Urnes

Els efectes electorals dels colps judicials a l'esquerra valenciana

La detenció del president de la Diputació de València, el socialista Jorge Rodríguez, junt amb la investigació per finançament irregular del PSPV i del Bloc poden erosionar el discurs regenerador de l'esquerra valenciana. Fins i tot, podria afectar-los electoralment. EL TEMPS analitza amb diversos experts els efectes a les urnes d'aquestes dues actuacions judicials per a les forces progressistes del País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquella abstenció repetida diverses vegades pels diputats socialistes era tot un tret cap als fonaments del Govern del Botànic. El PSOE s'abstenia al Congrés dels Diputats per facilitar la investidura del popular Mariano Rajoy, aquell president que des del Govern espanyol havia negat la reforma del finançament i havia consolidat la manca d'inversions en infraestructures vitals per al País Valencià, com ara el Corredor Mediterrani. Però aquella acció que corria el risc de desestabilitzar l'executiu de canvi valencià va superar-se. «El Botànic està fet a prova de bombes», va insistir quan se li demanava per la qüestió la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. El calendari marcava el 2016.

Quasi dos anys després, la detenció del president de la Diputació de València, el socialista Jorge Rodríguez, ha provocat un terratrèmol a l'esquerra valenciana. Un tsunami que les forces progressistes van experimentar quan va destapar-se la investigació per finançament irregular del PSPV-PSOE i del Bloc. Dos colps judicials que amenacen el discurs de regeneració que ha abanderat el Govern del Botànic com a contraposició a l'etapa de govern del PP, farcida de causes de corrupció. Un actiu electoral en perill que podria tenir un cost a la pròxima cita a les urnes, prevista per a juny de 2019.

«El discurs de regeneració democràtica ha estat un dels pilars fonamentals del govern del Botànic que, per extensió, s'ha fet extensible a totes les institucions on han governat conjuntament el PSPV amb la resta dels partits d'esquerres», afirma Òscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València. I continua: «Aquest escàndol serà utilitzat per la resta de partits, PP i Ciutadans, per erosionar part de la reputació durament guanyada al llarg d'aquests darrers anys». «El soroll mediàtic continuarà més o menys temps en funció de les mesures que adopte el PSPV i la resta de partits implicats», remata.

La ràpida actuació del president de la Generalitat Valenciana i líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig, d'apartar Rodríguez de la presidència de la corporació provincial resta efectes al colp judicial. O, almenys, d'aquesta manera ho analitza Anselm Bodoque, doctor en Ciència Política per la Universitat de València: «La reacció de Puig ha estat molt bona. Deixa en fora de joc els rivals. La destitució de Rodríguez possibilita que aquesta operació puga alterar el discurs regenerador mínimament. El compromís del Botànic amb la regeneració s'ha comprovat. Una altra cosa és, però, que la investigació apunte fets més greus que les contractacions de personal sota sospita».

«No hi ha cap dubte que aquesta operació afecta el discurs regenerador del Govern valencià. Però l'erosió de la seua credibilitat només es realitzarà lentament, llevat que ocorreguera una macrooperació en la Generalitat Valenciana. Els casos de corrupció van soterrar el PP a poc a poc», explica Guillermo López, professor de periodisme de la Universitat de València i analista polític. «Hi ha una gran diferència entre els casos que afecten el PP i les darreres causes sobre l'esquerra valenciana. Especialment, en la resposta que ha donat el PSPV amb la destitució de Rodríguez», expressa Paola Cannata, politòloga i consultora política. «S'ha reduït tot a una poma podrida», complementa López. «Si els afectats renuncien o són cessats dels seus càrrecs ràpidament, com ha estat el cas, el dany a la reputació pot ser que siga contingut i, eventualment, que l'actuació davant de l'escàndol poguera ser presentada com un exemple d'intolerància contra la corrupció», reforça Barberà.

Gràfic sobre la preocupació dels valencians respecte de la corrupció| Enquesta de la Generalitat Valenciana/Òscar Barberà

Tot i que la decisió fulminant de la direcció socialista minva l'afecció de l'operació, l'espectacularitat i l'existència d'una causa que investiga el presumpte finançament irregular del PSPV i del Bloc pot estendre la taca de la corrupció a tots els partits. Això és, que s'aplique la dita de «tots els partits són iguals». «La reputació dels partits polítics com a institucions ha estat tradicionalment molt baixa i encara ha empitjorat més amb els anys de la crisi i l'aplicació de les polítiques d'austeritat. Des del 2012, a més, la corrupció s'ha anat instal·lant com el segon problema (després de l'atur) dels valencians. ¿Vol dir això que els ciutadans no fan distincions entre partits? La idea que tots els partits són iguals i que és indiferent qui governe està lligada a elements típics que els especialistes en cultura política anomenen desafecció», detalla Barberà.

López, tanmateix, creu que aquest missatge de «tots els partits són iguals» està més interioritzada «entre els votants del PP i Ciutadans, no entre els electors del PSPV». «Pot reflectir algun moviment de vot cap a Ciutadans, però seria irrisori», minimitza. «Aquest discurs de tots els partits són iguals és molt potent, però no compta amb la força suficient. Les mesures d'assumpció de la responsabilitat política ho desvirtuen», remarca Cannata. «Tot element té una incidència electoral, però crec que la continuïtat del Botànic depèn més de les grans decisions de la Generalitat Valenciana i de la dinàmica de la política madrilenya o espanyola», afegeix Bodoque.

Per a Francesc Miralles, consultor política i cofundador d'Atzuvieta, els afectes d'aquesta operació «són limitats». I assenyala que «en tot cas, pot afectar més els socialistes». «La cursa a les urnes està condicionada a quin siga el framing estrella durant la campanya electoral. En cas que siga la corrupció, el PSPV sí que es podria veure com un partit més tocat per aquesta xacra. En canvi, i llevat que l'operació acabe tenint connexions de renom a la Generalitat Valenciana, la líder de Compromís, Mónica Oltra, continua percebent-se com una lluitadora contra la corrupció. La majoria dels electors no tenen un coneixement tan profund d'aquestes operacions. Saben que han detingut al president de la Diputació de València, i que era del PSOE», analitza Miralles.

«D'aquesta manera, i si el framing de la campanya fóra el de la corrupció, podria haver-hi moviments intrablocs, és a dir, entre l'espectre de l'esquerra valenciana, en aquest cas a favor de Compromís i en detriment del PSPV. No debades, el vot de Compromís està molt personalitzat en la figura d'Oltra. I amb ella tenint una percepció positiva en aquest assumpte, la coalició podria guanyar vots», opina Miralles. «Crec que si hi ha corriments electorals, seria dintre del mateix bloc de l'esquerra», aferma López.

Als arguments exposats pels experts consultats, Cannata afegeix la debilitat de l'oposició al Govern del Botànic. «Per poder treure un rèdit electoral d'aquests escàndols, has d'erigir-te en una alternativa de govern. I, de moment, sembla que tenen complicacions per fer-ho», indica. Una situació, junt amb la gestió feta pel PSPV-PSOE de l'operació en un primer moment, que resta afecció electoral a la detenció de Rodríguez. Però que pot augmentar si la investigació agafa una entitat més gran que la coneguda fins aleshores. De moment, el Botànic podria seguir a prova de bombes com la d'aquest dimecres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.