Tabàrnia

PxC lidera la mobilització tabarnesa a Mataró amb PP i C’s de convidats

El servei d’ordre ha anat a càrrec de membres del GDR dels Segadors del Maresme i de Legión Urbana, un col·lectiu integrat per ex-legionaris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La manifestació convocada dissabte 2 de juny a Mataró pel moviment tabarnès no ha estat un èxit aclaparador, precisament. “Falta molta gent”, deia una manifestant vinguda des de Reus a Pedro L. G., un dels líders d’aquesta causa en aquesta localitat. “Quatre gats”, lamentava una altra assistent. El cert és que la mobilització tenia un deix molt familiar: Santiago Pulido fent broma, el vilassarenc Gabriel Romero, qui duia la veu cantant a la concentració del passat 7 de maig dels Grups de Defensa i Resistència (GDR) a Francesc Macià de Barcelona, amb l’armilla groga de l’equip de seguretat, i l’estrella de la festa, Jose Casado, saludant sense parar als que anaven arribant com a bon amfitrió que era.

Però al professor de boxa li esguerrava la festa que un dels assistents a la concentració dugués una samarreta de la marca de roba neonazi European Brotherhood. És per aquest motiu que va comunicar als agents dels Mossos d’Esquadra al capdavant de l’operatiu que el faria fora, però després d’un intercanvi de parers l’home es va quedar allà. No semblava molestar-li tant, val a dir, que el micròfon el tingués bona part del trajecte de la manifestació l’ex-militant del partit també neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, ni que la pancarta l’encapçalessin el president de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), August Armengol, la regidora de la formació a la ciutat, Mónica Lora, l'ex-regidor de Sant Boi David Parada i diversos militants del partit, com Rafael Pérez o Juan Carlos González, que ara també és el partit de de la Fuente.

A la manifestació hi havia, a més, l'ex-company de Jordi de la Fuente al MSR, Alejandro Fernández, líder del Casal Tramuntana i conegut per fer-se una foto amb el diputat de la neonazi Alba Daurada grega, Ilias Kasidiaris.

A part dels esmentats, il·lustres mataronins, com el membre de Brigadas Blanquiazules, l’afició radical del RCE Espanyol, David Riera, van fer acte de presència en una concentració amenitzada per la versió heavy metal de l’himne espanyol i el pas-doble “Qué viva España” de Manolo Escobar. La seguretat anà al càrrec de membres del GDR dels Segadors del Maresme i del col·lectiu Legión Urbana, una organització d’ex-legionaris que integra la iniciativa Por España me Atrevo, juntament amb grups d’extrema dreta com Democracia Nacional o Generación Identitaria.

Tots aquests individus han secundat la crida de Resistència Mataró i Plataforma per Tabàrnia, amb el suport d’una dotzena llarga d’entitats que integren aquest nou magma emergent que costa de vincular amb moviments anteriors. A part de la nodrida representació de PxC, regidors i militants de PP i Ciutadans també han volgut deixar-se veure a la manifestació, però el seu era un paper més de convidats que de líders.

Mónica Lora figura com a administradora del grup a Facebook de la manifestació pro Tabàrnia.

El responsable de la seguretat de la mobilització i mà dreta de Jose Casado, Iván Abellaneda, abraçant-se amb Jordi de la Fuente i revent directrius de Mónica Lora, o el fet que només ella acompanyés Casado en el moment del discurs final de la concentració a les portes de l’Ajuntament diu molt de com els xenòfobs han sabut fer-se un lloc en aquesta iniciativa i en aquesta localitat. I el cert és que Lora i el nou líder unionista mataroní ja havien coincidit el 19 de juliol en un vermut organitzat pel seu partit. Malgrat la presència de persones de perfil més moderat, com Asunción Gómez, en representació de Caminem Junts, o membres de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, també presents en l’ofrena floral al comerciant d’esclaus Miquel Biada, a qui els convocants anomenaven “emprenedor”, tot plegat recorda prou a les mobilitzacions contra la construcció d’un oratori islàmic a Premià de Mar l’any 2002. Unes mobilitzacions, val la pena recordar, que catapultarien l’ex-líder de PxC Josep Anglada a la fama.

Cicles de protesta que desencadenen les més baixes passions i la construcció i cooptació de lideratges per a la causa del partit ultradretà. Tant l'oposició a la construcció de centres de culte pels musulmans com el moviment tabarnès i els GDR són iniciatives incòmodes que habitualment els partits del mainstream s'han mirat des de la barrera. Mentre un Ciutadans preocupat en excés per la demoscòpia fa via i llangueix un PP a qui perdre centralitat amoïna, PxC s'ha implicat sense reserves de cap tipus en les dues últimes propostes. I la fidelitat de primera hora té premi.

Mataró ha estat l’única ciutat no capital de província capaç de sostenir tres manifestacions per la unitat d’Espanya i no baixar del mig miler en cap d’elles, i la quota mediàtica que ha assolit Jose Casado com a cara visible de totes tres i del GDR local és una massa bona oportunitat pels identitaris com per deixar-la escapar. I és que la capital del Maresme és un molt bon camp de proves: un periodista d’EL TEMPS explicava l’agost passat com el moviment antimesquita de Pineda de Mar s’havia fet fort a xarxes socials. El cert és que al grup de la manifestació de dissabte a Mataró hi ha usuaris pinedencs molt actius en la causa islamòfoba online. Un grup, el de la concentració d’ahir, convé recordar, en què Mónica Lora hi figura com a administradora.

Una de les assistents a la concentració del CDR mostra un cop que li haurien donat els Mossos d'Esquadra al pòmul durant la càrrega per deixar que la manifestació pro Tabàrnia accedís a la riera de Mataró, davant del consistori.

La manifestació va continuar fins a l’Ajuntament de Mataró, i es van viure alguns moments de tensió entre els manifestants pro Tabàrnia i les persones convocades pel Comitè de Defensa de la República local. En l’estira i arronsa, els Mossos d’Esquadra haurien colpejat a la cara a una manifestant. Aquest ha estat el titular de la jornada, però el que hauria de ser notícia, potser, és que una formació xenòfoba està sabent explotar la reacció antiindependentista per visibilitzar-se com una opció política més, en un moviment que no és, en la seva totalitat ni de lluny, d’extrema dreta. Tot i que no prendre distància respecte els elements enumerats fa que el confonguin.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.