Extrema dreta

Ultres de la Catalunya interior

Els fets de Balsareny posen en dubte aquesta idea de la 'Tractòria' homogènia i pro-independentista front la 'Tabàrnia' cosmopolita.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’oposició Tabàrnia-Tractòria s'hi amaga la idea que l’independentisme és un fenomen anacrònic i de trabucaires arrelat a una “Catalunya profunda”. Així, els nuclis urbans compresos en la nova ocurrència d’una part del bloc constitucionalista, amb lligams a l’ultracatolicisme, serien paradigma del cosmopotilisme. No cal estendre’s en això: la periodista i activista feminista Marta Roqueta ha donat prou voltes a la qüestió tant en mitjans com a Twitter. I com bé escriu ella, episodis com els d’aquest cap de setmana a Balsareny (Bages) desmenteixen la dualitat inventada.

El cert és que el que ha passat a la comarca del Bages aquests dies té arrels profundes. Durant molts anys, grups ultres de tota mena han campat per la comarca i han nodrit espais polítics més amplis en favor de la unitat d’Espanya. En aquest article fem un repàs dels episodis més sonats i més rellevants i els seus protagonistes.

Agressions a Balsareny

L’últim dels episodis de violència d’extrema dreta no ha tingut lloc a cap capital de província. Aquest poble bagenc de poc més de 3.000 habitants fou escenari d’una concentració convocada per la plataforma Por España me Atrevo, integrada, segons el seu comunicat fundacional, pel partit Democracia Nacional (DN), Generación Identitaria i Legión Urbana. En alguns dels seus actes s’han deixat veure militants de Somatemps, un dels col·lectius fundadors de Societat Civil Catalana (SCC). La manifestació de dissabte va acabar amb agressions al bar Casino de la localitat.

La manifestació al petit municipi principatí clamava per l'alliberament de Raúl Macià, un veí de la localitat condemnat per tràfic de drogues i robatori. Els convocants el consideren un pres polític pel fet que, mentre gaudia del tercer grau, es dedicà a arrencar estelades de la via pública. 

Por España me Atrevo nasqué com una organització per dur a terme tasques de seguretat en diferents concentracions i esdeveniments de signe espanyolista. Una funció que ells mateixos reconeixen a Facebook.

Al Facebook de Democracia Nacional s'hi referia la funció de la plataforma ultra.

Somatemps i PxC

L’any 2013, a Santpedor, també al Bages, localitat de 7.500 habitants, es fundava el col·lectiu Somatemps amb membres de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) i el neonazi Moviment Social Republicà (MSR). La localitat en qüestió és també el municipi de Josep Ramon Bosch, qui fou president d’SCC, un càrrec que compaginava amb la presidència a Somatemps. El periodista Jordi Borràs recordava a Crític el llinatge franquista de Bosch, primer, i deixava al descobert el seu alter ego en xarxes socials, després, on l’ara ex-president de l’entitat constitucionalista que ha liderat les manifestacions antiindependentistes els últims mesos hauria difós propaganda nazifeixista.

Somatemps es funda com una iniciativa d’historiadors que reivindicaven les arrels hispàniques de Catalunya amb referents ultracatòlics com per exemple Javier Barraycoa.

Amb aquest col·lectiu cristal·litza el pòsit de famílies lligades a organitzacions històriques de l’extrema dreta. A finals dels 80 i principis dels 90 ja operaven per aquestes terres grups neonazis que protagonitzarien sonades agressions. Una de les més recordades fou la que es produí a Manresa, capital del Bages, contra el militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), David Martínez, que patiria una commoció cerebral. En aquest ecosistema skinhead hauria crescut el regidor de PxC a la capital del Bages, Alberto Pericas, conegut pels seus exabruptes valorant la mort d’una persona migrada com “una despesa menys”.

L’hemeroteca bagenca reflecteix tot un bienni ultra entre 1988 i 1990 que al novembre de 1989 viuria un moment calent amb la col·locació d’un artefacte explosiu a la seu de l’MDT. Lluny d’una violència d’aquest nivell, el Bages ha viscut episodis d’agressions intermitents, com el que va protagonitzar el neonazi Isidro Cano el 2002 quan va provar d’incendiar l’habitatge d’una família magribina de Sant Vicenç de Castellet, de poc més de 9.000 habitants.

Algunes fonts apunten a vinculacions familiars entre aquests grups i agents de les forces de seguretat espanyoles. Sigui cert o no, queda en la memòria la imatge del comissari de la regió central dels Mossos d’Esquadra, Sergi Pla, amb seu a Manresa, en una missa d’homenatge a funcionaris de policia morts i assassinats on hi van assistir, a part d’agents de la policia espanyola, membres de PxC, Somatemps, Hazte Oír i el partit VOX.

‘Democracia y Unidad Española’

Però els últims mesos han sorgit nous lideratges fora de les organitzacions tradicionals. Un dels més rellevants és el de Jaime Vizern, l’activitat política del qual ha superat, per unes quantes desenes de kilòmetres, el seu àmbit comarcal.

Malgrat haver participat en alguna manifestació amb presència d’algun dels grups anteriors, Vizern s’ha situat al capdavant de col·lectius com Democracia y Unidad Española (DUE) o la Hermandad de Hermanos Cruzados (HHC). L’octubre passat, aquest últim col·lectiu va protagonitzar un estira i arronsa amb el consistori manresà per provar de convocar una marxa per la unitat d’Espanya.

I l’activisme de Jaime Vizern no es limita a manifestacions: a mitjan gener fou identificat arrencant llaços grocs solidaris amb els independentistes empresonats a la plaça de Sant Crist de Manresa. Una acció que també faria a Vilassar de Mar (Maresme), juntament amb un grup de mig centenar de persones que duien amb ells eines per fer net de pancartes solidàries amb els encarcerats, llaços i estelades. La seva implicació quedaria immortalitzada per un grup de veïns del poble que els increparen per això.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.