En el primer round, les primàries federals del 21 de maig, Pedro Sánchez va ridiculitzar Susana Díaz. En el segon, les primàries del PSPV del 16 de juliol, Ximo Puig va poder capgirar la truita i va superar Rafa García, que abanderava el sanchisme com a element aglutinador. En el tercer assalt, les primàries de la província de València, celebrades el 19 de novembre, la sanchista Mercedes Caballero va guanyar per incompareixença del rival.

Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València, alcalde d’Ontinyent i portaveu de l’executiva nacional, estava resolt a presentar-se contra ella, però en passar l’estiu Puig li va recomanar que ho desestimara, igual com abans li havia demanat el seu suport a la candidatura de Susana Díaz i no a la de Patxi López, com tenia intenció. “M’han traït”, confessa Rodríguez ara a qui vol escoltar-lo. No travessa el seu millor moment.

El quart assalt a vida o mort té lloc el 4 de febrer a la ciutat de València. Hi ha en joc el control del partit al forat negre del socialisme valencià, amb unes repercussions evidents sobre la mitjana del vot al conjunt del país. En els comicis de 2015, el PSPV tan sols va obtenir el 14,2% dels vots a l’urna municipal i el 13,5% a l’urna autonòmica, i quedà com a quarta força en ambdós casos. Aquesta caiguda en picat s’havia iniciat el 2011 —22%— i havia tingut continuïtat a les europees de 2014, on els socialistes valencians no van poder passar del 17%. Unes xifres paupèrrimes que contrasten amb els anys de vins i roses, quan van arribar a concentrar el 49% dels vots. Temps era temps.

Gómez ‘versus’ Girau

A la ciutat de València, la batalla és naval. Sandra Gómez i Maite Girau, companyes de l’agrupació del Marítim i del govern sorgit de l’Acord de la Nau —els cinc regidors del PSPV conviuen amb els nou de Compromís, que ostenta vara de comandament, i els tres de València en Comú, la marca blanca de Podem—, es disputen la successió de Joan Calabuig. Qui guanye serà la primera dona a dirigir els socialistes al cap i casal.

Gómez no sols compta amb la simpatia indissimulada de Puig, sinó també amb la de Manolo Mata, heterodox vicesecretari general del PSPV, síndic parlamentari a les Corts i militant de la ciutat que s’ha posicionat, successivament, al costat de Sánchez, Puig i Caballero. Mata gaudeix de predicament al si de la formació: a les primàries que van designar el candidat a l’alcaldia de 2011, va presentar-se in extremis contra Calabuig —que reunia el suport de les principals famílies— i va recollir-hi un meritori 43%.

De la seua banda, Girau és una aposta personal de José Luis Ábalos, secretari d’organització federal que va dirigir vuit anys el partit a la ciutat. Per bé que la seua vida és a Madrid —on ha estat nomenat diputat revelació i alterna amb el rei, empresaris de l’Ibex 35 i directors de diari que valoren la seua defensa aferrissada de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució—, Ábalos no perd de vista València, el seu trampolí polític. Anhela una victòria de Girau.

Maite Girau, regidora d’Esports, sanitat i salut, nascuda a Oliva en 1961 però arrelada a València des que va estudiar-hi la carrera de psicologia, propugna el “gir a l’esquerra” que va retornar Sánchez a la cúpula del PSOE. La mateixa estratègia seguida per Rafa García a les primàries per la secretaria general del PSPV, on va aconseguir el 42% dels vots, un percentatge que va ascendir al 46% a les agrupacions de la ciutat de València.

A l’altre extrem del ring, Sandra Gómez —del Cabanyal, portaveu de l’Ajuntament, primera tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’economia, turisme i ocupació— s’esforça a evitar el sorpasso sanchista al cap i casal. Llicenciada en dret i en administració i direcció d’empreses (ADE), va nàixer en 1985 i va començar a militar a les Joventuts Socialistes en 2005, atreta per l’onada d’optimisme provocada per l’efecte Zapatero. Com a lletrada del partit va aconseguir dur a judici la branca valenciana del cas Nóos. 

“Fa temps que estem desconnectats, massa allunyats dels moviments socials i dels problemes quotidians dels ciutadans, ens ha faltat una direcció més compromesa amb la militància, que li donara veu, perquè sense equip no hi ha partit”, analitza Girau, que ha fet aquest pas després que “molts companys i companyes m’hagen dit que, pel meu compromís i treball, sóc la persona adient per liderar la nostra organització”. “Sempre he cregut en el projecte de Pedro, he estat coherent des del primer moment”, afegeix, “i ara hem d’aplicar ací el model de partit aprovat en el 39è congrés del PSOE”.

Fa un any que prepare el canvi que requereix el nostre partit a la ciutat”, explica amb un somriure a la cara Sandra Gómez, “és l’hora de superar les quotes, les famílies i els equips conformats en base als equilibris interns”. Segons ella, “fa massa anys que importen més els vots que aportes en una assemblea que no els que pots aportar a les eleccions municipals”. Gómez opina que, per la seua edat, pot “connectar molt bé amb els joves que busquen respostes als seus problemes”, i enarbora com a emblema la seua feina al capdavant de l’àrea municipal d’ocupació, amb el programa Anem, gràcies al qual més de dos centenars de menors de 30 anys han trobat feines d’un any al consistori. “Jo mai no em presentaria a un procés intern representant només una part del partit”, afirma en referència al perfil sanchista de la seua adversària, “cal fugir de la confrontació, la crispació i el sectarisme”. En tot cas, matisa que “l’esquerra no són paraules, sinó fets, i en aquest partit coneixem molt bé la trajectòria de cadascú; jo sempre he format part del grup de gent que ha incidit en la necessitat dels canvis i d’incrementar la participació”.

Precisament, unes declaracions de Gómez en un míting de Susana Díaz —en què es preguntava en veu alta, sense citar Ábalos expressament, “¿què ha fet ell per l’esquerra en aquesta comunitat?”— van irritar l’afectat. “És injust que alguns companys parlen d’uns altres companys en aquests termes, encara més quan és sobre premisses falses”, considera Girau. “Aquell comentari va ser producte d’unes declaracions [d’Ábalos] en què assegurava que Ximo Puig havia tramat amb Rajoy el relleu de Sánchez”, es justifica Gómez, “en aquella campanya va haver molta tensió i comentaris excessius per les dues bandes”.

Gómez proposa la celebració d’assemblees obertes trimestrals per informar a tots els membres del partit del treball realitzat. Vol “recuperar la il·lusió dels militants”, cosa que, segons diu, “no passa per fer executives de 60 persones que després es reprodueixen a cada districte”, sinó per la creació de grups sectorials que aporten idees en matèries diverses. “Funcionem amb mecanismes de participació del segle XIX en ple segle XXI”, lamenta ella.

Girau també busca “més proximitat al militant, tothom ha de saber què fem i amb dades fidedignes”. Vol que cada agrupació siga un altaveu del partit als barris, “en lloc de la desconnexió actual”. Proposa que l’executiva es reunesca cada vegada en una agrupació distinta.

Amb vista a la tardor d’enguany, quan caldrà decidir el candidat o candidata que es presenta a les eleccions municipals de 2019, Gómez no amaga la seua intenció d’optar a ser cap de llista, mentre que Girau es limita a no descartar aquesta possibilitat. El repte no és senzill, perquè Joan Ribó, afavorit per la condició d’alcalde, podria captar vots entre els 58.000 valencians que en 2015 encara van escollir la papereta socialista a la ciutat. Girau demana “més visibilitat i treball” i avisa que “sense un partit fort, difícilment millorarem els nostres resultats”. Gómez assegura que “el PSPV consolidarà una posició diferenciada així que tinga una direcció activa, no com ara”. “En tot cas, com a secretària general, garantiré el dret a unes primàries obertes”, remata, en referència a un possible acord Puig-Sánchez per col·locar Manolo Mata com a cap de llista. Un rumor creixent amb el pas del temps.

Efectes col·laterals

I és que la batalla naval té efectes col·laterals. A Mata no l’emociona ser alcaldable, però si Puig i Sánchez acorden que és la millor opció, no s’hi negarà. Un bon resultat a València és clau perquè Puig mantinga o amplie distàncies respecte a Compromís al conjunt del país. 

Tot i que, avui dia, controlar l’aparell orgànic no és sinònim de candidatura electoral segura, Mata no mourà ni un dit per ser-ne l’alcaldable. Es troba molt i molt feliç com a síndic de les Corts, mai no havia estat en un àmbit de decisió tan elevat i, als seus 58 anys, pensa que la política local —que ja ha tastat— desgasta massa. El propi Ribó en pot donar fe. Siga com siga, l’entorn de Puig suplica una victòria de Gómez que impossibilite que Ábalos dissenye la resta de la llista municipal, sobretot perquè —amb Mercedes Caballero— ja controla la província. No volen que continue el seu rearmament.

Ximo Puig i Pedro Sánchez conversen durant la visita que el segon a València va fer a València el 20 de novembre passat. A l'esquerra de Puig, darrere seu, hi ha Manolo Mata, vicesecretari general del PSPV i síndic parlamentari a les Corts que podria ser el candidat a les eleccions municipals de 2015.

Al seu torn, Ábalos maleeix el suport ostensible de l’establishment a favor de la candidata rival —la setmana passada, Gómez va fer una conferència al Club de Encuentro Manuel Broseta— i el que Gómez ha rebut del secretari general de Joventuts Socialistes del País Valencià, Fran López, i de Jorge Rodríguez. “Cap dels dos no milita a la ciutat de València, no és lògic que s’hi hagen posicionat”, critiquen, ben molestos, els abalistes, que tenen molts comptes pendents amb Gómez i Rodríguez. Rodríguez, de fet, comença a tenir massa enemics al voltant. La seua estratègia calculada per rellevar Puig a mitjà termini presenta fuites d’aigua.

Per si no n’hi havia prou, Caballero, que va donar suport a Mata quan aquest va enfrontar-se a Calabuig pel cap de cartell, ha comentat a Las Provincias que l’actual síndic seria un “bon candidat” a l’alcaldia: “Si aleshores [2010] vaig pensar que era un bon candidat, està clar que les circumstàncies han canviat a millor”. La batalla per la candidatura a l’alcaldia, però, no començarà fins l’endemà de saber qui guanya i qui perd la contesa naval del dia 4.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.